L'estructura social a l'antiga Roma: ciutadans, esclaus i organització

L'estructura social a l'antiga Roma

Eren drets privats:

• El dret de posseir i llegar propietats (Ius commercii).
• El dret de casar-se i exercir la pàtria potestat (Ius connubii).

Patricis i plebeus

Els ciutadans es dividien en dues classes socials: patricis i plebeus. Els patricis eren la classe social privilegiada, considerats els fundadors de les gentes i tenien el poder econòmic i polític.

Els plebeus no eren privilegiats. Eren artesans a la ciutat (plebs urbana) o petits propietaris agrícoles al camp (plebs rustica).

Com a part integrant de la plebs, hi havia el grup social dels clients (clientes), plebeus que es posaven sota la protecció d’un patrici, que era el seu patró (Patronus): li devien respecte i obediència i, a canvi, rebien suport econòmic i polític.

Estrangers i lliberts

Les persones lliures que no eren ciutadans romans es dividien en estrangers (peregrini) i lliberts (liberti). Els peregrini eren els homes i dones lliures, residents en territori romà i procedents de territoris conquerits per Roma. Els liberti, que formaven el gruix dels no ciutadans, eren persones que havien deixat de ser esclaus i que, malgrat ser lliures, no eren considerades ciutadans. Els seus fills (ingenui) eren ciutadans de ple dret.

Els esclaus

Els esclaus (servi) eren persones que havien estat privades de llibertat i que havien passat a ser propietat (mancipia) d’un amo (dominus), el qual disposava d'ells com si es tractés d’objectes.

Eren esclaus de naixement els fills dels esclaus (vernae).

Els esclaus podien ser públics (servi publici) quan eren propietat de l’Estat o privats (servi privati) quan n’era el patró un particular. Aquests darrers podien formar part de la familia rustica o de la urbana.

Hi havia tres maneres d’atorgar la llibertat (manumissio) a un esclau:

• Per inscripció en el cens com a ciutadà (censu).
• Per declaració de l’amo en presència d’un pretor, que tocava amb una vara (vindicta) el cap de l’esclau (per vindictam).
• Per declaració de l’amo en el seu testament (testamento).

El fet de mantenir una relació de dependència i d’amistat amb el seu amo li feia de patró: praenomen i el nomen per poder el seu únic nom d’esclau com a cognomen.

Canvis en l'estructura social

Formaven un nou grup social la noblesa plebea (nobilitas) que, aliada definitivament amb els patricis, els seus antics enemics, constituí la classe senatorial (ordo senatorius), de la qual es va nodrir el moviment oligàrquic, els optimats (optimates), que defensaven els interessos de la nova aristocràcia patricioplebea.

L’organització social a Itàlia i a les províncies

L’any 272 a.C. s’acaba la conquesta d’Itàlia i els romans organitzen una federació d’estats i de tribus, on els homes i les dones gaudien d’aquests drets:

• Eren ciutadans (cives Romani) amb plena possessió del dret de ciutadania:
• Vivien a l’ager romanus.
• Els membres de les colònies romanes (coloniae civium romanorum), ciutats de militars.
• Els habitants dels municipis amb dret de vot (municipia cum suffragio) gaudeixen d’una àmplia economia.

• Eren ciutadans sense la plena possessió del dret de ciutadania:
• Els habitants dels municipis sense dret de vot (municipia sine suffragio) tenien una autonomia limitada i amb el dret de ciutadania restringit.

• No eren ciutadans romans:
• Coloniae latinae.
• Els ciutadans dels pobles aliats (socii).
• Els vassalls (dediticii).

La societat provincial

Les províncies eren territoris fora d’Itàlia que eren governats pels romans. Es creaven mitjançant una llei (lex provinciae).

L’administració de colònies i de municipis reproduïa, en la seva estructura general, la de Roma:

• El poble sobirà (populus).
• Un senat municipal o colonial (senatus curia), integrat pels decurions (decuriones, ordo decurionum).
• Els magistrats, representats pels duumvirs (duoviri iure dicundo), dos edils i un qüestor, eren els rectors anuals de la comunitat; els duumvirs quinquennals (duoviri quinquennales), s’encarregaven cada cinc anys del cens.