Etapes del Segle XIX a Espanya: Absolutisme i Liberalisme

Etapes del Segle XIX a Espanya

1808-1814: Guerra del Francès

Se celebren les Corts de Cadis (primer intent de revolució burgesa).

1814-1833: Regnat de Ferran VII

• 1814-1820: Restauració de l'absolutisme.
• 1820-1823: Trienni Liberal (segon intent de revolució burgesa).
• 1823-1833: Dècada Absolutista (el 1830 es promulga la Pragmàtica Sanció).

1833-1840: Regència de Maria Cristina

Triomf de la revolució burgesa i derrota dels carlins.

1840-1843: Regència del General Espartero

Etapa d'inestabilitat.

1843-1868: Regnat d'Isabel II

• 1843-1854: Dècada Moderada (implantació i consolidació d'un estat liberal de tall conservador).
• 1854-1856: Bienni Progressista.
• 1856-1868: Descomposició del regnat.

1868-1874: Sexenni Democràtic

Primera experiència democràtica de la història d'Espanya.

• 1869-1871: Regència del General Serrano.
• Gener 1871-Febrer 1873: Monarquia democràtica d'Amadeu de Savoia.
• Febrer 1873-Gener 1874: Primera República.
• Gener 1874-Desembre 1874: República presidencialista del General Serrano (dictadura).

1874-1902: La Restauració

• 1875-1885: Regnat d'Alfons XII.
• 1885-1902: Regència de Maria Cristina (el 1898, derrota a la Guerra de Cuba davant dels Estats Units).

Regnat de Ferran VII (1814-1833)

Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)

En arribar a Espanya, Ferran VII es troba amb una paradoxa: el liberalisme i l'actitud de la població, que era favorable a la seva persona. Es persegueixen i s'executen els afrancesats i els liberals, que s'exilien. Es produeixen diversos pronunciaments, com a resultat de l'aliança entre la burgesia liberal i sectors liberals de l'exèrcit. El 1817, la burgesia catalana dona suport al General Lacy. Crisi econòmica: Espanya està destrossada per la guerra. Entre 1816 i 1824, es perden les colònies americanes.

Trienni Liberal (1820-1823)

El gener de 1820, té lloc el pronunciament del Coronel Riego, i Ferran VII jura la Constitució (segon intent de revolució burgesa). El 1823, intervé la Santa Aliança, que crea un exèrcit francès que derrota els liberals, i fracassa el segon intent de revolució liberal, restaurant Ferran VII.

Dècada Absolutista (Ominosa) (1823-1833)

Nova repressió contra els liberals i anul·lació de l'obra del Trienni. L'Església recupera els seus béns. Persisteix la crisi econòmica. S'aplica el proteccionisme, una doctrina econòmica que consisteix a protegir la producció nacional enfront de la competència estrangera, aplicant als productes estrangers un impost (aranzel) que faci que siguin més cars que els nacionals. Reacció del sector més conservador. El 1830, es promulga la Pragmàtica Sanció, que suprimeix la Llei Sàlica, que prohibia regnar a les dones. Quan mor Ferran VII, Isabel és menor d'edat, i la regeix Maria Cristina de Nàpols, que regna fins al 1840. El liberalisme arriba al poder a través d'un pacte amb la monarquia, perquè Maria Cristina necessitava el seu suport.

Diferències entre el Liberalisme Moderat i el Progressista

Liberalisme Moderat

Caps: General Narváez.

Grups socials: Noblesa reformista i burgesia industrial, terratinent i financera.

Sobirania: Sobirania compartida (el rei té el poder executiu i influència en el poder legislatiu).

Sufragi: Sufragi molt restringit.

Constitució: 1845.

Liberalisme Progressista

Caps: General Espartero.

Grups socials: Petita i mitjana burgesia industrial i comercial. Grups populars urbans (des de 1856 van donar suport al partit demòcrata i, posteriorment, al republicanisme).

Sobirania: Sobirania nacional (limitada la influència del rei en el poder legislatiu).

Sufragi: Sufragi censatari més ampli.

Drets: Drets més extensos.

Constitució: 1812 i 1837.

Espanya durant la Regència de Maria Cristina (1833-1843)

Es produeix la revolució burgesa, que té tres aspectes clau:

1. La implantació de l'Estatut Liberal per part de la burgesia, aliada amb una part de la noblesa, la monarquia i l'exèrcit.
2. Conseqüència: Primera Guerra Carlina (1833-1840).
3. Els liberals arriben al poder per defensar els drets dinàstics d'Isabel.

Etapes:

• 1833-1834: Estatut Reial de Martínez de la Rosa. Pseudoconstitució (nega la sobirania nacional), que causa frustració entre els sectors liberals.
• 1835-1836: Revoltes populars (a Barcelona, anomenades Bullangues). Davant d'això, la regent nomena cap de govern el liberal progressista Álvarez de Mendizábal, que impulsa:
  1. Constitució de 1837.
  2. Llibertat d'indústria i comerç: s'eliminen els gremis; ara qui decideix és el mercat.
  3. Desamortització eclesiàstica.
  4. Desvinculació de propietats de la noblesa: es poden vendre patrimonis per guanyar diners, i la burgesia pot comprar-los.
  5. Desaparició del règim senyorial i de les jurisdiccions nobiliàries (ara els pagesos són lliures).
• 1837-1840: Etapa liberal moderada. Es desfà l'obra de 1835-1837.
• 1840-1843: Regència d'Espartero. Dos factors clau:
  1. Actitud autoritària que el desprestigia.
  2. Crisi econòmica: acord amb el Regne Unit, que deixava diners a Espanya a canvi que els teixits britànics entressin a Espanya gratuïtament. Aixecament a Barcelona el 1842 dels fabricants i treballadors. Es bombardeja Barcelona des de Montjuïc.

  Espartero es retira i es fa major d'edat Isabel, que regna.

La Desamortització Eclesiàstica

La situació econòmica a Espanya estava destrossada per la Guerra del Francès, la pèrdua de les colònies americanes (llevat de Cuba i Puerto Rico) i, després, per la Guerra Carlina. Com a solució, Mendizábal impulsa la desamortització eclesiàstica: expropiar els béns de l'Església (menys obres relacionades amb la sanitat i les escoles), que es converteixen en béns nacionals que van ser subhastats.

Objectius:

• Amb els diners recaptats, millorar la situació econòmica d'Espanya.
• Armar un poderós exèrcit liberal per derrotar els carlins.
• Incrementar el suport a l'Estat liberal per part dels beneficiats en les subhastes.

Resultat: L'Estat va recaptar molt menys del que estava previst, ja que hi havia dues maneres d'abonar les compres: en metàl·lic o amb títols de deute de l'Estat pel seu valor nominal (inicial). Molts burgesos i nobles van pagar amb títols de deute.

Conseqüències:

• Oposició d'una part de l'Església a l'Estat liberal.
• La pagesia no va tenir ocasió de comprar les terres desamortitzades i, a més, els nous propietaris els van imposar unes condicions (lloguers) més dures que amb l'Església. Això va fer que molts camperols donessin suport al carlisme.