Estudi de l'Interior de la Terra: Capes i Relleu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el 13 de Febrero de 2025 en catalán con un tamaño de 5,04 KB

Estudi de l'Interior de la Terra

L'estudi de la geosfera es basa en dos tipus de mètodes:

Mètodes directes: Es basen en l'anàlisi dels materials extrets mitjançant sondejos o perforacions. La perforació màxima coneguda és la de Kola (Rússia), amb 13 km de profunditat. Cal tenir en compte que el radi de la Terra és de 6371 km.
Mètodes indirectes: Es basen en l'estudi de meteorits i altres dades. Es creu que els meteorits procedeixen de planetes destruïts i aporten informació sobre la composició química del nucli, mantell i escorça terrestres. Es classifiquen en:
- Siderits o meteorits de ferro: Formats per un 80-90% de ferro i la resta de níquel.
- Sideròlits o meteorits rocosos amb ferro: Barreja de silicats i masses metàl·liques de ferro i níquel.
- Meteorits rocosos: Formats per silicats de sodi, potassi i calci.

Calor interna de l'escorça: Augmenta 3 graus cada 100 m de profunditat.
Densitat terrestre: Massa = 5,97 x 10²⁷ g; Volum = 1,08 x 10²⁷ cm³.
L'escorça oceànica presenta una intensitat gravitatòria més gran que l'escorça continental.
Les muntanyes presenten menys gravetat que les planes.

Les ones sísmiques s'originen a l'hipocentre (focus del terratrèmol):

Ones primàries (Ones P): Són les més ràpides i poden travessar tant líquids com sòlids.
Ones secundàries (Ones S): Són més lentes que les ones P i no poden travessar líquids.

Les ones sísmiques es propaguen més ràpidament en materials sòlids i densos.

Hi ha dos models principals per descriure l'estructura interna de la Terra:

Model químic: Basat en la composició química de les capes: Escorça, Mantell i Nucli.
Model físic o mecànic: Basat en el comportament sòlid/líquid de les capes:
- Litosfera: Gruix de 100 km.
- Astenosfera: Fins a 660 km de profunditat.
- Mesosfera: Situada entre l'astenosfera i el nucli, a 2900 km de profunditat.
- Endosfera: Se situa entre la mesosfera i el centre de la Terra. Es divideix en:
  - Nucli extern: Fins a 5150 km de profunditat.
  - Nucli intern: Ocupa la part central del planeta.

Litosfera: Capa superficial, sòlida i rígida. Constituïda per l'escorça i la part externa del mantell superior (mantell residual). Està dividida en fragments anomenats plaques tectòniques, que suren i es mouen.
Astenosfera: Capa de comportament plàstic situada sota la litosfera. Presenta una part superior de gran plasticitat (200-250 km), que permet els corrents de magma, i una capa inferior més rígida.

El relleu comprèn les elevacions i depressions que presenta la superfície terrestre.

Orogènesi: Procés constructiu del relleu que provoca elevacions a la superfície terrestre. És causat pels agents geològics interns (calor) i les pressions laterals de les plaques tectòniques. (La isostàsia és una teoria que explica els moviments verticals de les plaques).
Gliptogènesi: Procés destructiu de desgast del relleu de la superfície terrestre. El realitzen els agents atmosfèrics i els agents geològics externs (atmosfera, gel, torrents, rius, éssers vius).

Les roques de l'escorça estan sotmeses a forces geològiques:

Esforços litostàtics: Causats pel pes dels materials superiors.
Esforços tectònics: Ocasionats pel moviment de les plaques:
- Compressió: Esforços d'aproximació.
- Tensió: Esforços de separació.
- Cisalla: Forces de deformació i ruptura.

Diàclasi: Fractures en les roques sense desplaçament d'un bloc respecte a l'altre.
Falla: Fractures en les roques amb desplaçament relatiu entre els dos blocs formats.
Plec: Curvatures en estrats rocosos sotmesos a esforços tectònics compressius.
- Plec anticlinal: Els estrats més antics es troben al nucli.
- Plec sinclinal: Els estrats més moderns es troben al nucli.
Mantell de corriment: Plec que es trenca i origina una falla inversa.

Els volcans són estructures que es formen al voltant de les obertures per on surt el magma, gràcies a l'existència d'esquerdes a l'escorça.