Estils de Comunicació Interpersonal: Guia per a una Comunicació Eficaç

Descriu una actitud cooperadora: Distància social professional, to de veu neutre, postura corporal relaxada, velocitat de la parla normal, mirada a la mateixa alçada.

Descriu una actitud evitativa: No mirar als ulls mentre li parles, distància pública, silenci.

Descriu una actitud agressiva: Distància personal, velocitat ràpida de la parla, moviments posturals agressius, to de veu alt.

Descriu una actitud indiferent: Postura de passotisme, velocitat de la parla lenta, respostes monosíl·labes, apartat de nosaltres.

Característiques dels estils de comunicació interpersonal (Tazón, 2000; Clèries, 2006)

Actitud passiva

• Posició bàsica: “sóc inferior als altres”, “els altres sempre guanyen”
• Incapacitat per expressar sentiments, opinions, pensaments, necessitats, desitjos
• Dificultat per defensar els propis drets
• Sentiments d’inseguretat, falta autoacceptació
• Tendència que els demés no el respectin
• Pot desembocar en agressivitat

Estil passiu

• No defensa els seus drets
• Permet que els altres li prenguin avantatge
• Evita la responsabilitat en prendre decisions
• Deixa que els altres prenguin decisions per ells
• No controla la seva vida
• Es veu a si mateix com una víctima indefensa

Actitud agressiva

• Posició bàsica: “sóc superior als altres” “jo sempre guanyo”
• Conductes agressives: lluita, amenaces, manipulació, etc.
• No es respecten els drets dels demés
• Incapacitat d’autocontrol, d’escolta o de negociar
• Sorgeixen sentiments d’insatisfacció i de soledat, entorns familiars de certa violència física o psíquica.
• Han après que les coses s’obtenen a partir de la lluita o l’amenaça.

Estil agressiu

• Expressa sentiments i opinions castigant, amenaçant o deixant l’altre en mala posició
• No respecta els drets i les necessitats dels altres
• Actua pel seu propi benefici, no l’importa com ho faci
• Deixa que els altres amb mal sentiments, fent difícil relacionar-s’hi en un futur
• Manipulant, jugant amb els demés o intentant que es sentin culpables
• Fent mal o humiliant els altres

Actitud assertiva

• Posició bàsica: les meves opinions i sentiments són importants, les dels demés també” “tots guanyem”
• Expressió de sentiments, opinions i pensaments de manera eficaç
• Respecta dels drets dels demés tenint en compte els propis drets
• Acceptació de sí mateix i respecte per part dels demés
• Capacitat d’escolta, de saber dir ”no” i facilitat per donar i rebre crítiques constructives
• S’incrementa la probabilitat d’arribar a acords satisfactoris

Estil assertiu

• Reconeix les seves necessitats
• Pregunta de forma oberta i directa allò que vol saber
• Reconeix i respecta els drets i necessitats propis i els dels demés
• Es relaciona amb els altres de forma oberta i sincera
• Es responsabilitza de les seves pròpies accions i del seu control
• Està preparat per a transigir
• És capaç de resoldre les dificultats de forma equitativa

Resposta tipus entrepà: Quan hem de marcar un límit o dir alguna cosa amb la qual no estem d'acord, doncs comencem dient alguna cosa positiva a la persona, després diem el que volem dir, el límit o expressar una necessitat i acabem amb una cosa positiva.

Disc ratllat: Donar respostes repetitives.

Banc de boira: Algú molt enfadat que no entra en raó, li donem parcialment la raó. EX: Dir-li: "Bé, és la teva decisió, jo no la comparteixo".

Missatges en primera persona: Dir-li a la persona, no tan agressivament, els missatges que tu li vols transmetre.

ESTIL DE COMUNICACIÓ AGRESSIVA:

Anna: Una altra vegada igual, vols ajudar-me i posar de la teva part o les haurem de tornar a tenir?

Pere: Ara no en tinc ganes.

Anna: Jo tampoc tinc ganes de llevar-me tan d’hora per venir a treballar i ho he de fer. Si no m’ajudes després no et queixis si tens dolor.

Pere: És que tinc dolor.

Anna: Ja n’estic farta de sentir-te tot el dia queixant-te.

ESTIL DE COMUNICACIÓ PASSIVA:

Anna: Podries ajudar-me i posar una mica de la teva part?

Pere: Ara no en tinc ganes.

Anna: Ah, està bé, doncs ja vinc més tard.

ESTIL DE COMUNICACIÓ ASSERTIVA:

Anna: Pere, necessitaria que m’ajudessis una mica. Jo sola no ho puc fer.

Pere: Ara no en tinc ganes.

Anna: Entenc que no tinguis ganes. A mi em passaria el mateix si estigués al teu lloc. Però és necessari fer-ho.

Pere: És que tinc dolor.

Anna: Imagino com et sents, però és necessari fer-ho, i després et trobaràs millor.

Pere: És que ara vindrà la meva filla i la vull veure.

Anna: Entenc. Si vols podem esperar, però m’ajudaràs quan marxi la teva filla? Pere: D’acord.