Escultura clàssica grega i romana

Fitxa tècnica: Discòbol

Autor: Miró
Cronologia: s. V aC (460 aC)
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Original bronze/ Còpia marbre
Mides: 1.55 m
Estil: Grec clàssic
Tema: Ideal anatòmic/ Esportiu
Localització: Museo Nazionale Romano. CONTINGUT realitzada per Miró un dels arquitectes de la Grècia clàssica, època de màxima esplendor en el camp de les arts. ESTIL trenca el principi de rigidesa i frontalitat de l'escultura de tipus arcaic que predominava a l'època. El moviment del seu cos dibuixa una "S" vol dir l'esforç de l'atleta. Posició realitza un moviment equilibrat perquè el braç que manté el disc fa de contrapès amb la cama en la qual es recolza l'altre braç. harmonia en el moviment: rhytmos. Contrapposto perquè una part es rígida l'altre es mostra relaxada. Té treball anatòmic definit, Cap conserva el hieratisme arcaic i els seus cabells geomètrics, hi ha influència de l'arcaisme. Mentre que la còpia de marbre no pot prescindir del suport. Algunes de les característiques de l'estil grec clàssic eren la utilització del contrapposto, que emfatitza el moviment, una cama en moviment i l'altra estàtica. La cerca de l'harmonia i l'equilibri també eren característiques bàsiques, així com utilitzar la figura humana en les escultures, les quals eren de tipus exempt. Tant escultures com obres arquitectòniques destacaven per la seva policromia. FUNCIÓ- SIGNIFICAT L'escultura representa a un jove atleta, Jacint, mort a uns jocs dedicats al déu Apol·lo. A més de mostrar l'ideal anatòmic grec amb un detallat esforç muscular, podem observar la concentració de l'esportista abans de realitzar la prova. A L'antiga Grècia els esportistes tenien alt estatus i fetes per ser posades a llocs importants de les ciutats. INFLUÈNCIES-VALORACIÓ trenca el cànon de l'escultura grega arcaica, és un abans i un després a causa del seu moviment, dinamisme i tensió muscular.

Fitxa tècnica: Partenó

Autors: Ictinos, Cal.licatres i Fidies
Cronologia: 447-438 AC
Tipologia: temple
Materials: marbre
Estil: classic grec
Localització: Acròpoli d'Atenes. CONTINGUT es va fer sobre la supervisió de l ‘escultor Fídies, els dos arquitectes principals Ictinos i Cal.licatres. Les obres van tenir lloc durant el s. V a.C. ESTIL El Partenó es trova erigit sobre tres graons o estilobat i les seves descansen sobre una plataforma anomenada estilòbat. Es tracta d’un temple dòric de tipus octàstil (vuit columnes davant i darrere) i disset als laterals. Actualment el seu color blanc, degut al marbre, contrasta amb la seva policromia original. Encara que segueix el cànon dels temples grecs és molt monumental. Correcions òptiques fetes amb la finalitat d’aconseguir la perfecció visual de la línea recta. Interior: la planta era de tipus rectangular. D'una banda hi ha la pronaos, l'antesala al recinte, de l'altre la naos i l'opistòdom, les quals estaven separades per un mur, i era on es guardava l'estàtua d'Atena i el tresor. L'accés a la naos es feia pel pòrtic. ESTIL GENERAL Algunes de les característiques de l'estil grec clàssic en el terreny arquitectònic eren l'ús de l'arquitravat amb el qual s'aconsegueix bellesa i harmonia. Un altre, era la recerca de l'harmonia visual i les proporcions fetes a escala humana. A més, utilitzaven els tres ordes arquitectònics (D,J,C) i els temples eren les construccions religioses més destacades. Edificis més comuns eren el teatre, la pal·lestra i l'estoa. Pel que fa a la iconografía, als relleus dels frontons apareixen episodis de les lluites entre Atena i Posidó. Fris interior amb imatges relacionades amb la processó de la Grans Panatenees, una celebració en honor a la deesa. FUNCIÓ- SIGNIFICAT va ser concebut com un tribut dels atenencs després de les Guerres Mèdiques que els van enfrontar amb els perses. Precisament va ser fet amb motiu de la reconstrucció de l' Acròpoli. Si al s. VI temple cristià, al s. XIV Corona d'Aragó s. XV mesquita. Al s. XVII va ser destruït parcialment. INFLUÈNCIES- VALORACIÓ és la síntesi entre la tradició dòrica, austera i monumental, i la innovació jònica, equilibrada i que agafava l'home com a mesura de les seves proporcions, refinament va significar la culminació de l'arquitectura grega. fusiona l'arquitectura amb l'escultura.

