Església de Sant Lorenzo: Context, Estil i Significat

Església de Sant Lorenzo Cronologia: 1421-1470. a) Context: Mosaic polític de petites ciutats-estats: Florència, Pisa, Milà, Màntua. Poder dels Mèdici a Florència. A finals de segle, auge del papat. Cultura humanista. b) Estil: Renaixentista. Característiques generals: Aparició de la figura del mecenes, antropocentrisme. En arquitectura: Recuperació de l'Antiguitat: arc de mig punt; cúpula de mitja taronja, volta de canó. Noves tipologies: vil·les; hospitals... Decoració de grotescos. Escultura: Proporcionalitat; cànon de nou caps. Pintura: Simetria; perspectiva geomètrica; composicions tancades; formes dibuixístiques. c) Planta: Creu llatina, articulada en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. Nau central doble d'alta i ampla que les laterals. Elements de suport: Columnes d'ordre corinti que, mitjançant un curiós entaulament fragmentat, suporten arcs de mig punt. A sobre s'hi disposa un mur amb obertures. Elements suportats: Coberta de la nau central plana amb cassetons. Al creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb petxines, i a les laterals voltes bufades. d) Significat: Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d'una nova societat humanística. Importància del mòdul. Funció: Litúrgica. e) A. Sagristies. B. Creuer [també cúpula]. C. Transsepte. D. Nau central. E. Naus laterals. F. Capelles. Sant Pietro a) Context: Lluites del papat. Humanisme. Reis Catòlics. Posteriors lluites a Europa entre Carles V i Francesc I. b) Estil: Renaixement. Característiques: Antropocentrisme. Planta centralitzada. Humanisme. Classicisme versus anticlassicisme. c) Anàlisi formal: Estructura: Planta circular amb una escalinata que rodeja el peristil de setze columnes d’ordre toscà amb entaulament format per arquitrau, fris amb imatges referides al martiri de Sant Pere, i cornisa. En el pis superior, una balustrada encercla un tambor amb una successió de finestres obertes i fornícules, sobre el qual s’aixeca una cúpula de mitja esfera rematada per una creu. El seu interior és una cel·la circular amb pilastres adossades sobre una cripta on es suposa que es va alçar la creu del martiri de Sant Pere. Materials: Pedra, marbre i granit. d) Significat: Finançada pels Reis Catòlics a la zona espanyola de Roma, per tal de commemorar el martiri de Sant Pere. Simbolitza la fundació de l’església. Es creu que és on va ser crucificat el Sant. Iconografia: En el fris, imatges amb instruments del martiri i amb objectes de la litúrgia cristiana. La forma circular és el símbol platònic que Marsilio Ficino relaciona amb la figura còsmica de Déu. Funció: Commemorativa. e) Miquel Àngel; Leonardo; Rafael; Escola d’Atenes; Capella Sixtina.

Rapte S a) Cronologia: 1581-1583 Context: El Sacco di Roma fou la causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé la capitalitat de l’art a favor de Florència, Màntua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué per Europa de la mà dels artistes viatgers, i alhora molts artistes estrangers anaren a Itàlia. Es desenvoluparen nous centres artístics, alguns de molt particulars, com l’escola alemanya, francesa, flamenca, espanyola i anglesa. En el terreny religiós, la Reforma protestant de Martí Luter canvia el mapa religiós europeu; el cisma d’Anglaterra promogut per Enric VIII en fou un dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541-1563) i va intentar la reforma de l’església de Roma [Contrareforma o Reforma catòlica], la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art realitzat a finals del segle XVI i durant l’època barroca als països catòlics. b) Estil: Manierista. Característiques pintura: - Pintura críptica de difícil comprensió. - Pintura per a les elits intel·lectuals. - Potenciació de l’al·legoria. - Figures de cànon allargat. - Més d’un punt de fuga o fuga fora del quadre. - Trencament de la simetria. c) - Un sol bloc. - Multifacial. - Oberta. - Marbre. d) L’obra no agafà el seu nom original fins que va ser col·locada a la Loggia dei Lanzi a Florència. També és coneguda com Les tres edats o Rapte de la Sabina. Tema, model literari i significat: Si donem per bona aquesta darrera interpretació, l’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a Història de Roma (Ab Urbe Condita) on Ròmul, fundador de la ciutat, invità als habitants de les poblacions properes, entre ells els sabins, a una festa. A un senyal seu, els romans raptaren a les dones solteres sabines. Segons Plutarc, només s’endugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per a crear una aliança forta i segura amb els seus veïns amb el vincle del matrimoni. En l’escena veiem a Ròmul raptant a una sabina mentre el seu marit apareix vençut als peus del protagonista. El grup escultòric sintetitza la narració amb només tres imatges, contràriament a les pintures d’aquest tema amb un gran nombre de personatges, aconseguint, però, transmetre igualment la convulsió i l’esperit dramàtic del rapte. Funció: Formar part del museu d’escultura de la Loggia dei Lanzi. e) Contrapposto: Manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. Lluneta: Triangle o volta en forma de mitja lluna que obre les seccions d’una volta per l’entrada de llum. Cànon: Conjunt de regles que regulen les proporcions de l’escultura o de l’arquitectura, d’acord amb un model ideal establert. Creuer: Espai comú a la nau longitudinal i transversal d’una església. Collage: Obra plàstica confeccionada a partir de trossos d’objectes, papers, fotografies o diaris enganxats sobre un suport bidimensional o corpòri.

