Escultures Gregues: Kore, Dorífor i Laocoont

Kore de Pèplum

Context Històric

La Kore de Pèplum pertany a l'època arcaica de Grècia, que va des del segle VIII aC fins al 499 aC. Aquest període va començar amb els primers Jocs Olímpics l'any 776 aC i va ser una època de grans canvis culturals i artístics.

Durant aquest temps, es van escriure obres literàries molt importants com la Ilíada i l'Odissea d'Homer, i va néixer la filosofia amb pensadors com Tales de Milet i Pitàgores.

En l'art, es van començar a construir edificis amb els primers estils arquitectònics, com l'ordre dòric i l'ordre jònic. En escultura, les estàtues de persones, com les korai (figures de dones vestides), eren molt comunes. La Kore de Pèplum és una d'aquestes estàtues, que representava una dona amb una túnica llarga (peplum) i mostrava l'interès per la bellesa i la figura humana.

L'època arcaica va acabar l'any 499 aC, quan van començar les Guerres Mèdiques entre els grecs i els perses, marcant l'inici d'una nova etapa: l'època clàssica.

Característiques

La Kore del Pèplum es va crear al segle VI aC per un autor desconegut. La seva localització original era a l'Acròpolis d'Atenes, però actualment es troba al Museu de l'Acròpolis d'Atenes. Aquesta escultura està feta de marbre policromat de Paros i, encara que el seu cromatisme s'ha perdut, era originalment policroma.

Representa una jove dempeus, vestida amb un pèplum que s'ajusta a la cintura. No mostra un naturalisme complet, ja que els plecs de la roba i la forma del cos no estan representats amb exactitud.

La postura frontal i la caiguda recta del pèplum li donen un aire solemne i majestuós.

Estil

La influència geomètrica es veu en el cabell i en les característiques del rostre, aportant un estil ordenat. La boca té un somriure arcaic, que és característic d'aquesta època, i la musculatura es presenta de manera esquemàtica, destacant l'estilització del cos. La conservació de restes de color en el cabell i la túnica mostra la riquesa de l'art grec i la seva policromia.

Funció

La paraula grega Kore significa "donzella". Aquestes estàtues eren ofrenes que es feien per al culte durant l'època arcaica. És un exemple típic d'aquestes escultures, que sovint representaven joves dones que sostenien un objecte al seu braç esquerre, com una fruita, una flor o un animal. Aquestes figures no només simbolitzaven la bellesa i la joventut femenina, sinó també la seva connexió amb el món diví.

Simbolisme

També mostra els valors de la seva època. Representa la bellesa femenina ideal, que era molt important a l'antiga Grècia. Aquesta figura tenia un paper religiós, ja que es feia servir en cultes i cerimònies d'adoració.

L'escultura reflecteix l'estil de l'art de l'època arcaica, que se centra en la simetria i en representacions que no són del tot realistes.

Dorífor de Policlet

Context Històric

El Dorífor pertany a l'època clàssica de Grècia, un moment de gran esplendor tant econòmic com polític, al segle V aC. Durant aquesta època, les dues ciutats més poderoses eren Atenes i Esparta, que sovint estaven enfrontades.

Atenes va ser la ciutat més representativa d'aquest període, destacant pel seu desenvolupament de la democràcia. Sota el lideratge de Pericles, Atenes va viure un gran auge en les arts i les ciències, amb figures importants com Fídies, Miró i Policlet, l'escultor del Dorífor. També es van destacar grans filòsofs com Sòcrates i científics com Hipòcrates, que va fundar la medicina científica.

També es van produir dues grans guerres: les Guerres Mèdiques, on els grecs van derrotar els perses, i la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta, que va debilitar totes les ciutats gregues.

Després d'aquestes guerres, Filip de Macedònia va conquerir les polis gregues i el seu fill, Alexandre el Gran, va formar un imperi immens que es va estendre fins a l'Índia.

El Dorífor simbolitza l'ideal de bellesa i proporció d'aquesta època, reflectint l'equilibri i l'harmonia que caracteritzaven l'art clàssic grec.

