Errors comuns en l'adquisició del llenguatge i com potenciar-lo

Errors més habituals en el procés d'adquisició del llenguatge

1. Adquisició fonològica i fonètica (relacionat amb l’articulació de la parla).

• Processos de simplificació fonològica fins passats els 4 anys (S o R fins als 7).
• Mantinc el màxim que puc de la paraula, però aquelles que no sé dir o que no puc, les substitueixo o elimino.

2. Adquisició lèxica i semàntica (relacionats amb el significat de les paraules).

• A partir dels 2 anys: explosió lingüística. Descobriment que els objectes i les accions es poden anomenar.
  • Infraextensions: l’infant a casa té un ànec (“pato”) a la banyera, per a ell aquest és l’ànec; però en un altre lloc no pot ser el “pato” perquè només és el de casa seva. No generalitza.
  • Sobreextensions: l’infant té un gat, i li diu “miau” al gat, però en sortir un gos també li diu “miau”, i també quan veu al lleó li diu “miau”. Aquestes característiques comunes, fan que l’infant es pensi que tots els animals són el mateix (el miau).

3. Desenvolupament morfològic i sintàctic (errors amb la construcció de les frases).

• Capacitat infantil d’explorar el llenguatge i extreure’n regles.
• L’infant no es limita a reproduir el model de l’adult, té una actitud més activa en la realització de les seves produccions (temptejos).
• Generalització de les regles gramaticals.
• Construcció de paraules noves (mi bitación, la sanya, …)

*Aquests errors són habituals en el curs del desenvolupament lingüístic i s’han de considerar com inherents i imprescindibles per als processos d’aprenentatge.

Formats

Són situacions comunicatives repetitives en les quals la comunicació està molt pautada i és molt redundant. Els infants adquireixen llenguatge amb la participació en formats compartits amb les persones del seu entorn més proper. L’estructuració dels formats facilita la construcció de les primeres representacions mentals compartides amb l’adult (reconeix l’activitat, fa anticipacions, crea expectatives, pren la iniciativa i negocia cada vegada de forma més complexa).

TIPUS DE FORMATS: 1. Acció conjunta ("posar i treure", "construir i tirar") 2. Acció i atenció conjunta (Representació simbòlica posa en joc el llenguatge "joc del tat") 3. Atenció conjunta (Representació icònica perllonga les dades sensorials sense l'ajut de l'acció "assenyalar objectes")

Primeres vivències literàries

• 0 a 6 mesos: El valor de la paraula està relacionat amb la capacitat de sentir del bebè. Parlar i cantar, jocs d’interacció, cançons de bressol, tirallongues…
• 6 a 12 mesos: Cançons i jocs. Llibres (adult explica, llegeix, assenyala i anomena les coses).
• 12 a 24 mesos: Infant té més protagonisme en la interacció.
• A partir dels 2 anys: Llibres de gran format. Etapa és simbòlica (abans llibres per identificar i nombrar objectes). Poden identificar la narració d’història com a un ús especial del llenguatge.
  - 3 a 6 anys: Adquisició, de forma gradual, de la consciència narrativa.

*La memorització de petits textos en forma de poesia, cançons… permet exercitar l’articulació i treballar la llengua oral.

Tipus de comunicacions orals

• Singulars: Un receptor o més no tenen la possibilitat immediata de respondre i d'exercir el paper d'emissor, es pot donar en el discurs, exposició magistral, cançó, sermó.
• Duals: Dos interlocutors podem adoptar alternativament els papers d'emissor i de receptor, ho trobem en diàlegs de dos amics, trucades i entrevistes.
• Plurals: Tres interlocutors o més poden adoptar alternativament els papers d'emissor i de receptor, es dóna en assemblees, debats de classe i converses d'amics.

Com potenciem el llenguatge els tres primers anys de vida? Propostes:

Cançons bressol, jocs de falda i llibres per cantar:

• Combinen música, paraula i algun tipus de gestualització o moviment.
• Solen basar-se en ritmes repetitius que faciliten la coordinació, la memorització i l’anticipació del receptor.
• L’aprenentatge lingüístic està complementat pel llenguatge gestual.
• La connexió entre so, llenguatge, moviment, gest, expressió activa més xarxes neuronals i facilita la comprensió i la progressiva participació de l’infant.

El paper del mestre en la conversa exploratòria

El mestre ha d’afavorir aquest espai d’intercanvi constructiu en dues direccions:

1. Plantejament d’activitats que proporcionin el desenvolupament del diàleg.
2. Acompanyament explícit dels alumnes perquè participin en el diàleg.

Conversa exploratòria = instrument bàsic per a la construcció conjunta del coneixement i fonament de l’educació dialògica.