Naixement de Venus a) Cronologia: 1485 Context històric i cultural: Poder dels Mèdici com a polítics i mecenes. Llorenç el Magnífic signa la pau amb el rei de Nàpols. Els artistes florentins reben encàrrecs del papat per a la Capella Sixtina. Savonarola inicia la seva croada purificadora. Set anys més tard, Colón descobreix Amèrica. A Espanya, regnat de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. Triomf de l’Humanisme en el camp artístic i literari. b) Estil: Renaixement. Característiques de l’escultura: - Antropomorfisme. - Cànon de l’estatuària clàssica. - Estudi de l’anatomia. - Expressivitat. - Materials: marbre i bronze. - Utilització del contrapposto. - Valoració del relleu. - Temàtiques religioses i mitològiques. c) Característiques compositives: - Composició tancada o centrípeta. - Composició no unitària. - Composició superficial. - Composició clara. - Línia de l’horitzó alta. - Composició simètrica. d) Tema: Dues versions en la mitologia clàssica: Hesiode diu que va néixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos. Homer escriu que Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter i Dione, deessa de la terra. De totes maneres, Botticelli ens mostra l’arribada de Venus a les costes de Citer, després d’haver nascut del mar, tal com narra Homer. Personatges: A l’esquerra, Zèfir, el vent de l’oest, i Aura, deessa de la brisa. A la dreta, una de les Hores, que per les flors del vestit és identificada amb la Primavera, l’estació de l’Amor. e) A: La marededéu de les roques. Renaixement. B. Eros i Psique. Neoclàssic. C. El gronxador. Rococó. D. Les tres gràcies. Barroc. Escola Atena a) Cronologia: 1510-1511. Context: Poder polític i cultural de la Roma papal. Papa Mèdici, Juli II. Humanisme. A Espanya, continuïtat en les arts de la tradició gòtica. Regència de Ferran d’Aragó. Paper repressor de la Inquisició. b) Estil: Renaixement. Característiques: Cultura antropocèntrica. Humanisme. Temàtiques: mitologia, retrat, religió, al·legoria... A nivell pictòric: Simetria; perspectiva geomètrica. Formes dibuixístiques. A nivell escultòric: Unifacialitat [únic punt de vista], marbre i un sol bloc. A nivell arquitectònic: Mesures antropocèntriques, modulació de l’espai. c) Característiques: Predomini del dibuix amb el qual el pintor perfila tots i cadascun dels detalls i les cares dels personatges. Disposició dels diferents grups de personatges de manera simètrica, deixant un espai central buit, en el qual apareixen els dos protagonistes principals. Perspectiva lineal. Composició tancada. Composició no unitària amb la individualització de personatges i grups. Marcat dinamisme, aconseguit a través de la perfecta captació dels gestos, expressions i moviments de les figures. Tècnica: Pintura al fresc. d) Tema i significat: El pintor italià presenta un complex programa iconogràfic en el qual apareixen els més importants representants de les arts liberals, la filosofia i les ciències, com a metàfora de l'esperit cultural del Renaixement. Disposats en diferents grups, tots els personatges se situen al voltant dels dos grans filòsofs de l'antiguitat clàssica: Plató -amb la cara de Leonardo da Vinci- i Aristòtil. El primer, representant de l'idealisme, sosté el seu llibre Timeus, mentre aixeca un dit al cel. Aristòtil, representant del realisme, sosté en el seu braç un exemplar de la seva Ètica, mentre torna la palma de la seva mà cap a terra. Paral·lelament, també es troben representats molts altres filòsofs i savis, en els quals s'ha volgut llegir la representació de les set arts liberals: Gramàtica, Retòrica, Dialèctica, Geometria, Aritmètica, Astronomia i Música. Així, cal citar a Sòcrates, situat d'esquenes a la dreta de Plató amb un vestit verd; Pitàgores, assegut a l'extrem inferior esquerre llegint un llibre; Heràclit -amb els trets facials de Miguel