Ètica de Kant vs. Ètica de Mill: Deure vs. Utilitarisme

Conceptes clau de l'ètica Kantiana

• Actuar conforme al deure: Acció moral que s'ajusta a la llei moral (la persona fa el que s'ha de fer) però només amb vista a la consecució d'un fi.
• Actuar de manera contrària al deure: Acció moral que és oposada al que dicta la llei moral (la persona no fa el que s'hauria de fer).
• Actuar per deure: Acció moral consistent a obrar de bona voluntat. Això significa actuar pel simple seguiment de la llei moral i no per raons diferents com ara la utilitat, l'interès o la satisfacció que el seu compliment ens pugui proporcionar.
• Bona voluntat: Manera com hem d'actuar si volem guiar-nos per normes que siguin universalment vàlides. La bondat d'una acció no s'ha de buscar en si mateixa (en el seu contingut), sinó en la voluntat amb què s'ha fet (forma). La bona voluntat és l'única cosa bona sense cap restricció.
• Categòrica: Manera d'aplicar les normes morals sense deixar-se condicionar per les circumstàncies o les conseqüències que es puguin produir.
• Déu: Idea d'un ésser en el qual hi ha un acord perfecte entre la virtut i la felicitat. Com a postulat de la raó pràctica, ens dona esperances de poder assolir la meta d'una plena identificació entre la voluntat i la llei moral. Només en aquest punt la felicitat seria plena.
• Ètica a posteriori: Teoria ètica en la qual s'estableix, a partir de l'experiència, un fi últim o bé suprem, que és el que hauria de guiar la nostra acció moral.
• Ètica a priori: Teoria ètica que estableix les seves normes morals sense recórrer a l'experiència per tal de garantir que aquestes siguin universals.
• Ètica autònoma: Teoria ètica que proposa unes normes per guiar l'acció moral, derivades de la pròpia raó de la persona que actua i que no estan determinades per objectes o fins exteriors.
• Ètica deontològica: Teoria ètica que sosté que, perquè una acció tingui valor, no n'hi ha prou d'actuar conforme al deure, sinó que s'ha d'actuar per deure.
• Ètica formal: Teoria ètica que no ens indica què hem de fer (contingut), sinó com hem d'actuar (forma). Això significa que el que fem no és tan important com la manera com ho fem; és a dir, la clau principal és la intenció.
• Ètica heterònoma: Teoria ètica que proposa unes normes per guiar l'acció moral que estan determinades per objectes o fins exteriors.
• Ètica material: Teoria ètica que té un contingut, és a dir, les seves normes morals ens indiquen què hem de fer per tal d'aconseguir el que es considera que és el bé suprem per a l'ésser humà.
• Ètica teleològica: Teoria ètica que condiciona l'acció moral a la persecució d'un determinat bé o fi últim, que és el que es considera que és el bé suprem per a l'ésser humà. Així, les accions són bones o dolentes en la mesura que ens permeten assolir-lo. Per exemple, en Aristòtil és bo tot el que proporciona felicitat, i en Epicur, tot el que dona plaer.
• Immortalitat: Postulat de la raó pràctica que fa possible pensar en un progrés de perfeccionament indefinit de la nostra virtut.
• Imperatiu categòric: Principi formal de totes les normes morals i l'expressió de la llei moral mateixa, atès que en garanteix la universalitat. La seva formulació més general afirma el següent: "actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà".
• Llei moral: Llei universal que no té un contingut concret i que no s'identifica amb cap altra llei establerta per qualsevol institució o religió sinó amb l'imperatiu categòric.
• Llibertat: Postulat de la raó pràctica que suposa que existeix la possibilitat de triar entre actuar per respecte a la llei o fer-ho seguint els desitjos, els interessos, etc.
• Norma hipotètica: Tipus de norma moral en la qual l'acció moral està condicionada a la consecució d'un objecte o fi exterior que s'ha establert a partir de l'experiència. Per això, mai no se'n pot garantir la universalitat.
• Postulats de la raó pràctica: Idees que, encara que no són demostrables ni cognoscibles, són supòsits necessaris per poder donar sentit i valor a l'esforç moral.
• Raó pràctica: Facultat que s'ocupa de determinar els principis de l'acció moral, és a dir, de definir com hem d'obrar a través de la confecció de normes o màximes.
• Raó pura: Facultat que s'ocupa del coneixement de fets, és a dir, de conèixer com són les coses a través de l'elaboració de judicis.

