Estudi del lleopard: captivitat vs. llibertat

Estudi del comportament del lleopard en captivitat

Aquest treball es basa en l'estudi del comportament en captivitat d'un tipus de felí, el lleopard, i la incidència de la presència humana en la vida d'aquest animal, en un parc zoològic.

La principal raó que em va portar a escollir aquesta temàtica va ser, bàsicament, el fet que sempre he admirat i m'he interessat molt pels animals, i en especial pels felins.

Objectius del treball

Els objectius que em vaig marcar al principi del treball van ser els següents:

• Aprofundir els meus coneixements pel que fa a aquests animals, ja que, encara que hagi llegit una mica o hagi vist algun documental, personalment creia que aquesta era una bona oportunitat per conèixer millor aquest ésser.
• Donar a conèixer les característiques i situacions del lleopard a la gent que tan sols els coneix exteriorment.
• Observar les diferències que hi ha entre la vida en llibertat i la vida en captivitat d'aquest ésser. Aquest objectiu era molt important, ja que és un complement que ajuda a desenvolupar la meva hipòtesi.

Hipòtesi

La meva hipòtesi és la següent: [...] Quan jo començava a realitzar el treball, vaig pensar que aquesta hipòtesi seria encertada en tots dos casos, però, com veurem més endavant, podrem observar que no és del tot certa.

Diferència entre fèlids i felins

Per poder diferenciar entre fèlids i felins, podem dir que el terme fèlid fa referència a tota una família de mamífers de l'ordre carnívora, caracteritzats per ser bàsicament caçadors sigil·losos. En canvi, el terme felí s'utilitza per denominar un grup o subfamília d'aquests.

En aquesta taula, podem apreciar que la família dels fèlids es pot dividir en 3 grans subfamílies; per una banda tenim incertidae sedis (que fa referència únicament al guepard, ja que els científics no s'han posat d'acord en quina subfamília posar-la), la subfamília pantherinae (què són els fèlids grans) i la subfamília felis (què són els fèlids petits).

Aquest mapa fa referència a la distribució dels fèlids salvatges arreu del món; podem dir que es troben en tots els continents i les illes grans, excepte a Austràlia, Madagascar i l'Antàrtida.

Característiques dels fèlids

Els fèlids són els més carnívors de l'ordre carnívora, ja que gairebé sempre s'alimenten d'animals vertebrats. Per això, en moltes ocasions, constitueixen el punt més alt de les piràmides alimentàries i, en la seva majoria, no solen tenir predadors. A aquest tipus de depredadors se'ls denomina superdepredadors.

Una altra característica molt peculiar dels fèlids és la seva densitat de pèl, la seva coloració i els dibuixos o taques al pelatge, que poden variar segons l'hàbitat en el qual es trobin.

Lleopard: adaptabilitat

En general, totes les espècies tenen la mateixa mida en totes les regions en les quals habiten, encara que algunes subespècies siguin més grans o, en alguns casos, més petites. Això solament passa en poques subespècies.

Quan parlem d'adaptabilitat del lleopard, ens volem referir als canvis que aquest ha realitzat durant el transcurs dels anys per poder adaptar-se al medi on viu; però, singularment, el lleopard és un animal molt polivalent. Això què vol dir? Que es pot adaptar a qualsevol medi on hi hagi suficient aliment amb el qual pugui sobreviure. Per això se'l considera una màquina de matar perfecta, ja que pot matar preses que fins i tot poden duplicar el seu propi pes.

Domini

Cada individu explota els recursos d'una àmplia zona de caça, o d'una zona variada segons l'abundància d'aliment que hi hagi. S'ha pogut veure un cas d'un lleopard devora humans, que actuava en una àrea de més de 1200 km². Tot i que no es pot parlar estrictament de territori, ja que s'hauria de parlar de camps d'operacions, ja que és freqüent que en aquests territoris hi puguin actuar també un mascle, i una femella amb els seus cadells.

Què és un etograma?

Un etograma és un inventari o registre complet on apareixen ordenades i escrites minuciosament totes les pautes de comportament pròpies d'una espècie, és a dir, com si es tractés d'un catàleg exhaustiu i ordenat de les pautes de conducta d'una espècie.

A l'hora de realitzar l'etograma, hem de tenir en compte 2 aspectes: els tipus de mostreig i els tipus de registre.

Per poder realitzar l'etograma, jo he utilitzat la metodologia ad libitum, és a dir, apuntant tot el que veia rellevant, les conductes més importants de l'espècie. I per poder començar a realitzar el meu etograma, vaig fer servir el tipus de registre a intervals, és a dir, prenent mostres de les conductes periòdicament, per exemple, cada 15 segons, anotem la conducta que fa l'animal.

Comportament individual

Pel que fa al comportament individual de cada un d'ells, s'ha reduït pel que fa a la gran varietat de conductes que es donen en el seu medi natural, però en el zoo han aparegut noves conductes que en la natura no es podrien haver donat mai.

Almenys en el cas del lleopard, la disminució de l'espai li ha comportat que apareguessin estereotípies, les quals són símptomes que reflecteixen el seu malestar en aquella instal·lació.

Comportament social

El comportament social a la natura dels lleopards és de condició solitària. Al zoo, en canvi, aquesta condició es torna social, forçada durant tots els dies de la seva vida a dins del zoo i que, per tant, podem trobar una conducta agressiva entre ells dos. Com ara ja estic dient, la conducta entre aquests dos individus és més aviat agressiva, tot i que en algunes ocasions s'han donat comportaments més amistosos entre ells dos, però solament la femella donava el primer pas a aquestes conductes que podem considerar amistoses.

Alimentació

També s'ha de dir la varietat de preses que devoren a la natura i els que mengen en captivitat, i si estan morts o vius. Les preses que el lleopard té a la natura són de preses grans de més de 200 kg (zebres, bous, porcs senglars, nyus, etc.) fins a preses petites (peixos, granotes, ratolins, micos, ximpanzés, etc.).