Etapes de la Segona República Espanyola

Primera etapa: El Bienni Reformador (1931-1933)

Context

Alcalá Zamora va ser confirmat com a President de la República, i Azaña com a President del Govern. Es va formar un govern de coalició d'esquerres.

Obra

Durant aquest període es van dur a terme diverses reformes progressistes.

Oposició

L'oposició al govern d'Azaña va venir tant de la dreta (intent de cop d'estat de Sanjurjo) com de l'esquerra (revoltes anarquistes).

Segona etapa: El Bienni Negre (1933-1936)

Context

Alcalá Zamora es va mantenir com a President de la República. Els presidents del govern van ser Lerroux (fins a finals de 1935), Samper, Chapapietra i Portela Valladares. Es va formar un govern de coalició de dretes (radical).

Obra

Es va produir una anul·lació de l'obra reformista del període anterior, frenant les reformes progressistes.

Oposició i conflictes

L'oposició al govern radical-cedista va ser intensa i va causar greus conflictes. La radicalització sociopolítica va tenir el seu màxim exponent en la Revolució d'octubre de 1934, com a resposta a l'arribada al poder de la CEDA. Aquesta revolució va prendre especial importància a Catalunya (Fets del 6 d'octubre) i a Astúries (revolució social). L'afer de l'Estraperlo va acabar amb el govern radical-cedista. La descomposició de la República va fer que les esquerres es presentessin fortes a les eleccions de febrer de 1936.

Tercera etapa: El Govern del Front Popular (febrer-juliol 1936)

Context

Alcalá Zamora (fins al maig) i Azaña van ser els presidents de la República. El president del govern va ser Casares Quiroga, amb un govern de coalició d'esquerres.

Obra

Es van reprendre les reformes progressistes.

Final de la República

La radicalització políticosocial va culminar amb el cop d'estat del juliol de 1936, que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).