Espina Bífida, Paràlisi Cerebral i Malalties Neuromusculars

Què és l'Espina Bífida?

L'espina bífida (EB) és una malformació congènita que consisteix en un error en el tancament del tub neuronal durant el període embrionari.

Causes de l'Espina Bífida

Les causes exactes són desconegudes, però es creu que hi intervenen factors genètics i ambientals. Les dones amb certs factors de risc tenen més probabilitats de tenir fills amb aquesta lesió.

Nivells de Lesió a l'Espina Bífida

• D11
• L1/L2
• L4/L5
• Sacre

Seqüeles de l'Espina Bífida

• Paràlisi de la musculatura innervada per sota de la lesió.
• Falta de sensibilitat en els membres inferiors.
• Hidrocefàlia.
• Incontinència dels esfínters.

Desenvolupament i Espina Bífida

A causa de la hidrocefàlia i altres factors, poden sorgir:

• Dificultats manipulatives i de desplaçament.
• Dèficit d'organització.
• Falta d'integració en el medi.
• Falta de motivació.

Teràpia per a l'Espina Bífida

• Control postural i estabilitat de malucs, asseguts i caminant.
• Intervenció educativa: coordinar el treball del professor amb especialistes.
• No privar d'activitats escolars gratificants.
• Estimulació global.

Què és la Paràlisi Cerebral?

La paràlisi cerebral (PC) és un conjunt de desordres cerebrals que afecta el moviment, la coordinació i el to muscular. És de caràcter persistent, però no invariable. Té una incidència del 2%.

Classificació de la Paràlisi Cerebral

Etapa

• Prenatal
• Postnatal

Zona Corporal

• Hemiplègia
• Tetraplegia
• Altres

Tipus

• Espàstica: Afecta l'escorça cerebral. Provoca rigidesa i deformitats, amb braços i cames flexionades.
• Atetòsica: Afecta els ganglis basals. Els músculs canvien de fluixos a tensos, i hi ha dificultat per entendre'ls.
• Atàxica: Afecta el cerebel. Provoca mala estabilitat postural.

Teràpia per a la Paràlisi Cerebral

El tractament inclou:

• Estimulació del desenvolupament psicomotor.
• Suport als pares.
• Adaptació d'eines.
• Prevenció de complicacions.
• Control postural.

Malalties Neuromusculars

Són de caràcter genètic. Algunes es manifesten en el naixement i d'altres a l'adolescència o l'edat adulta. Algunes són progressives i poden arribar a causar la mort. Són molt incapacitants i produeixen dependència.

Distròfia Muscular de Duchenne

És una malaltia neuromuscular transmesa per herència lligada al sexe (mares portadores). Es produeix un debilitament progressiu dels músculs.

Evolució:

1. 2-5 anys: Primers símptomes com tendència a caure i dificultat per aixecar-se.
2. 6-11 anys: Debilitament generalitzat als músculs.
3. 9-13 anys: Pèrdua de la capacitat de caminar i deformacions.
4. 15-25 anys: Pèrdua de la majoria del teixit muscular i mobilitat de tot el cos.
5. 20-30 anys: Pot causar la mort.

Esclerosi Múltiple

D'origen desconegut, afecta les fibres nervioses encarregades de transmetre al cervell i la medul·la les sensacions. Apareix a la segona etapa de la vida, més freqüentment en dones. Els afectats presenten un o més símptomes a la vegada, amb brots repetits. L'evolució és imprevisible.

Símptomes:

• Debilitat muscular.
• Formigueig en extremitats.
• Falta de coordinació i equilibri.
• Problemes de visió.
• Vertígens i incontinència.

Poliomielitis

Malaltia infecciosa causada per un virus que afecta el sistema nerviós central (SNC) a través del sistema sanguini. Es pot evitar amb la vacunació oral i és poc habitual en països desenvolupats. L'edat més freqüent d'afectació és de 2 a 10 anys. Després de la fase crítica, alguns desenvolupen una fase paralítica o deformitats. El tractament consisteix en l'ús de fèrules i material ortopèdic. Cal buscar una activitat física adequada, com la natació.