Kant vs. Mill: Dues visions ètiques contraposades

La comparació entre les ètiques de Kant i Mill ens ofereix una visió contrastant sobre la naturalesa de la moralitat i els principis ètics. Kant, defensor de l'ètica formal o deontològica, destaca la importància del deure i la moralitat intrínseca de les accions. Aquest enfocament es diferencia de l'ètica material o teleològica, que considera les conseqüències de les accions com a criteri central de valoració moral.

Principis de l'ètica Kantiana

Kant postula una ètica universal que és a priori, autònoma i necessària, amb una distinció clara entre les màximes individuals i la llei moral universal. El concepte de deure és central en la seva filosofia, distingint entre les accions realitzades per deure, les realitzades d'acord amb el deure i les contràries al deure. A més, Kant introdueix la distinció entre l'imperatiu hipotètic, basat en desitjos personals, i l'imperatiu categòric, una regla moral absoluta. La bona voluntat, la llibertat i la raó pràctica també són elements clau en la seva ètica.

L'utilitarisme de Mill

En contrast, l'ètica de Mill, coneguda com a utilitarisme, prioritza les conseqüències de les accions i la major felicitat per al major nombre de persones com a criteri ètic. Això significa que l'acció correcta és aquella que produeix el major balanç net de plaer sobre dolor per a la societat en general. Mill diferencia entre plaers superiors i inferiors i busca maximitzar el plaer total. Així, mentre Kant es basa en principis universals i la moralitat intrínseca de les accions, Mill posa l'èmfasi en els resultats i el benestar social.

Conclusió: Deure vs. Conseqüències

La divergència entre aquests dos enfocaments ens mostra les diferències fonamentals entre una ètica centrada en els deures i les lleis morals universals, com la de Kant, i una ètica orientada cap a les conseqüències i el benestar humà, com la de Mill. Mentre Kant ens insta a actuar des del deure i la raó pràctica, Mill ens convida a considerar els efectes de les nostres accions en la felicitat de la societat en general. Així, a través d'aquests dos paradigmes ètics, podem explorar la diversitat de pensament ètic en la filosofia occidental i les seves implicacions en la presa de decisions morals.

Símbols a "La plaça del Diamant"

A continuació, s'analitzen alguns dels símbols presents a l'obra "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda:

• Balances: Simbolitzen l'equilibri. Apareixen gravades al replà de l'escala de la Natàlia, i li proporcionen una sensació de seguretat.
• Ganivet i crit: Al darrer capítol, la Natàlia grava el seu antic nom a la porta del seu pis i fa un crit. El ganivet representa l'alliberament del passat, i el crit l'expressió de tot allò silenciat durant molt de temps.
• Quadre de llagostes: Al pis de la senyora Enriqueta, aquest quadre representa un passatge bíblic de l'Apocalipsi, simbolitzant la diferenciació de sexes i el domini sexual de l'home sobre la dona.
• Flors, nines i jardins: Aquests símbols representen la felicitat perduda de la infantesa i la joventut. Serveixen com a refugi momentani de l'opressió i l'angúnia.
• Aparadors: Remeten a una felicitat passada, a un temps d'il·lusions. Amb el temps, es tornen ombrívols i perden la seva bellesa, reflectint l'estat anímic de la protagonista.
• El cargol de mar: Simbolitza l'estabilitat i l'harmonia en contrast amb la inestabilitat del mar.
• La fusta: L'ofici d'en Quimet, fuster, pot relacionar-se amb el matrimoni de la Natàlia i en Quimet, amb el de la Mare de Déu i Sant Josep.
• Les taques i el parrupeig dels coloms: Les taques que la Natàlia neteja constantment i el parrupeig dels coloms que no la deixen dormir representen la seva angoixa vital.
• La mort d'en Quimet: Representa el pas de la Natàlia cap al seu renaixement, la sortida de l'empresonament i l'inici del camí cap a la recuperació de la seva identitat.