Èros i Psique de Canova: Anàlisi Neoclàssica

Fitxa Tècnica: Èros i Psique

Talla de marbre d'Antonio Canova (1780s), ubicada al Louvre. Dimensions inferiors a les naturals.

Context Històric

Finals del segle XVIII, període de grans transformacions. Les estructures de l'Antic Règim (estamentals, agràries, monàrquiques) són substituïdes per sistemes liberals. La Revolució Francesa (1789) i les revolucions liberals (1820, 1830, 1848) busquen models liberals. La Revolució Industrial transforma l'economia agrària en capitalista.

Context Cultural: Il·lustració

Moviment que emmarca l'obra, basat en la raó i el mètode científic, amb referències al món grecoromà.

Estil: Neoclassicisme

Recuperació dels valors i formes grecoromanes, en resposta als excessos del Rococó. Caracteritzat per la rectitud, fredor, racionalitat i ordre. Èmfasi en el dibuix i temes morals.

Influències

• Winckelmann: Grècia del segle V aC com a model artístic.
• Artistes destacats: Thorvaldsen, David, Campeny, Ingres, Canova.

Autor: Antonio Canova

Escultor italià, figura clau del Neoclassicisme. Obres caracteritzades per la bellesa idealitzada i el perfeccionisme.

Obres Destacades

• Paulina Bonaparte com a Venus Victrix
• Les Tres Gràcies

Anàlisi Formal

Psique jacent amb formes corbes. Composició en X formada per les ales d'Èros i els peus de Psique. Centre d'interès en el petó. Volums suaus i marbre polit per a una llum delicada.

Iconografia

Encàrrec de Lord Cawdor. Posteriorment, propietat francesa al Louvre.

Font Literària

L'Ase d'Or d'Apuleu i Les Metamorfosis d'Ovidi.

Història Representada

El moment en què Èros desperta Psique d'un somni etern amb un petó, després de les proves imposades per Venus.

Significat

Interpretació neoplatònica: Psique com a ànima bella, l'amor ideal superior a l'amor físic. Reflex de les tesis estètiques de Canova i el Neoclassicisme.