Espanya 1900-1930: Crisi, Regeneració i Dictadura

Del Desastre a la Regeneració

Canvis als caps dels partits: Maura (conservador) i Canalejas (liberal). Eleccions amb els conservadors al poder. Reflexions sobre la crisi: econòmica, social, política i intel·lectual, però no militar. El Regeneracionisme de Joaquim Costa analitza l'Antic Règim: caciquisme electoral, analfabetisme, noblesa i església (tenen més i paguen menys), i l'exèrcit. Solucions proposades: estudis primaris, alimentació, governs amb sufragi real, reforma fiscal progressiva, "cirurgia de ferro" i revolució des de dalt.

Crisi del Civilisme

Alfons XII com a cap d'Estat i Maura com a cap de Govern. El Partit Radical, amb un bany de masses d'Alejandro Lerroux, es mostra anticatalà, antiburgès i antiobrer. La Lliga Regionalista guanya l'alcaldia.

Setmana Tràgica (1909)

Dilluns: Un vaixell surt cap a Melilla des del port de Barcelona. Comença una vaga general, però Lerroux no hi és. Es cremen convents, s'aturen tots els tramvies i es fan barricades als barris obrers. Dimarts: La vaga general i les barricades s'estenen a Igualada. Un batalló de Reus fa vaga general al Poblet i Santes Creus. Dimecres: La situació es manté igual. Dijous: La Guàrdia Civil de Pamplona, València, Burgos i Saragossa restableix l'ordre. El nombre de vaguistes morts és alt. Divendres: La situació és similar, però comença a haver-hi més tranquil·litat. Dissabte: Tranquil·litat. Maura busca un culpable i troba Francesc Ferrer i Guàrdia, que és executat juntament amb quatre persones més. Vuitanta persones són empresonades. Diumenge: Se celebra un consell de guerra. Dilluns: Execució.

Conseqüències: Morts, empresonats i executats. Els liberals Canalejas i Moret pugen al poder. Es reconstrueixen els convents. Comença la Segona Guerra del Marroc. S'aprova la "Llei del Cadenat". Sorgeix la Solidaritat Catalana i la Solidaritat Obrera. Es modifica el sistema de lleves.

La Mancomunitat i la Gran Guerra

Alfons XIII és el cap d'Estat i Canalejas, i després Moret, el cap de Govern.

Mancomunitat (1914-1925)

Unió administrativa de les quatre diputacions catalanes amb cert autogovern. Poders:

• Executiu: President (Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Sala) i consellers (8): finances, telèfons, obres públiques, cultura, beneficència, agricultura, sanitat i ferrocarrils.
• Legislatiu: Consell Permanent i Assemblea (96 diputats).
• Judicial: No en té.

Actuacions:

• Culturals: Gramàtica, diccionari, Institut d'Estudis Catalans, formació de mestres, arxius, biblioteques, llevadores, infermeres, tècnics i impuls al teatre i als museus tècnics.
• Beneficència: Maternitats, orfenats i psiquiàtrics.
• Obres públiques: Camins veïnals, ponts, canals, telèfons (450 centrals) i cellers cooperatius.

La Lliga, amb Prat de la Riba i Cambó, presenta un projecte d'estatut. Sorgeixen Acció Catalana i Estat Català (independentista), i es fa el pacte Galeusca.

Gran Guerra (1914-1918)

Divisió entre germanòfils i aliadòfils. El cap de Govern, Dato, declara la neutralitat. Producció per al front:

• Sector primari: Agricultura, boscos i mines.
• Sector secundari: Tèxtil.
• Sector terciari: Comerç exterior, beneficis, oci nocturn i espionatge.

