Eros i Psique d'Antonio Canova: Anàlisi Completa

Dades generals de l'obra

Eros i Psique d'Antonio Canova

Eros i Psique és una escultura realitzada per Antonio Canova (1757-1822) entre els anys 1787 i 1793. L'escultura pertany a l'estil neoclàssic i actualment es troba al Museu del Louvre. Hi ha una còpia a la Villa Carlota (Llac de Como), Itàlia.

Antonio Canova: Escultor Neoclàssic

Antonio Canova (1757-1822), escultor italià, va ser un dels màxims exponents de l'escultura neoclàssica. Va néixer a Possagno. La seva carrera va començar com a picapedrer, però amb el seu trasllat a Venècia l'any 1768 va començar a tenir èxit en l'escultura. Les seves primeres obres mostraven un aire viu i naturalista, però amb la seva arribada a Roma, el 1781, les obres de Canova van canviar cap a un estil neoclassicista, influenciat per l'escultura clàssica antiga.

Obres com la tomba del papa Climent XIV el van catapultar cap a la fama, com un dels escultors neoclàssics més reconeguts de l'època. També va rebre encàrrecs de Napoleó, per a qui va esculpir la seva germana Paulina Bonaparte, amb molta sensualitat. A més, va rebre encàrrecs del duc de Wellington i de Caterina la Gran de Rússia.

Canova va treballar molt per a la cort pontifícia, i l'any 1815 va ser assignat pel papa per a la recuperació de les obres d'art saquejades per Napoleó. Va morir a Venècia el 1822.

Descripció de l'obra

Tipologia i dimensions

Eros i Psique és una figura exempta, de volum rodó, ja que pot ser observada des de tots els angles. Les seves dimensions són 1,55 m x 1,68 m.

Material i tècnica

Està realitzada amb marbre. Canova va utilitzar la tècnica de la talla per esculpir-la, que consisteix a esculpir la figura a partir de cops, extraient material.

Tema

Eros i Psique és una figura de grup, ja que apareixen dos personatges. Representa Psique, una noia d'extraordinària bellesa, i Eros, el noi alat (divinitat), personificació mitològica de l'amor, que n'està enamorat. Psique va caure adormida en destapar el càntir que li havia donat Proserpina amb el secret de la bellesa eterna per a Venus, trencant el tracte que tenia amb ella, i va caure en un son etern. Aquest malefici només es podia resoldre amb un petó d'Eros.

Conservació

Actualment, l'escultura es conserva gairebé en perfecte estat al Museu del Louvre, París, i una altra còpia a la Villa Carlota (Llac de Como), Itàlia.

Anàlisi formal i estilístic

Tècnica

L'escultura va ser esculpida amb la tècnica de la talla. L'autor va picar la pedra fins a donar-li la forma desitjada.

Composició i moviment

L'apropament dels dos cossos fa que la figura adquireixi moviment. Les postures de les mans i dels braços remarquen la passió i l'erotisme de l'escena: mentre ell li agafa el pit, ella li passa les mans per darrere del cap. L'objectiu de Canova era donar moviment a la matèria inerta.

Cal esmentar que la posició de les dues figures s'entrellaça i forma una X definida per les ales d'Eros i les cames de tots dos. Les boques de les dues figures ocupen el mig de la X.

Tractament de la superfície

Les figures estan esculpides amb molta delicadesa i finor. Al marbre se li va donar un acabat de calç i àcid per donar a les figures llisor i llum. Això li dona a l'escena un joc d'ombres i de volum.

Color

Es tracta d'una escultura monocromàtica, ja que únicament s'utilitza el blanc del marbre. L'escultura després va ser afinada amb pedra volcànica i lletada amb calç i àcid. Aquest tractament va donar-li llum i un difuminat dolç i suau.