Fitxa tècnica: Laocoont

Autor: Agesandre, Polidor, Atenodor de Rodes.
Cronologia: s.III a.C
Tipologia: exempta
Material: Bronze/Marbre
Mides: 2.42
Estil: helenistic grec
Tema: mitològic
Localització: Museu Vaticani CONTINGUT va ser trobat al segle XVI a Roma. Sembla estar feta cap als segles II- II a.C pels escultors de l'escola de Rodes, Agesandres, Polidor i Atenodor. ESTIL Laocoont i els seus fills formen un grup escultòric de forma frontal. Tota l'obra gira al voltant de Laocoont figura principal i estructura de forma piramidal. Des del seu braç dret dibuixa una línia diagonal fins al peu esquerre . El moviment i l'expressivitat són les dues característiques principals de l'obra. Pel que fa al primer, les serps ajuden a reafirmar aquest dinamisme conjunt , mentre que la boca oberta del sacerdot ens dóna una idea del seu dolor "pathos". Cossos dels tres personatges la perfecció i un clar idealisme muscular que també es veu en els nens. Escultures greges durant l'hel.lenisme destacaven per ser composicions dinàmiques que trenquen amb el cànon clàssic representant tensió i moviment. Presentades en grup i aborden temàtiques molt diferents des de temes mitològics fins anècdotes. FUNCIÓ-SIGNIFICAT funció decorar un palau de l'emperador Neró i temàtica guerra de Troya, quan aquest sacerdot volia advertir del perill que representava el cavall regalat dels grecs. Trenca amb el cànon clàssic. INFLUÈNCIES- VALORACIÓ l'obra l'art grec clàssic i servirà d'influència a escultures futures

Fitxa tècnica: Colosseu o amfiteatre Flavi

Autor: Encarregat per Flavi Vespasià
Cronologia: s. I (72-80)
Tipologia: Amfiteatre
Materials: Blocs de marbre, formigó, maó, pedra
Estil: Romà imperial
Localització: Roma CONTINGUT construït durant el mandat de la dinastia dels Flavis. Flavi Vespasià el va encarregar, va ser Tit qui l'inaugura, encara que es va acabar en temps de Domicià. En el seu interior, lluites i representacions de batalles navals. Aspecte actual per bomba a la II WW. ESTIL façana quatre nivells aixecats sobre un estilòbat. Els tres primers nivells tenen 80 arcs de mig punt, amb columnes adossades que suporten un entaulament. El quart nivell un mur amb pilastres adossades i petites finestres. Ordres: dòric-toscà, jònic i corinti de baix a dalt. Planta, el·líptica,. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, on se situaven les graderies . Sota l'arena diferents dependències de servei. Sistema de conducció de l'aigua que permetia transformar l'arena en una gran piscina, ni el seu sistema de drenatge. L'accés es feia a través dels arcs del pis inferior. Característiques general de l'estil romà imperial dominen les influències de l'art etrusc i grec. Dintre de l'escultura abunden els arcs de mig de punt i la volta de canó i la utilització dels tres ordres (dòric- toscà, jònic i corinti). A diferència de l'art grec, era més important el pragmatisme que la cerca de la bellesa. Parets de temples estaven molt decorades amb pintures i mosaics. FUNCIÓ- SIGNIFICAT Va rebre el sobrenom de Colosseu perquè al seu costat hi havia una figura de Neró. Símbol de poder de l'imperi i al seu interior es representaven lluites entre gladiadors, animals batalles històriques i fins i tot les famoses naumàquies. L'amfiteatre tenia una capacitat de 50.000 persones, les quals tenien un accés gratuït i estaven assegudes a les graderies segons el seu ordre social. El Colosseu va ser un regal de la dinastia dels flavis cap al poble, com a compensació dels turbulents anys de Neró com a emperador. És doncs, la fina mostra de la cultura del regal sense esperar res a canvi, activitat que es coneix com a evergesis. INFLUÈNCIES- VALORACIÓ Encara que els romans van tenir als grecs com a font d'inspiració en el món cultural i artístic, l'amfiteatre va ser una obra arquitectònica pròpia de l'imperi romà com també demostra el Teatre Marcelo construït amb anterioritat. Com no podia ser d'una altra manera també va tenir una forta influència dur

Fitxa tècnica Agust de Prima Porta

Autor: Desconegut
Cronologia: s. I d.C (14 d.C)
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre
Mida: 2.04
Estil: Romà imperial
Tema: commemoratiu/polític
Localització: museu Vaticani CONTINGUT Es desconeix l’autor de la obra. La imatge esculpida de la figura de l’emperador encarregada pel Senat de Roma. Acostumava a ser portada a províncies de l’imperi per reforçar el sentiment d’ obediencia a l’emperador. L escultura representa al primer emperador de Roma, per establir la Pax Romana i els èxits militars a la batalla de l’Actium, Hispània i les Gal.lies. ESTIL apareix en posició frontal i dempeus, es troba sobre un pedestal. Pel que fa a la seva estructura, el seu braç dret està aixecat simbolitzant la seguretat i autoritat que representa l'emperador Octavi. El braç esquerre apareix envoltat per una capa o "paludamentum". L'escultura utilitza un recurs estilístic per realçar el moviment i dinamisme: contrapposto. Peu dret, apareix un petit dofí i una figura de Cupido. Tots dos són un recurs decoratiu però també essencials per sostenir l'enorme pes de la figura feta de marbre. Originalment es tractava d'una figura policromada, estava pintada amb colors vius, aquesta característica s'ha perdut amb el pas del temps. Les escultures romanes forta influencia amb el món grec, però a diferència d'aquestes, les romanes destaquen pel seu realisme. Exposades en públic, per representar el poder polític sobre els dominis de l'imperi. Algun dels temes més recurrents eren els de temàtiques històriques. Pel que fa a la iconografia destaquen els relleus de la seva cuirassa que fan referència als èxits militars d'Octavi a Hispània i a les Gal·lies. També apareixen les divinitats del Sol i la saviesa, Apol·lo i Diana. FUNCIÓ- SIGNIFICAT L'obra complia una funció propagandística i política donat que s'exposava per tot l'imperi representant el poder de Roma sobre diferents territoris. Glorifica a Octavi, hereu de Juli Cèsar i primer emperador de Roma. Tant el petit Cupido com el fet que estigui descalç realcen el seu origen diví, donat que la dinastia júlia, a la qual pertanyia, estava emparentada amb Venus, la mare de Cupido. L'escultura és una còpia de marbre feta a partir de l'original, la qual estava feta de bronze i es creu va ser encarregada per Lívia, l'esposa de l'emperador. INFLUÈNCIES- VALORACIÓ L'August de Prima Porta rep una forta influència etrusca que es pot veure en la cerca del realisme. No només té una forta influència amb escultures com el Dorífor de Policlet o el bust del llegendari fundador de la República Romana, Luci Juni Brunt sinó que va ser un model imitat per tot l'imperi.

COLUMNA: dreta (dalt a baix) acròteri, gàrgola, entaulament, columna esquerra (baix amunt) base, fust, capitell, arquitrau, fris, cornisa.