Eros i Psique: Obra Neoclàssica d'Antonio Canova

Eros i Psique: Antonio Canova

Autor: Antonio Canova

Cronologia: 1787-1793

Estil: Neoclassicisme

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre blanc

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Louvre (París)

Descripció formal

Canova expressa en la seva obra el rigor de l'art neoclàssic, mostrant l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Compositivament, els dos cossos juvenils tracen una aspa, formada per les ales del déu grec i per les extremitats inferiors d'ambdós, al centre de la qual es produeix l'apropament dels llavis entre els dos enamorats. Aquest instant fugisser del petó Canova l'enquadra en un cercle dibuixat que, a partir de la col·locació dels braços d'Eros, envolta el cap i el cos de la seva estimada, i de Psique, que abraça el cap del seu estimat. Amb això, l'escultor italià aconsegueix que l'espectador, inconscientment, centri la seva mirada i la seva atenció en aquest punt focal.

Lluny de la característica fredor neoclàssica, l'autor aconsegueix esculpir una obra plena de tendresa, aspecte que es veu potenciat no només per l'elecció del moment de la història, sinó també pel tractament acurat que fa del material. L'artista italià va aconseguir transformar una pedra dura com és el marbre en una textura suau i delicada, gràcies al fet que una vegada acabada l'obra la va polir amb pedra volcànica i la va banyar en calç i àcid per donar la sensació de més realisme anatòmic. La falta de policromia s'ha d'entendre des de la percepció, errònia, que es tenia durant el neoclassicisme, segons la qual a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

Temàtica

L'escultura reflecteix el final de la història mitològica narrada per l'escriptor llatí Apuleu al llibre L'ase d'or: Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia, i per seduir-la Eros li va construir un palau, on anava cada tarda a contemplar-la. Un dia, espantada per la seva presència, Psique li va tirar la cera d'una espelma al rostre, fet que va enfurismar a Eros. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última de les quals consistia a recollir l'autell de Prosperpina que contenia el secret de la bellesa. Curiosa, Psique va obrir l'autell, per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

La intensitat del moment escollit per l'autor fa que el simple gest anecdòtic d'un petó es converteixi en imatge paradigmàtica de l'amor.

Pensada per decorar la sala de Lord Cawdor, l'escultura va arribar a mans de Napoleó, després de que fos robada del seu emplaçament original pel seu general Murat.

Models i influències

Des d'un punt de vista monogràfic i formal, l'obra de Canova té com a referent el món clàssic, que ell havia estudiat a través de l'estatuària clàssica de les col·leccions italianes, en particular les col·leccions del Campidoglio, el museu Pius Clementí del Vaticà i la col·lecció Farnese a Nàpols. Tanmateix, també s'ha d'estudiar com una reacció estètica contra els excessos del decorativisme rococó.

La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, principalment gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir. La seva particular sensibilitat, present en aquesta obra, va sobrepassar els estrictes principis neoclàssics, i va anticipar un dels conceptes de l'escultura moderna.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, els catalans Damià Campeny i Antoni Solà.