Escultures gregues i el Partenó: significat i funció

Kuros i kore

Aquestes escultures pertanyen al Període arcaic (s.VII aC a 475 aC). En aquest context es dona una expansió de la cultura grega pel Mediterrani. La situació de Grècia n'és la causa: escassetat de terres, poc aptes per l'agricultura... L'orografia també és complicada ja que el terreny és molt muntanyós i hi ha moltes illes... per tant és més fàcil anar d'un lloc a l'altre per mar que no per terra. Els grecs són bons navegants i surten del seu país per comercialitzar i funden colònies. Aquestes imiten les seves ciutats d'origen (estructura, edificis, llengua...). La societat reflecteix aquests canvis.

Significat

Els homes representen atletes que havien participat als jocs Olímpics, a un deu o a un noi mort. En aquest cas fa referència a un jove mort que es deia Krorisos; així s'ha trobat a la inscripció feta com a ofrena als déus. En general, però, no fan referència a cap persona concreta sinó a atletes.

Les korai

Kore vol dir donzella i representaven sacerdotesses. Aquestes es van trobar en un dipòsit de l'Acròpolis on van ser enterrades durant o després de les invasions perses. La funció és religiosa i de decoració.

Laocont i els seus fills

L'obra pertany al període hel·lenístic (323-31 aC), un temps de transició entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà. Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.

Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Significat: Era un tret característic d'Agasandre i els seus fills el fet de representar escenes mitològiques relacionades amb la Ilíada i l'Odissea d'Homer. Aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocont i els seus dos fills. Això es deu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. La funció era decorativa i estètica.

Partenó

Aquesta obra està situada al període clàssic, situat entre el 476 aC fins el 323 aC, entre les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. El Partenó és un temple dedicat a Atena, protectora de la ciutat. La seva decoració explica episodis de la deessa Atena, com el naixement d'Atena i la disputa entre Atena i Posidó. Destaca el fris de les panatenees, festa en honor a Atena que es celebra cada 4 anys, i a les mètopes escenes de lluites mitològiques. Molta de la decoració escultòrica es troba actualment repartida entre el Museu del Louvre i el Museu Britànic. El Partenó ha tingut diversos usos al llarg dels segles, com església cristiana, mesquita, magatzem de pólvora i finalment va ser danat pels venecians.