Escultures de composició oberta

L’habitació Vermella

Aquest quadre pictòric s’anomena L’habitació vermella i És de l’autor Herni Matisse. Cronològicament la situem l’any 1908 per la qual Cosa és d’estil fauvista. Es tracta d’una escena costumista o de gènere, Pintada amb la tècnica d’oli sobre tela i és de grans dimensions, concretament 180,5 x 221m. Actualment es troba al Museu de l’Ermitage, San Petersburg.

L’època de les primeres Avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la Rivalitat colonial entre les potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del Nazisme. Un món en crisi que Revitalitza l’art i que porta l’artista a la recerca d’elements nous i Provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l’envolten. L’art Contemporani deixa de banda la captació externa de la rivalitat visual i Expressa les vivències interiors de L’artista, un artista sovint rebutjat que busca uns altres individus per Fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les Avantguardes del Segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors Del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

És el primer Corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un moviment de síntesi, ja que conserva Elements del Segle XIX, de l’impressionisme, Postimpressionisme i simbolisme. Sorgí com una reacció contra L’impressionisme a  favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses. Aquest Moviment va estar molt influenciat tant per l’art negre africà, com per les Exposicions retrospectives que es van fer a París a inicis del Segle XX. Les Màscares africanes són important per la seva innocència, la seva ingenuïtat i La seva puresa de formes.

Henri Matisse està considerat el líder del moviment Fauve. La seva trajectòria com a pintor es va iniciar dins de la tradició acadèmica i Conservadora, amb nombrosos copies de quadres de mestres clàssics. A partir del 1899, Matisse va començar a experimentar amb tècniques postimpressionistes i va Mostrar una gran audiència cromàtica. Amb aquesta tècnica va participar en la Famosa exposició del Saló dels Independents l’any 1905, en la qual el crític Francès Louis Vauxcells va batejar els artistes participant com a Fauves (feres) Per l’estridència dels colors que utilitzaven. A partir de 1917 Matisse es va Establir al sud de França on va pintar escenes locals d’una coloració fluida i Brillant, utilitzant la tècnica del découpage.

El quadre mostra el interior d’una casa on una dona, Situada a la dreta de la composició, esta ordenant una taula plena de gerros i Fruites. A l’esquerra hi ha una cadira i una finestra oberta a traves de la Qual es veu el paisatge, un prat amb arbres i una casa al fons.  El tret més remarcable de la composició és el Cromatisme, que dona preponderància al color vermell, present en diferents Tonalitat en tots els elements que componen l’interior de l’habitació, en Especial en les tovalles i la paret del fons. Junt amb el vermell, també Destaca el color blau dels dibuixos decoratius del muri les tovalles, la roba De la dona i el cel. L’elecció d’aquets dos colors principals no es aleatori, Sinó que respon al coneixement de la teoria del color per  l’artista, segons la qual les tonalitats Complementaries, com és el cas del vermell i del blau, permeten ressaltar molt Més l’efecte òptic del contrast. En aquesta obra, Matisse, gairebé no hi fa Servir ombres, i per tant, d’avant l’absència de llum és el contrast cromàtic El que dona la profunditat del camp, la perspectiva i el volum dels objectes Representats. Cal recorda l’efecte d’apropament que tenen en l’ull humà els Colors càlids com el vermell i l’ocre, i alhora, la sensació d’allunyament que Tenen els colors freds com el blau i el verd. En aquest sentit cal entendre També la presencia de la finestra, que permet respirar l’obra i li confereix Una major profunditat.

L’Habitació Vermella plasma un tema que Matisse ja havia Pintat en 1897 (en  blau i verd, però el Resultat no li va agradar). En aquesta pintura, el pintor ha transformat un Quadre amb certes influències impressionistes, en una obra de caire Avantguardista i innovador. Els fauvistes eren coneixedors de la Teoria del Color i Matisse sabia que contraposant dos tons complementaris el resultat Òptic ressaltava molt més la força de l’obra. A través del color, l’artista Apel·la a la part emotiva de l’espectador. Aquest esteticisme queda plasmat en Imatges de felicitat i refusa les angoixes del món contemporani. És un art que No defensa cap bandera ideològica, només aporta una nova tècnica pictòrica. Funció: Estètica. Matisse va afirmar que l’objectiu del seus quadres era Proporcionar plaer i alegria de iure. Ell deia ” somnio amb un art Equilibrat, pur, afable, on el tema no sigui inquietant ni torbador, que Serveixi com a calmant cerebral”. Aquest quadre va estar encarregat per un Marxant d’art rus.