L'Església: Origen, Missió i Sacraments

1. L'origen de l'Església

Jesús s'envolta de deixebles i els encarrega una missió

Jesús es va envoltar, des del principi de la seva predicació, d'un grup proper de persones. Són els deixebles. Alguns van ser cridats per Jesús; uns altres s'hi van unir, atrets per la seva persona. Entre ells també hi havia dones.

Jesús en tria dotze d'entre el nombrós grup de deixebles que el seguien. Els anomena apòstols, que significa "enviats".

Jesús encarrega a aquests apòstols una missió important: fer deixebles arreu del món, anunciar i difondre el regne de Déu.

Per a aquesta missió, Jesús els promet l'Esperit Sant, que serà enviat pel Pare quan ell ja no sigui físicament entre ells. Amb la seva ajuda, els deixebles seran capaços de complir la missió que se'ls ha encomanat.

En la Pentecosta es manifesta l'Església

El que passa el dia de la Pentecosta és un fenomen interior: els deixebles s'omplen de l'Esperit Sant.

La manifestació exterior d'aquesta presència de Déu per mitjà de l'Esperit Sant consisteix en un grup sorollós i en unes llengües de foc. Vent, soroll i foc ja estaven presents en l'Antic Testament quan Déu s'apareixia, com en el cas del Sinaí.

Els deixebles se senten transformats per aquest impuls interior i es llancen a comunicar les grandeses de Déu, és a dir, a predicar davant dels que havien vingut a Jerusalem per a la festa, i cada un els entenia en la seva llengua.

L'Esperit Sant, la força pròxima de Déu

Jesús havia promès als deixebles que els enviaria un altre defensor una vegada ell hagués tornat amb el Pare. En la Pentecosta es compleix la promesa: l'Esperit Sant es vessa en els cors dels deixebles, que reben la força necessària per ser testimonis de Jesús. El signe que han rebut aquesta força és que comencen a predicar i a donar testimoni de la seva fe. Al llarg de la seva vida, Jesús va anunciar als seus deixebles que enviaria l'Esperit perquè els acompanyés. Els deixebles van aprendre de Jesús que, essent ell Déu, també es relaciona amb el Pare i amb l'Esperit. Van comprendre que el Déu cristià és Trinitat. L'Esperit és Déu amor fet força interior que acompanya i anima.

2. La missió de l'Església

El Concili Vaticà II

Va ser sens dubte l'esdeveniment més important de l'Església al segle XX. Durant tres anys, els 2500 pares conciliars (bisbes sobretot), sol·lícits a l'acció de l'Esperit Sant en l'Església, es van esforçar a discernir el que l'Esperit de Jesús volia per a l'Església en aquest moment de la història de la humanitat. Era la primera vegada que es reunien tants representants de l'Església de tot el món.

A més, hi van convidar protestants i ortodoxos. Els mitjans de comunicació van seguir amb gran interès el Concili.

Els documents del Concili contenen quatre constitucions en què es manifesta amb claredat el fonament, l'ésser, la missió i la vida de l'Església.

A més, consta de nou decrets i tres declaracions.

L'Església, el nou Poble de Déu

El Concili va renovar la imatge de l'Església de cara a si mateixa i al món.

En el Concili Vaticà II, l'Església es descriu com a Poble de Déu. En els documents del Concili, l'Església es presenta com a misteri de comunicació: comunicació amb Déu i amb els homes. El Concili Vaticà II, però, no és cap trencament amb el magisteri anterior. És una novetat en la continuïtat. Dins de l'Església, com a misteri de comunicació, hi ha diversitat de ministeris i carismes, tots ells al servei de la comunicació i la missió de l'Església. Davant del món, l'Església ha d'acompanyar les persones en els seus patiments i en les seves alegries oferint-los el missatge de l'evangeli i treballant amb tots a favor d'un món més just.

Per enunciar la bona notícia

D'entre les recomanacions de Jesús als deixebles i, per tant, a l'Església, no tan sols es troba la de viure units com a germans, sinó també la de predicar i portar l'evangeli fins als extrems de la terra.

L'evangeli és una bona notícia que ha d'arribar a tots els pobles. Déu vol fer caure totes les barreres entre els homes: tots estan cridats a viure la fraternitat universal. Aquesta és la tasca fonamental de l'Església: congregar, és a dir, reunir tota la humanitat.

Per acomplir aquesta missió, la primera cosa que ha de fer l'Església és ser testimoni de fraternitat.

I treballar per millorar el nostre món

L'Església, la comunitat cristiana, no es limita a anunciar l'evangeli desentenent-se dels problemes que hi ha al nostre món.

El Concili Vaticà II ensenya que l'Església se sent absolutament solidària i pròxima a tots els patiments i alegries dels homes i dones del nostre temps.

L'Església mira el món i la societat amb amor, reconeixent tot el que hi ha de bo, criticant les injustícies i, sobretot, treballant amb tots els qui lluiten per millorar el nostre món.

3. Dos sagraments per enfortir la comunitat

Confirmació i orde sacerdotal

Els sagraments són les celebracions que acompanyen el cristià al llarg de la seva vida en diferents moments i circumstàncies.

Encara que tots els sagraments tenen a veure amb la vida de la comunitat i amb la missió de l'Església al món, els sagraments de la confirmació i de l'ordre sacerdotal tenen una significació especial.

Pel baptisme, les persones són incorporades a la fe i a la comunitat cristiana, des de la qual van desenvolupant, per mitjà de l'educació i del creixement personal, el seu compromís cristià.

Amb la confirmació, el batejat es confirma en la fe que professa per l'Esperit Sant, rebent d'ell la força per ser testimoni cristià, a la vegada que es renova la seva adhesió a Jesús. La decisió de ser cristians ja no és dels qui han educat la persona, ara és d'ella mateixa.

Pel sagrament de l'ordre sacerdotal, el cristià es compromet a servir la comunitat heretant les responsabilitats que els apòstols van assumir des del principi: animar, ensenyar, celebrar i mantenir la unitat. És un sagrament per al servei.