Estructura política de la Roma Antiga

Organs executius

• Censors: magistratura + prestigiosa Roma, classificar romans en centuries segons la fortuna
• Consuls: 2 maxims representants poder executiu, convocar i presidir el senat i assemblees -poble, proposar aprovació lleis, comandar exercit i gestionar finances
• Edils: qüestions administratives i gestió diaria (2 patricis-2 plebeus)
• Qüestors: gestionaven finances publiques Roma i les d exercit en campanya
• Tribuns de la plebs: escollits x assemblea plebs, tenen dret d veto, la sva persona i els seus bens eren inviolables
• Dictador i mestre de cavalleria: magistratures caracter exepcionals i implicaven suspensió d tota la resta

Organs judicials

• Pretors: 16, dues classes: justicia entre ciutadans romans (praetor urbanus)/ “””” amb la intervencio dun estranger (praetor peregrinus)
• Jurats: centumvirs: desacords sobre propietats i herencies/ decemvirs: alliberament esclaus

Organs legislatius i electorals

• Senat: 600 membres procedents d les altres magistratures. controla desicions legislatives i executives. les decisions sexpressen mitjançant decrets dl senat (senatoconsultum)
• Assemblees o comicis: 1. segons lórigen: els patricis es reunien-comita curiata/ els plebeus-assemblea d la plebs, escollien 10 tribuns i 2 edils plebeus/ (curia=associació religiosa) 2. segons lloc d residencia: tribus/ eleccio dels edils curuls i dls qüestors, assemblea +activa en poder legislatiu. 3. segons la fortuna: sagrupen x centuries (193)/ escollien les magistratures +imps: cónsols, pretors i censors.

Caracteristiques magistratures

• Periodicitat: duració del carrec
• Col.legialitat: acord amb tots els duna mateixa magistratura
• Edat: no x ser major dedat podia algu aspirar a una magistratura
• Reiteració: un pot repetir un carrec cada 5 anys
• Auspicis: tot magistrat te el poder de consultar auspicis
• Imperium: poder suprem de comandar exercit i aplicar les lleis
• Inviolabilitat: alguns magistrats no podien ser atacats i els bens estaven protegits.