Àngel-, assegut pensatiu en la part baixa de l'escala; Euclides, que mesura amb un compàs al costat dels seus deixebles en l'angle inferior dret, o Zoroastre i Ptolomeu, amb l'esfera celeste i el globus terraqüi respectivament. Rafael s’autoretrata amb un barret negre mirant a l'espectador a l'extrem inferior dret. Funció: Decorar les estances papals i refermar els valors de la cultura i la ciència. e) Miquel Àngel; Bramante; El Greco; Palladio; Capella Sixtina; David de Donatello; El naixement de Venus de Botticelli. Capella Sixtina a) Cronologia: 1508-1512. Context: Poder del papat (Juli II). Lluites dels Estats Pontificis. Importància de Roma com a centre d’art en substitució de Florència. A Espanya, regència de Ferran I. Cultura humanística. b) Estil: Renaixement. Característiques de l’arquitectura renaixentista: - Espai antropocèntric. - Espai modulat. - Retorn a la planta basilical. - Utilització de la planta centralitzada. - Arc de mig punt. - Volta de canó. - Potenciació de l’arquitectura civil: palaus, hospitals. - Progressiu ús de la pilastra substituint a la columna. c) a) El sostre es divideix en deu arcs faixons pintats, nou seccions transversals que, al seu torn, es subdivideixen en tres registres per la intersecció de falses cornises. b) El verd i el violeta per ser colors litúrgics. c) Gràcies a la perfecta representació de l’anatomia i el volum dels cossos. d) Del dibuix. d) Significat: Tres realitats de l’home: els principals esdeveniments espirituals de la humanitat anteriors a la revelació (a les llunetes, petxines i triangles); el coneixement i les seves característiques (sibil·les, profetes i ignudi) i la relació directa amb el cel: (històries bíbliques). Funció: Capella dels papes. e) Unifacialitat versus multifacialitat. Repòs versus dinamisme. Verticalitat versus formes helicoïdals. Tema bíblic versus tema literari. Classicisme versus manierisme.

David a) Cronologia: 1444-1446. Context: Mosaic polític de petites ciutats-estats: Florència, Pisa, Milà, Màntua. Poder dels Mèdici a Florència. Paper dels mecenes. A finals de segle, auge del papat. Cultura humanista. b) Estil: Renaixement [florentí]. Característiques: Temàtiques: religiosa, mitològica, al·legòrica, retrats. Tècnica: Fresc i tremp sobre tela o taula. A final de segle s’introdueix la pintura a l’oli. Característiques formals i compositives: Perspectiva geomètrica o matemàtica. Fons arquitectònics o paisatgístics. Composicions simètriques. Composicions harmòniques. Preocupació per pintar fidelment el cos humà. c) Característiques formals i estructurals: Embalum rodó. Unifacialitat. Contrapposto que recrea la corba praxiteliana. Perfecta anatomia. Cànon de nou caps. Tècnica: Fosa. Material: Bronze. d) Tema: David, després d’enfrontar-se al gegant filisteu, Goliat, li talla el cap i l’ofereix al rei d’Israel, Saül. Significat: Prefiguració de la victòria de Jesús sobre Satanàs, del bé sobre el mal. Iconogràficament, barret típic dels pagesos florentins al cap de David, vencedor sobre Goliat, amb els atributs –elm amb visera i ales– dels ducs de Milà: Florència vencedora enfront de Milà. Altres lectures llegeixen l’obra com la representació del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos. Funció: Al·legòrica i propagandística. Cànon de bellesa ideal. e) A. Verge de les roques, de Leonardo. Renaixement. B. El marxisme curarà els malalts, de Frida Kahlo. Surrealista. C. El gronxador, de Fragonard. Rococó. D. Les tres gràcies, de Rubens. Barroc. La Pietat a) Cronologia: 1488-1499 Context: - Desenvolupament d’una cultura urbana a Europa. - Triomf de la burgesia. - Antropocentrisme. - Itàlia dividida en Estats. Consolidació dels Estats pontificis (Juli II). - Renaixement artístic. Progressiva substitució de Florència per Roma com a capital artística. - Aparició del protestantisme i