Eros i Psique de Cànoves i El Jurament dels Horacis

Eros i Psique de Cànoves

1. Documentació General

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Cànoves
• Cronologia: 1787-1793
• Context històric i cultural: Època prèvia a la Revolució Francesa i fi de l'Antic Règim. Inici del regnat de Carles IV a Espanya.
• Estil: Neoclàssic
• Tipus: Escultura exempta i monocroma. Talla de marbre.
• Lloc: Museu del Louvre, París
• Materials: Marbre

2. Anàlisi Formal

L'obra representa el moment en què Eros s'apropa a Psique per besar-la. Els braços dels amants s'entrellacen, emmarcant els seus caps i creant un punt focal d'atenció. El cos de la jove es presenta com una prolongació de l'escultura. L'acabat de la superfície del marbre permet que la llum llisqui suaument, creant un efecte difuminat. Hi ha un equilibri entre moviment i repòs. Els rostres, tot i ser hieràtics, transmeten emocions a través del joc de llums i ombres. Cànoves representa l'ideal de bellesa clàssica, eliminant el moviment espontani.

3. Interpretació

L'obra té una funció decorativa. Representa el mite d'Eros i Psique, una història d'amor i desig.

4. Conclusió

Cànoves concilia el respecte per l'antiguitat clàssica amb una visió personal. L'obra esdevé una imatge universal de l'amor.

El Jurament dels Horacis

1. Documentació General

• Títol: El Jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: 1784-1785
• Context històric i cultural: Època prèvia a la Revolució Francesa i fi de l'Antic Règim. Inici del regnat de Carles IV a Espanya.
• Estil: Neoclàssic
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Lloc: Museu del Louvre, París

2. Anàlisi Formal

Elements plàstics: Predomini de la línia recta vertical. Les rajoles del terra i les parets creen una perspectiva lineal amb el punt de fuga en el jurament. La profunditat s'aconsegueix amb les rajoles del terra i els tres arcs de mig punt del fons. Els colors brillants, especialment el vermell, destaquen sobre els grisos ocres. La llum, que entra des de l'esquerra, crea un clarobscur que accentua la sensació de profunditat. La composició és centrípeta.

L'obra transmet un sentit de voluntat d'eternitat. L'estil neoclàssic es manifesta en el retorn a les fonts clàssiques de Grècia i Roma, com a reacció contra el Rococó. Els personatges vesteixen a la romana i la decoració és sòbriament romana. La temàtica reflecteix els esdeveniments contemporanis a l'autor, previs a la Revolució Francesa.

3. Interpretació

Lluís XVI va ordenar que l'obra fos exposada al Saló de 1785 a París. Tenia una funció decorativa i propagandística.

4. Conclusió

L'obra va tenir un gran èxit i es va convertir en el manifest del Neoclassicisme pictòric, pel seu modelatge, el predomini del dibuix i el missatge que transmet.