Estil

Clàssic grec

Característiques

És una de les escultures més importants de l'antiguitat grega. Creada per l'artista Policlet el Vell al 430 aC, actualment es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, Itàlia. Representa un jove atleta nu en una postura que combina força i elegància, originalment sostenint una llança.

Policlet va fer l'original en bronze utilitzant la tècnica de fosa a la cera perduda, que permetia molt detall, mentre que les còpies romanes són de marbre i es fan mitjançant talla. L'original era de color monocrom, però es creu que podria haver estat pintat de colors vius.

La figura del Dorífor mostra un cànon de bellesa idealitzat amb un cos perfectament proporcionat, basat en un model de set caps que Policlet va establir. Aquesta proporció crea una harmonia visual i reflecteix l'ideal grec d'equilibri.

Una característica destacada del Dorífor és la seva postura de contrapposto, on el pes del cos recau en una cama, mentre que l'altra està relaxada. Això crea una sensació de moviment natural i elegant, a diferència de les escultures anteriors que eren més rígides.

Funció i Simbolisme

El Dorífor no només representa un ideal de bellesa, sinó que també simbolitza la plenitud juvenil i la importància de les qualitats físiques i intel·lectuals. Aquestes escultures es feien sovint com a exvots per honorar l'excel·lència i la força, destacant la seva importància en la cultura grega antiga.

Laocoont i els seus fills

Context Històric

Pertany a l'època hel·lenística, que comença després de la mort d'Alexandre el Gran. Quan Alexandre va morir, el seu gran imperi es va dividir entre els seus generals, i la cultura grega es va expandir cap a l'Orient, creant nous centres culturals a ciutats com Alexandria a Egipte, Rodes i Pèrgam.

L'art va canviar molt. En lloc de seguir l'idealisme de l'època clàssica, on les figures eren perfectes i ideals, els artistes van començar a buscar un major realisme. Les escultures com el Laocoont mostren emocions fortes i accions dinàmiques. En aquesta obra, es veu Laocoont i els seus fills lluitant contra serps, que transmeten molta expressivitat i dramatisme.

També en l'arquitectura, els edificis es van fer més monumentals i diversos, abandonant l'estil simple i proporcional de l'època anterior.

Característiques

L'escultura "Laocoont i els seus fills" va ser creada per Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes entre els segles III i II aC. Actualment, es troba al Museu Vaticà i mesura 2,42 m d'alt. És una còpia romana de l'original de bronze, probablement feta amb la tècnica de la cera perduda. Aquesta obra és famosa per la seva bellesa i tècnica, i representa temes profunds sobre l'experiència humana, cosa que la fa una obra mestra d'influència duradora.

L'escultura té una estructura piramidal, amb Laocoont a la part superior i els seus fills lluitant. Aquesta forma crea una sensació de moviment i tensió. Els cossos musculosos transmeten força i realisme, i com que és exempta, es pot apreciar des de diferents angles. Això demostra la gran habilitat dels escultors i ajuda a contar una història dramàtica.

Estil

Complexitat. A diferència de l'estil clàssic anterior, que buscava l'harmonia i l'equilibri, l'art hel·lenístic se centra més en el drama i la tensió. Aquesta escultura té una composició dinàmica i una expressivitat intensa que reflecteix aquest canvi d'estil, fent-la única i important en la història de l'art.

Funció

L'escultura "Laocoont i els seus fills" té una funció decorativa, ja que estava destinada a embellir llocs importants. També transmet valors culturals. Representa temes com la virtut i la tragèdia, i convida a pensar sobre la vida humana i la relació amb els déus. Així, aquesta obra no és només un ornament, sinó que expressa experiències i emocions humanes profundes.

Simbolisme

Mostra el dolor de Laocoont davant del seu destí. Ell lluita contra les serps, simbolitzant la lluita contra les dificultats i les conseqüències de les nostres accions. La seva advertència sobre el cavall de Troia destaca la desconfiança i el càstig que pot resultar de no escoltar els consells, temes importants en la mitologia grega.