guerres de religió. - 1527: saqueig de Roma per les tropes de Carles V. - Humanisme literari. Acadèmies filosòfiques. b) Estil: Renaixement / Alt Renaixement. Característiques: - Imitació de la naturalesa. - Desaparició del pa d’or. - Inspiració en l’Antiguitat: en models arquitectònics, en la recuperació de textos clàssics. - Descobriment i aplicació de la perspectiva lineal. - Recuperació del retrat pictòric. - Progressiu protagonisme del paisatge en el fons. c) Escultura exempta. - Marbre. - Grup escultòric format per dues figures. - Composició en forma triangular o piramidal. - Recerca de la bellesa ideal. - Acurat estudi anatòmic en la nuesa de Crist. - Obra de joventut de Miquel Àngel. Clara influència de Donatello. - Diferències amb la Pietat de Milà, més tardana. - Treball minuciós del marbre: caient de les robes, trets de la Passió. - Contrasts entre la rigidesa del cos de Crist i la delicadesa del rostre i volumetria de la túnica de Maria. - Signatura per part de l’autor. Tema: Religiós. Absent dels Evangelis i de tradició mística. La pietat representa el dolor d’una mare amb el cos mort del seu fill en braços, després del davallament de la creu. Significat: La joventut de Maria, gairebé de la mateixa edat que Crist en l’obra, pot ser símbol de la puresa, de la innocència, de la bondat... En la cinta del mantell de la Mare de Déu, Miquel Àngel va gravar el seu nom. Un acte de publicitat de l’artista jove a la cort pontifícia. Funció: Obra devocional. e) Estil: Barroc, Barroc tardà, Rococó. Enterrament d’Orgaz a) Cronologia: 1586-1588. Context: Regnat de Felip II a Espanya. Construcció de El Escorial. Toledo, centre cultural. Poder del Capítol catedralici. Assentament de les directrius del Concili de Trento. Reforma catòlica. Inici del segle d’Or espanyol de les arts plàstiques i les lletres. A Roma, papat de Sixt V, creador de la Roma Sancta. b) Estil: Manierista. Característiques: A nivell pictòric: Allargament del cànon clàssic. Ruptura de la simetria. Diversos punts de fuga o punt de fuga fora del quadre. Distorsió de les figures, situades de manera forçada dins la composició. A nivell escultòric: Formes helicoïdals ascendents. Utilització de diversos blocs de marbre. Multifacialitat. A nivell arquitectònic: Alteració de la morfologia arquitectònica. Antifuncionalitat. Plantejaments escenogràfics. A nivell ideològic: Cripticisme; art culte i aristocràtic; imatges al servei de l’església: Manierisme reformat. c) Característiques formals: Predomini del color sobre la línia, més evident en el registre superior. Característiques compositives: Composició en dos estadis. El superior amb el cel i l’inferior amb la terra. Organització inferior a la manera d’un fris. Composició tancada; unitària; fosca; simètrica. Perspectiva escalonada o isocefàlia. A la meitat del registre superior, la composició dibuixa un rombe els vèrtexs dels quals són les figures de Jesús, la Verge, l’àngel i Sant Joan Baptista. Tècnica i suport: Oli sobre tela. d) Temàtica i significat: Segons la llegenda, quan el Senyor d’Orgaz va morir l’any 1323, Sant Agustí i Sant Esteve -aquí amb una túnica en la qual es representa el seu martiri- van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Sobre aquesta escena terrenal amb personatges civils i religiosos, on destaca el retrat del fill del pintor, El Greco reprodueix la Glòria celestial, en la qual Jesús i Maria reben a Sant Joan Baptista que intercedeix pel difunt perquè sigui acceptat al Regne del Cel. Darrera de la Mare de Déu hi ha Sant Pere. A l’extrem inferior s’hi representen els personatges de l’Antic Testament: David, Moisès i Noè. L’àngel porta en les seves mans l’ànima del difunt senyor d’Orgaz. Funció: Commemorativa. e) Sant Joan Baptista: vestit de bé; Sant Pere: les claus; David: l’arpa; Moisès: les taules de la Llei; Noé: l’arca.