Estructura i Funcionament de la Memòria

Els psicòlegs Richard Atkinson i Richard Shiffrin van desenvolupar la teoria multimagatzem de la memòria, i van reconèixer tres sistemes de memòria que es comuniquen i interactuen entre si:

• Memòria sensorial (MS)
• Memòria a curt termini (MCT)
• Memòria a llarg termini (MLT)

Memòria sensorial (MS): Registra la informació que prové de l’ambient extern (imatges, sons, olors, sabors i tacte) durant un temps molt breu (un segon), però el suficient perquè aquesta informació sigui transmesa a la MCT.

Memòria a curt termini (MCT): Desa la informació que necessitem en el moment present. La funció de la MCT és organitzar i analitzar la informació, i interpretar les nostres experiències. La capacitat d'emmagatzemament és limitada (uns set ítems) durant un temps breu (entre 18 i 20 segons).

Memòria a llarg termini (MLT): Conserva els nostres coneixements del món per a la seva utilització posterior. Té una capacitat il·limitada i els seus continguts es mantenen durant uns minuts, diversos anys o tota la vida de l’individu.

Existeixen diversos tipus de memòria a llarg termini (declarativa/procedimental, episòdica/semàntica, implícita/explícita).

Diverses Memòries a Llarg Termini

A. Memòria Declarativa i Procedimental

• Declarativa (saber què): Emmagatzema informació i coneixements de fets i esdeveniments.
• Procedimental (saber com): És la memòria sobre habilitats o destreses i emmagatzema el coneixement sobre “com fer les coses”. Aquest coneixement s’adquireix per condicionament o experiències repetides i, un cop consolidat, és inconscient.

B. Memòria Episòdica i Semàntica

• Memòria episòdica: És la memòria “autobiogràfica” o personal que ens permet recordar dates, fets o episodis viscuts en un temps i lloc determinats.
• Memòria semàntica: Emmagatzema el coneixement del llenguatge i del món, independentment de les circumstàncies del seu aprenentatge.

C. Memòria Explícita i Implícita

• Explícita: És intencional. Inclou aprenentatges sobre persones, llocs i esdeveniments que podem relatar verbalment i suposen un coneixement conscient.
• Implícita: És incidental. Ens permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense grans esforços (ex. anar amb bicicleta, esquiar o conduir un cotxe). Aquesta memòria inclou aprenentatges complexos, que no poden verbalitzar.

Recuperació de la Informació

• Recordem millor la informació quan és significativa i està ben organitzada.
• Recordem millor allò que es relaciona amb successos emocionalment significatius (ex. la mort d’un ésser estimat).
• La memòria depèn del context. La recuperació d'un record és més fàcil si succeeix en el mateix context on va ocórrer l’aprenentatge.
• La memòria no processa igual tots els estímuls sinó que enregistra millor l'interessant, la novetat i l’emotiu.

L’Oblit

Les causes de l’oblit són molt diverses:

• Lesió o degeneració cerebral.
• Repressió (oblit motivat): La persona oblida perquè la informació és pertorbadora o dolorosa.
• Interferència: Es produeix a causa de la competència entre les experiències que una persona viu.
• Falta de processament: La informació es pot oblidar perquè mai no s’ha processat per primera vegada, i els records es dissipen amb el temps si no s’utilitzen.

Alteracions de la Memòria

L’Amnèsia

És la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per l’estat neurològic de la persona o per causes psicològiques. Es poden distingir diversos tipus d'amnèsies:

• Amnèsia anterògrada: És la incapacitat per a adquirir nova informació i recordar els successos produïts després d’una lesió cerebral o un desordre degeneratiu, com ara la síndrome de Korsakoff (alcohòlics crònics) o la malaltia d’Alzheimer.
• Amnèsia retrògrada: És la incapacitat de recordar el passat, els esdeveniments que han ocorregut abans de la lesió cerebral. Encara que el pacient no recorda la seva vida abans de la lesió, la seva memòria a curt termini funciona i pot aprendre noves habilitats.
• Amnèsia psicògena: Provocades per experiències traumàtiques com violacions o tortures.
• Demència senil: És un declivi gradual de les funcions intel·lectuals, i el primer símptoma són els problemes de memòria, originats per un trastorn degeneratiu del cervell.
• Amnèsies funcionals: La memòria d'una persona pot veure’s afectada pel seu estil de vida: l’estrès, l’ansietat i les emocions negatives tenen una clara influència en els processos de la memòria.

Què Vol Dir Aprendre?

L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l’experiència i que inclou l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica. Els canvis en el comportament són raonablement objectius i, per tant, poden ser mesurats.

Condicionament Clàssic i Operant

Condicionament Clàssic

En el condicionament clàssic es produeix un aprenentatge de les relacions entre estímuls. Permet tant als animals com als éssers humans aprendre la seqüència ordenada dels successos ambientals; per exemple, aproximar-se a senyals de menjar, reaccions de por o aversió a certs sabors.

