L'especificitat del saber científic: Orígens, característiques i classificació

L'especificitat del saber científic

La ciència es diferencia d'altres formes de coneixement perquè pretén ser una explicació sistemàtica de tot allò que existeix, i pel mètode que fa servir per aconseguir-ho. La neutralitat o l'absència de perjudicis, la serietat a l'hora d'abordar els problemes, el tarannà crític i l'exigència d'intersubjectivitat, es consideren trets propis.

Els orígens de la ciència

Els moviments dels astres podien semblar capriciosos o fruit de l'atzar; malgrat les aparences, alguns pensadors estaven convençuts de la regularitat i la constància d'aquests moviments. La ciència va sorgir quan l'ésser humà va assolir la convicció que els fenòmens naturals es podien integrar en un sistema ordenat i coherent, i perdien l'aparença atzarosa i esdevenien intel·ligibles per al pensament humà. La ciència i la filosofia van sorgir d'una actitud crítica i indagadora davant de la realitat, i eren disciplines indistingibles. La ciència es va independitzar de la filosofia, i va començar a desenvolupar els seus mètodes propis al llarg d'un període que es coneix com a Revolució Científica.

Característiques específiques

Galileu es considera el primer científic modern, més pel fet d'inaugurar una manera nova de fer i d'entendre la ciència que per l'abast dels seus descobriments.

1. Experimentació

Galileu va introduir una novetat important pel que fa a la concepció del mètode científic i al paper reservat a l'observació. Algunes de les seves hipòtesis no eren observables en la vida quotidiana. Podia contrastar-les creant una situació ideal en què els elements pertorbadors fossin eliminats. L'experiment permetia aïllar el fenomen i estudiar aquelles variables considerades decisives. Va ser el primer investigador que, per desenvolupar els seus estudis, va fer servir instruments com el telescopi. La tendència que iniciava Galileu va esdevenir imparable, i avui la ciència depèn dels instruments i dels mecanismes d'experimentació.

2. Matematització

Galileu afirmava amb claredat i sense embuts que la naturalesa respon a unes regularitats expressables mitjançant funcions matemàtiques. La matematització va esdevenir una peça angular de la nova ciència, dominada per qualitats ocultes i per les tendències naturals dels elements. La quantificació, que aportava més precisió a les observacions efectuades, va permetre l'alliberament respecte de la subjectivitat i ambigüitat pròpies del llenguatge quotidià.

Classificació de les ciències

Ciències formals

No s'ocupen dels fets i esdeveniments que passen en el món, sinó de les relacions entre símbols. No tenen contingut empíric ni es basen en l'observació, sinó en la coherència interna del sistema (lògica i matemàtiques).

Ciències empíriques

S'ocupen de la realitat, dels fets que passen en el món i de les seves relacions. Tenen contingut empíric, que sorgeix de l'observació i de l'experiència, i les afirmacions han de ser comprovades.

• Ciències naturals: s'ocupen de la realitat natural (física, química, biologia).
• Ciències socials o humanes: s'ocupen de la realitat social i humana (sociologia, història, psicologia).

En el si de les ciències empíriques també distingim entre ciències naturals i socials o humanes. La controvèrsia sobre si disciplines com ara la història o la psicologia s'havien de considerar ciències equiparables a la física, que s'ha considerat el prototip de l'activitat científica, encara és vigent. La història i la psicologia no es deixen reduir al llenguatge matemàtic, no sempre es basen en l'observació i no poden establir lleis universals que permetin predir amb garantia absoluta el comportament individual o col·lectiu. Comparteixen amb les ciències naturals l'objectivitat, la precisió i el mètode que les caracteritza.