Escultura de David de Donatello

David de Donatello

Documentació general

Títol: David

Autor: Donato di Niccolo di Betto Bardi, Donatello (1386-1466)

Cronologia: 1444-1446

Tècnica: fosa

Tipologia: dempeus

Formes: exempta

Material: bronze

Mides: 1,58 m

Estil: renaixentista

Localització original: al centre del pati del Palazzo Mèdici

Localització actual: Museu Nazionale del Barguello (Florència)

Tema: bíblic

Anàlisi formal

És un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb barret i botes. A la mà esquerra porta la pedra usada amb la fona per estabornir el gegant i a la mà dreta l’espasa amb la que li acaba de tallar el cap. Està en contrapposto, la cama dreta suporta el pes del cos i l’esquerra descansa sobre el cap del gegant.

Interpretació

David era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans, dedicats a pasturar ramats. Com es relata al llibre de Samuel, els esdeveniments sinicien quan el seu pare lenvià cap on estava acampat lexèrcit israelià per poder tenir notícies dels seus germans grans. En arribar al campament, David sassabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, està desafiant en combat individual a qualsevol enemic; per descomptat, davant aquell guerrer cap israelita gosava enfrontar-s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va resar una pregària a Déu i demanà permís al rei Saül per enfrontar-se al gegant. Va exposar al rei les seves habilitats i que quan un lleó i un ós havien atacat el seu ramat ell havia sigut capaç de matar-los amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar permís.

Models i influències

Tot i ser un tema bíblic, Donatello s'inspirà en els models de l'escultura grega clàssica. Això es veu en el cos nu, en la composició (corba praxiteliana i contrapposto) i en la suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions. Donatello recuperà la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i donà un nou impuls a l'escultura amb els seus retrats. Es creu que és el primer nu fos en bronze des de l'Antiguitat clàssica. També va alliberar l'escultura del marc arquitectònic. Fou el primer en inaugurar els nous cànons de bellesa renaixentista i recuperar la perfecció del cos humà. Els escultors del segle XV estudiaven el cos i observaven els models que posaven per a ells. Donatello el 1409, en marbre