Gran part de la conducta humana s’adquireix a través d'aquest aprenentatge, encara que el subjecte no tingui intenció deliberada de canviar la seva conducta. Quan una persona té una experiència aterridora (ex. accident de cotxe), pot succeir que tornar a conduir li produeix temor. En aquest cas està implícit el principi d'associació: aquells esdeveniments que es produeixen plegats o de forma seqüencial queden associats en la ment.

Els Experiments de Pavlov

Abans de presentar el menjar a un gos, Pavlov feia sonar una campana. Al principi, el gos només segrega sucs gàstrics en veure el menjar. En repetir-se de forma constant la seqüència “so de la campana-presentació del menjar”, el gos va començar a segregar sucs gàstrics en sentir la campana abans de veure el menjar. Pavlov va demostrar que no tots els reflexos són innats, sinó que mitjançant els mecanismes d’associació es poden establir nous reflexos als estímuls.

El menjar és un Estímul Incondicionat (EI) perquè provoca salivació sense un entrenament previ. El so de la campana al començament és un Estímul Neutre (EN) perquè abans del condicionament no provoca salivació, però un cop que l’associem amb el menjar (EI) es converteix en un Estímul Condicionat (EC). La salivació produïda pel so de la campana és una Resposta Condicionada (RC).

1. Abans del condicionament
   • EI (menjar) - - - - - - - - - - è RI (salivació)
   • EN (soroll) - - - - - - - - - - è No hi ha resposta
2. Assajos de condicionament
   • EI (menjar) + EC (soroll) - - - - - - - - è RI (salivació)
3. Després del condicionament
   • EC (soroll) - - - - - - - - - - è RC (salivació)

Condicionament Operant (o Instrumental)

Primeres Investigacions

El psicòleg nord-americà Edward L. Thorndike va ser un dels pioners de l’estudi del condicionament operant. Introduïa gats en caixes dissenyades per ell i col·locava un tros de menjar fora. Les caixes tenen una porta amb un pestell. Al principi, els gats produeixen respostes estereotipades, com olorar el menjar a través dels barrots, colpejar les parets de la gàbia, fins que accionaven el pestell i obrien la porta que donava pas al menjar. A mesura que feien nous assaigs, el temps que tardaven entre que entraven i sortien de la gàbia era més breu.

Thorndike va establir un principi que va anomenar llei de l’efecte, i que s’enuncia així: “Qualsevol conducta que en una situació produeix un estímul satisfactori, es farà més probable en el futur”.

Elements del Condicionament Operant

El condicionament operant és l'aprenentatge en què una resposta voluntària es reforça o debilita, segons les seves conseqüències siguin positives o negatives.

A diferència del condicionament clàssic, en què els comportaments són les respostes biològiques naturals a la presència d'estímuls com l’aliment, l’aigua, el dolor, etc., en el condicionament operant un organisme opera en el seu ambient i dóna respostes voluntàries per a produir un resultat desitjable.

Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d’una conducta. Skinner distingeix entre reforços primaris i secundaris:

• Reforços primaris: Són estímuls biològicament importants perquè són innats: menjar, aigua o activitat sexual.
• Reforços secundaris: Són estímuls les propietats reforçants dels quals es deuen a la seva associació amb els reforços primaris; per exemple: els diners, les notes escolars o les medalles obtingudes en una competició.

Procediments de Condicionament

Hi ha quatre tipus de condicionament operant:

• Reforç positiu: És un objecte, esdeveniment o conducta que incrementa la freqüència de la resposta. Exemples de reforços positius són el menjar i els diners. És el mecanisme més efectiu per a fer que tant els animals com els humans aprenguin.
• Reforç negatiu: Es produeix quan la realització d’una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable. Hi ha dos procediments.
  • Condicionament d’escapament: Ex. prendre una aspirina per a no tenir mal de cap.
  • Condicionament d’evitació: Ex. fer servir crema protectora per a evitar cremades de sol.
• Entrenament per omissió: La resposta interromp o impedeix un estímul agradable. Ex. Els pares deixen sense cotxe el seu fill durant un cap de setmana.
• Càstig: La resposta produeix un estímul aversiu (indesitjable). El càstig fa que desaparegui temporalment la conducta, però pot aparèixer posteriorment. Les conseqüències secundàries que genera (frustració, agressivitat, etc.) poden fer que s’aturi el procés d’aprenentatge.

Programes de Reforçament

Hi ha quatre programes bàsics de reforçament:

• Raó Fixa (RF): Un reforç s’obté després d’un nombre fix de respostes. Ex. Una costurera rep tants diners per cada deu camises que cus.
• Raó Variable (RV): El nombre de respostes necessàries per a obtenir un reforçador varia aleatòriament. Ex. les màquines escurabutxaques.
• Interval Fix (IF): El reforç es lliura al subjecte per la primera resposta que dóna transcorregut un temps, que és constant d’una ocasió a la següent. Ex. Salari setmanal d’un oficinista.
• Interval Variable (IV): El reforç està disponible després d’un temps que varia aleatòriament. Ex. quan portem el cotxe al garatge, el mecànic ens imposa un programa de raó variable, perquè no sap quant de temps tardarà a arreglar-lo.