Crisi del 1917

Causes: Entrada dels EUA a la guerra com a proveïdor, inflació, atur i crisi econòmica. Triple crisi:

• Militar: Els oficials volen pujar de categoria (anant a les colònies, amb amics del rei o amb cursos de formació). Es crea el sindicat "Sindicato de la Espada".
• Política: El Congrés i el Senat passen de tenir més de 700 a només 20 diputats. Es fa una Assemblea de Parlamentaris amb Cambó i Prat de la Riba. Es proposa el federalisme com a estat d'emergència i s'aplica la llei marcial. S'envia l'exèrcit a Barcelona.
• Social: Vaga general de treballadors (CNT i UGT, juntament amb les Juntes Militars de Defensa). No hi ha vaga a Andalusia ni a Extremadura, però sí a Astúries, el País Basc i Barcelona. La Legió arriba a Astúries i el comandant Franco és ascendit a coronel. Torna Maura.

Descomposició del Sistema

Maura forma un govern de concentració nacional amb l'objectiu de reformar i aclarir la situació militar, els impostos i el regeneracionisme, i tractar la qüestió colonial. Problemes: Fi de la Primera Guerra Mundial amb la Pau de París i l'auge dels nacionalismes, la Revolució Bolxevic i la situació obrera amb atur, jornalers i revoltes al camp.

Revoltes del Trienni Bolxevic (1918-1921)

Hi ha 20 canvis de govern en tres anys. Vaga general a "La Canadenca" amb l'aplicació de la llei marcial (supressió de llibertats). Al local "Las Arenas", el "Noi del Sucre" aconsegueix la jornada de 8 hores. Pistolerisme: tancament de fàbriques, amos contracten sicaris del Sindicat Lliure ("pistolerisme blanc"), magnicidi de Dato, de l'arquebisbe de Saragossa i del governador civil de Barcelona. Els treballadors responen amb "pistolerisme roig" (sindicalistes de la CNT, el "Noi del Sucre" i l'advocat Francesc Layret). S'aplica la "Llei de Fugues".

Tercera Guerra del Marroc (1921-1926)

250.000 soldats espanyols sota el comandament del general Fernández Silvestre i l'alt comissari Berenguer s'enfronten a les cabiles del cabdill Abd-el-Krim. Moren 13.000 soldats a la Batalla d'Annual. La revolta al protectorat del Marroc porta a la creació de l'Emirat del Rif. García Prieto i el rei inicien l'"Expedient Picasso" per trobar els culpables de la derrota, que implica el rei i alts càrrecs militars. Miguel Primo de Rivera vol acabar amb la guerra i acorda amb Abd-el-Krim el Desembarcament d'Alhucemas. Els francesos capturen Abd-el-Krim després d'una reunió a una illa.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Situació: Atur i inflació (econòmicament), delicada (políticament) i pistolerisme i la Tercera Guerra del Marroc (socialment). Primo de Rivera fa un pronunciament militar amb el suport del rei, la burgesia, els nobles, els cacics, els militars i l'Església, però no dels intel·lectuals ni dels republicans. El seu programa polític es basa en l'ordre, la qüestió del Marroc i la crisi econòmica.

Directori Militar (1923-1925)

La Constitució de 1875 queda inutilitzada. Es nomena un governador militar, no hi ha alcalde sinó un delegat governatiu. Es crea una Assemblea Nacional Consultiva (poder legislatiu). Al govern hi ha Calvo Sotelo com a ministre de Finances i Aunós com a ministre de Treball. Es crea un Consell d'Economia per a la crisi i un sistema fiscal amb un impost únic. Es nacionalitzen empreses: petroli (CAMPSA), electricitat (hidroelèctrica, amb la construcció d'embassaments). Centralització i castellanització.

Directori Civil (1925-1930)

Desembarcament d'Alhucemas, Exposició Universal de Barcelona i Exposició Iberoamericana de Sevilla. A Montjuïc es construeixen els pavellons i el Poble Espanyol. S'amplia l'Eixample, es construeix la Plaça d'Espanya, el metro i gratacels.

Repressió

Repressió del català. L'himne espanyol és mal vist, mentre que "Els Segadors" es tolera. Repressió del nacionalisme i del catalanisme. Intel·lectuals com Unamuno i Blasco Ibáñez són perseguits. Militars com Weyler són exiliats i l'Acadèmia de Segòvia és tancada. Francesc Macià s'exilia. Atemptat dels germans Badia.