Estil

Canova fou la figura més representativa de l'escultura neoclàssica i plasma com ningú les noves classes dirigents de la Revolució Francesa. Amb Eros i Psique va deixar-se portar per la passió i l'impuls creador. L'ideal de bellesa, l'interès per la figura humana, la puresa de la línia, la claredat compositiva i la utilització de materials nobles el vinculen amb l'escultura grecoromana. Sovint s'ha retret a Canova que no acabés de desenvolupar un estil plenament propi i que les seves obres no semblessin fetes pel mateix artista. De vegades es pot constatar la seva proximitat a Bernini; en altres ocasions és possible rastrejar en la imatge l'esperit romàntic; i en altres s'aprecien composicions carregades d'un dramatisme barroc. Però, en alguns dels seus monuments destaca, en canvi, un barroc suavitzat tan solemne com fred.

Anàlisi significativa

Tema i iconografia

És una escultura de tema mitològic. Representa Eros i Psique tal com els descriu l'escriptor llatí Apuleu en la seva obra literària L'ase d'or. Segons la llegenda, Psique era una jove molt bella de la qual Eros es va enamorar. Un dia, Psique, espantada en sentir una presència, va tirar-li la cera d'una espelma al rostre d'Eros, fet que el va enfurismar. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions, l'última de les quals consistia a recollir l'atuell de Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Curiosa, Psique va obrir l'atuell, per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund fins que Eros la besés.

Canova representa just el moment en què Eros desperta amb un petó Psique del seu son profund.

Simbolisme

Eros i Psique simbolitza tant l'amor com la passió carnal, aspectes que revelen l'interès excepcional de Canova per la figura i els sentiments humans.

Aquesta escultura pertany a l'etapa neoclàssica, etapa en la qual s'intentarà imitar els cànons artístics de l'art clàssic, el qual quadra més amb els ideals de la Il·lustració de l'època, sobretot per la crítica dels il·lustrats al gust rococó, considerat un art sensual i frívol.

Eros i Psique destaca perquè les dues figures que la componen s'entrellacen i formen una X definida per les ales d'Eros i les extremitats inferiors de tots dos. Representa el moment en què Eros besa Psique per despertar-la del seu somni profund. Moment de passió i erotisme. Les dues boques dels personatges ocupen el bell mig de la X.

L'escultura d'Eros i Psique simbolitza, per tant, l'amor i la passió carnal, de gran importància en les obres de Canova.

Formes i expressió

Les formes s'adapten més al tipus clàssic. Formes de línies pures, clares i contorns definits, ben acabats… Canova copia l'art de l'antiguitat clàssica, i està influenciat també per la representació de les figures nues. Això li permet fer un estudi de la bellesa, i aquesta s'aconseguia amb proporcions, equilibris, formes rítmiques. Canova assoleix una perfecció formal. Les formes naturalistes es veuen en els cossos nus de les figures, en el cabell i en el drap que duu Psique. Les expressions corresponen al món clàssic.

L'expressió d'Eros és serena, dolça, igual que la de Psique.

Eros agafa Psique i li toca un pit, mentre que Psique passa les mans pel cap d'Eros, remarcant el caràcter apassionat i eròtic que volia donar l'autor a l'escultura. La sensualitat també s'expressa pels cossos nus i pel tractament de les carns: cossos joves.

Funció i context

Eros i Psique és una figura representativa de l'amor i la sensualitat.

L'obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vil·la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels homes de confiança de Napoleó. En veure-la, l'emperador quedà tan admirat que va decidir tutelar l'artista.

Valoració i conclusió

Eros i Psique és una escultura perfecta, feta per Antonio Canova entre els anys 1787 i 1793 aproximadament, d'estil neoclàssic. Canova va realitzar obres per a la noblesa i l'alta burgesia, però també per a l'església i els emperadors. L'obra d'ell no parteix només de la imitació del món clàssic, sinó que també recull la influència de Bernini (un dels més importants escultors del barroc), i algunes de les seves obres estan properes al romanticisme. Altres escultors del neoclassicisme són el francès Houdon i el danès Thorvaldsen.