L'estàndard lingüístic: una aproximació

L'estàndard lingüístic: una aproximació

La relació entre l'estàndard i la norma

L'estàndard lingüístic és una varietat de la llengua que s'ha seleccionat i codificat per a ser utilitzada en contextos formals. Es caracteritza per ser normatiu i supradialectal, és a dir, que s'ha elaborat a partir dels trets lingüístics més comuns de la comunitat de parlants i que no està associat a cap dialecte geogràfic en particular. L'estàndard se sol utilitzar en els mitjans de comunicació, en l'àmbit de l'ensenyament i en l'administració, i és la varietat més prestigiada socialment. La relació entre estàndard i norma, doncs, és molt estreta, ja que la norma permet la construcció de l'estàndard.

L'estàndard en les llengües minoritzades

En les llengües minoritzades, el procés de fixació de l'estàndard sol topar amb un problema d'acceptació social. Per això, l'acceptació de l'estàndard ha de formar part de les polítiques que s'apliquin en el procés de normalització de l'ús públic d'una llengua (escola, mitjans de comunicació...). Aquests àmbits s'han de normalitzar per sobreviure, és a dir, l'ús de paraules comunes és crucial.

L'homogeneïtzació i els estàndards regionals

Com que l'estàndard pretén ser una varietat supradialectal, l'homogeneïtzació és pràcticament impossible, sobretot en la llengua oral, ja que, per exemple, les diferències fonètiques són inevitables. Per això, de la mateixa manera que s'ha elaborat un estàndard amb adaptacions a diversos tipus de text (no és el mateix l'estàndard dels textos jurídics que el dels textos periodístics), s'ha d'elaborar un estàndard oral adaptat als dialectes geogràfics. Són els anomenats estàndards regionals, producte de l'adaptació de la norma a les característiques dialectals correctes i generals de cada zona.

Exemples de normes ortogràfiques:

• C: e, i, coincidir amb castellà
• Ç: a, o, u, -ança, -ença, final de paraula
• SS: entre vocals, -essa, -gressió, -missió, -pressió, -íssim
• Z: principi de paraula, darrere consonant, entre vocals en paraules d'origen culte
• S: entre vocals, davant vocal (principi de paraula), davant vocal (darrere consonant), -esa, final de paraula

Exemples de falsos amics:

• Decepcionar/decebre
• Despedir/acomiadar
• Insertar/inserir
• Lograr/aconseguir
• Medir/amidar
• Solventar/resoldre
• Tamany/mida
• Aplaçar/ajornar
• Abarcar/abraçar
• Algo/alguna cosa
• Apretar/prémer
• Averiguar/esbrinar