Estructura de la Personalitat i Mecanismes de Defensa: Psicoanàlisi

L'estructura de la personalitat segons la psicoanàlisi

Freud va elaborar dues teories de la personalitat. La primera correspon a l'època en què fa servir el terme inconscient. Aquesta estructura es completa amb els conceptes de preconscient i conscient. El 1923, Freud va perfeccionar la teoria de la personalitat i va proposar un nou model.

1. L'Allò

És la part més antiga de la nostra personalitat i la font de tota l'energia mental. És totalment inconscient i primitiva. El seu mecanisme consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats sense més consideracions, i l'allò és instintiu. Quan la persona neix, és únicament allò, només instint. Del contacte de l'allò amb el món exterior naixerà el Jo. L'allò no té valors morals, ni actua pensant en els altres, només actua pel plaer, i això significa que la conducta va encaminada a aconseguir el plaer i a evitar el que és desagradable.

2. El Jo

S'origina a partir de l'allò en el nen petit. A mesura que creix i entra en contacte amb el món exterior, va elaborant el seu jo, que es convertirà en la part mental de control de la conducta. La finalitat és el contacte amb la realitat i l'autoconservació en la realitat exterior. A l'hora d'actuar, el jo ha de considerar les conseqüències dels seus actes més enllà del plaer o la satisfacció que en pugui obtenir. Aquest criteri s'anomena principi de realitat i s'oposa al principi del plaer propi de l'allò. El jo controla el llenguatge i el pensament, els moviments psíquics i les tensions internes de les persones. El jo té elements del conscient, del preconscient i de l'inconscient.

3. El Superjò

Es constitueix cap als 5 o 6 anys, quan els fills idealitzen la imatge dels pares i aprenen el sentit de les normes que cal respectar. Les normes i prohibicions s'integren en la personalitat del nen/nena i es fan inconscients. El superjò desenvolupat representa les pautes morals, és el punt de referència moral de la persona. Les característiques del superjò dependran de la moral de cada societat i de la influència educativa dels pares i altres adults que estiguin en contacte amb ells. En una persona adulta, el superjò ajuda el jo a controlar les exigències instintives de l'allò.

Els mecanismes de defensa

Freud va dir: el jo, tan pressionat per l'allò i el superjò, disposa d'unes tècniques per evitar aquestes pressions: els mecanismes de defensa, i així demostren que existeix un conflicte interior.

1. Repressió

És el més corrent. En la repressió, el superjò frena els impulsos de l'allò. Així ajuda el jo, però li crea conflictes. El jo tracta de mantenir aquests desitjos fora de la consciència, però segueixen vius en l'inconscient i són la causa de les tensions que coneixem com a recursos, conflictes que neixen d'un desig que no es pot satisfer.

2. Racionalització

Consisteix a inventar-se arguments racionals per justificar una conducta que exigeix l'allò.

3. Negació de la realitat

Consisteix a negar un fet real o deformar la realitat.

4. Regressió

Davant d'una dificultat o situació inesperada, l'infant o adult tenen comportaments propis d'èpoques anteriors de la vida, més infantils o inapropiades per a la seva edat. És una manifestació d'immaduresa.

5. Reacció

Consisteix a manifestar una conducta externa contrària a un sentiment que s'ha reprimit. Així s'oculta el veritable sentiment que no pot ser acceptat en la consciència.

6. Sublimació

Consisteix a desviar l'objectiu de les pulsions cap a finalitats socialment acceptades i trobades pel superjò. Freud considerava que aquest mecanisme de defensa ofereix una sortida constructiva i eficaç a les pulsions.

7. Desplaçaments

És un procés mitjançant el qual es trasllada un sentiment, un desig, una pulsió del seu objecte o persona original a un altre objecte o persona.