Església Medieval: Heretgies, Cisma, Croades i Pensament

Heretgies: Els Càtars i la Inquisició

Iniciades al segle XII. Crítica violenta a les riqueses de l'Església i la jerarquia. Iniciada per Pere Valdo, un ric comerciant de Lió que es va desfer de totes les seves possessions per predicar la religió a través de la pobresa. L'heretgia dels Càtars va néixer a Itàlia, però es va establir a França. Va sorgir en un context de crítica i recerca de reforma eclesiàstica i jeràrquica. Tenia molts simpatitzants, tant del poble com de la noblesa. En l'aspecte doctrinal, feien interpretacions teològiques que quedaven fora de la doctrina cristiana. Després de l'intent de conversió per part de Roma, es va decidir acabar militarment amb els Càtars. Amb això neix la Inquisició. En els primers moments, el control del tribunal buscava vetllar per la interpretació correcta dels continguts de l'Evangeli i corresponia als bisbes. Es va demostrar poc eficaç i es va passar aquest dret als papes. Les condemnes es deixaven en mans dels polítics del territori. Metodologia de la Inquisició: administració de justícia pròpia de l'època i, malgrat alguns excessos, volien protegir les creences i la fe. Acceptaven la tortura, les denúncies i els testimonis eren secrets i la pena dels culpables era la mort a la foguera.

Trencament amb l'Església d'Orient

El cristianisme va néixer i créixer a Roma. Un cop caigut l'Imperi al segle V, aquella unitat es va començar a dissoldre i van sorgir les diferències entre aquells dos mons. Causes: malentesos, empobriment de la comunicació per llengües diferents, tensions causades per intents d'envair l'autonomia oriental o la recuperació de l'Església oriental mitjançant la força. Tot va acabar amb la divisió de les dues esglésies: el papa Lleó IX (Roma) i el patriarca Miquel (Constantinoble, Istanbul) es van excomunicar l'un a l'altre.

Pensament Cristià Medieval

Els pensadors es podien dedicar a l'estudi als monestirs i universitats. Grans pensadors: Sant Anselm (1093-1109), Pere Abelard (1079-1142), Hug de Sant Víctor (1096-1141). El més important d'entre aquests va ser Pere Llombard (1100-1160), perquè va escriure un llibre on es recopilaven en sentències tota la doctrina del cristianisme, que va ser usat pels estudiants de teologia fins fa poc. Segle XIII, segle d'or del pensament cristià: Sant Albert Magne o Doctor universal (mort el 1280) i Sant Tomàs d'Aquino o Doctor angèlic, el més important en tota la història (1225-1274). El monjo Gracià va ser el pare del dret canònic. Roger Bacon, un dels primers pensadors en proposar el mètode científic modern (1214-1315). En aquest moviment intel·lectual, juguen un paper molt important les universitats, centres de coneixement que superaven el pensament teològic. Les més importants: París, Oxford, Bolonya i Salamanca.

La Vida Monàstica a l'Edat Mitjana

Molta gent va seguir Jesús i va buscar el Regne que anunciava enmig de les seves activitats diàries i la seva vida familiar. Altres van dedicar-se exclusiva i absolutament al seguiment de Jesús, de manera que van renunciar a la família. La seva manera de viure el Regne consistia a allunyar-se de qualsevol cosa que els pogués dispersar del seu objectiu: renunciaven a tota riquesa o possessió/seguretat material, a tenir compromisos amb la família i buscaven créixer i millorar virtuts com la caritat, la humilitat, la compassió, l'oblit de l'orgull, etc. Buscaven millorar ells mateixos, Déu i el seu regne. Podia ser sols o a través de la comunitat. Pacomi (286-346) va ser qui va organitzar la vida dels monjos i monges i va fundar els monestirs. Sant Benet (480-547) va ser qui va escriure les normes dels monestirs.

Les Croades: Objectius i Conseqüències

Europa volia recuperar els territoris on Jesús havia nascut i viscut de mans dels cristians. Amb aquest objectiu, al segle XI i en successives campanyes (8 croades que van durar 200 anys), es van enviar expedicions militars que aplegaven ciutadans de tots els indrets cristians. El paper dels papes en les croades va ser molt actiu: dirigien i animaven concedint el perdó als qui hi participaven. Era un ideal de tot el col·lectiu europeu i hom vivia animat en pensar poder recuperar Terra Santa. Militarment, les croades van resultar un fracàs. En canvi, es van usar per obrir noves rutes comercials i construir ponts amb països i cultures fora de l'àmbit europeu.

Ordes de Cavallers: Templers i Hospitalaris

Apareixen a mitjans del segle XII, donen mentalitat concreta a l'Edat Mitjana. En un ambient de violència, inseguretat i abusos dels forts, es va instal·lant l'ideal del cavaller cristià: defensor del desvalgut en nom de Déu, just, valent, fidel. Barreja entre cavaller i monjo. En un principi, estaven vinculades a les croades, ja que van néixer per ajudar els pelegrins a arribar a Terra Santa. Les més conegudes: els Cavallers Templers i els Hospitalaris o de Malta. Van néixer a Jerusalem gràcies a Hug de Pinós l'any 1119. La seva desaparició violenta es deu al fet que, en rebre tantes donacions, es van enriquir molt, cosa que va causar enveja. L'arxiduc d'Àustria, Felip el Bell, va aconseguir dissoldre l'ordre i fer que els templers fossin perseguits. En canvi, els Hospitalaris, després de la fi de les croades, van continuar tenint èxits militars en la primera línia de batalla amb el turc al Mediterrani. L'ordre es va dissoldre al segle XVIII.

El Cisma d'Occident (1378-1417)

El Cisma d'Occident és el període de la història de l'Església catòlica on tres papes van disputar l'autoritat pontifícia. Es va produir amb l'elecció de dos papes: Urbà VI, que s'instal·là a Roma, i Climent VII, que s'instal·là a Avinyó. La major part de la clerecia catalanoaragonesa, igual que la francesa, era partidària del papa d'Avinyó, i més encara quan el 1394 hi fou elegit el cardenal d'Aragó Pere de Luna, amb el nom de Benet XIII. Aquest conflicte es va resoldre gràcies al Concili de Constança (1414), que va deposar els dos papes existents i en va nomenar un de concordança. Però Benet XIII, conegut com el Papa Luna, es va recloure al castell de Peníscola i no va acceptar mai la resolució del Concili.

Gregori XII va ser el primer que va decidir quedar-se a Avinyó perquè Roma estava en temps de guerra.

Roma: Urbà VI, Bonifaci IX, Innocenci VII, Gregori XII (Concili de Pisa 1409). Avinyó: Climent VII, Benet XIII.

Ramon Llull i l'Art Lul·liana

Ramon Llull té una vida llarga per a l'època, atès que mor el 1316 amb 84 anys. La seva família pertany a la noblesa catalana que acompanya el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca. El jove Llull rep la típica formació cortesana, es casa amb Blanca Picany i tenen dos fills. Però cap al 1263 té lloc un canvi considerable en la seva vida; arran d'una sèrie d'experiències místiques, abandona la seva posició social i oblida els afers familiars per a dedicar-se a un únic objectiu: la conversió dels infidels –musulmans, jueus i gentils– a la veritable fe cristiana. A aquest objectiu hi dedicarà la seva vida i la seva obra. Després d'aplicar-se durant nou anys a l'estudi de la llengua i cultures llatina i àrab, Ramon Llull té una revelació: l'Ars o Art lul·liana, un sistema filosòfic que permetria demostrar, a través de l'argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels.