Escoles de filosofia del Renaixement i autors importants
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,12 KB
Escoles de filosofia del Renaixement amb autors importants
Escoles: (Humanisme)
Les escoles renaixentistes es caracteritzen pel pensament humanista, que considera la persona humana com un ésser capaç de practicar el bé i trobar la veritat. El pensament d’aquestes escoles és tornar a un món més just i millor per viure, portant una vida sana i amb Déu. És antropocentrista i naturalista.
Platonisme renaixentista: Pletó i Bessarió, M. Ficino i Juan Pico de la Mirandola
NOVA ACADÈMIAAristotelisme renaixentista: Juan de Trebisona i Pomponazzi, Cremonini.
Estoïcisme renaixentista: J. Lipsio
Epicureisme renaixentista: L. Valla
Escepticisme renaixentista (la més important): Michel de Montaigne, P. Charron, F. Sánchez.
Escolàstica renaixentista: J. L. Vives, F. de Vitoria.
Utopisme renaixentista: F. Bacon, T. Campanella, T. Moro.
Autors
Michael de Montaigne (considerat el més important/influent)
Luter (Luteranisme ------- Religió)
Copèrnic, Galileu, Kepler (Heliocentrisme)(Ciència Moderna)
Descartes (últim)
Nicolau de Cusa (Primer)
La reforma de Luter
Luteranisme - Reforma religiosa.
- Contrareforma, 95 tesis contra les indulgències i contra la corrupció de l’església catòlica i el Papa de Roma (Crítica a l'església cristiana catòlica).
- Crisma occidental (Guerra de religions: catòlica, protestant i ortodoxa).
- Príncep: No reconeixia al Papa de Roma com a emperador.
- La Vulgata (Bíblia) traduïda a l’alemany el 1516.
Luteranisme
No hi ha sants ni culte a la verge Maria.
Es va estendre pel centre d’Europa
L’home si té fe es pot salvar
Cal viure segons la Bíblia i els evangelis
L’home sense Déu no es pot salvar
Relació directa i personal amb Déu
No cal la jerarquia eclesiàstica
El pastor (sacerdot) pot casar-se i tenir fills, és un guia i llegir la Bíblia és suficient.
- Només hi ha el baptisme, eucaristia, matrimoni i extremunció.
Què és l'antropomorfisme?
L’antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc. La paraula ve del grec anthropos ('home') i morphe('forma'), 'amb forma humana'.L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciem formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol...), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). També es parla de personalització per referir-se a aquesta tendència.
Qui va ser Michael de Montaigne?
Va ser considerat el filòsof més important i influent del Renaixement.
Era escèptic (El seu pensament és del tot relatiu, quasi insegur. Opina, dubta i reconeix que moltes de les seves tesis estan molt influenciades per les emocions que sent en cada moment i per les circumstàncies que està vivint. Tracta, per tant, d’un pensador de ment oberta, disposat a reconèixer els encerts dels altres i els errors propis). L'escepticisme és la doctrina que assegura que la veritat no existeix i que, en cas que existeixi, l'ésser humà és incapaç de conèixer-la.
- Gran filòsof. Funda l'escepticisme renaixentista.
- Mestre de pensament: El savi dubte.
- La raó té feblesa i mancances i el coneixement humà és dubtós i cal ser prudent, tolerant i respectuós al llarg de la vida.
La seva obra d’assaigs parla de les coses de la vida humana: la mort, la família, la propietat, l’amor, els diners, la política.
Quines són les virtuts del príncep segons Maquiavel?
Maquiavel separa la política de l’ètica i funda la política moderna. El maquiavel·lisme polític es basa amb la màxima: “El fi justifica els mitjans”.
El príncep ha de tenir virtuts polítiques i no ser un cavaller cristià (virtuts morals).
El príncep és la seva obra més important. Descriu els mecanismes per aconseguir el poder i conservar-ho. Cesar Borgia és un exemple del seu temps.
Les virtuts del príncep han de veure en 2 principis del poder polític:
VIRTUTS
(-Inventar un enemic exterior
- Utilitzar la religió
- Seguir una estratègia (han de tenir: determinació, humanitat, ceguesa, fermesa i diplomàcia))
Virtú: Capacitat d'afrontar els esdeveniments
Fortuna: Allò inevitable que fa perdre el poder.
Tot príncep ha de tenir ambició.