Erecteón: Temple grec a l'Acròpolis d'Atenes

L'Erecteón situa en l'etapa de la Grècia Clàssica, entre el 475-323 a.C, etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Una etapa en què té lloc el moment de màxima esplendor de la civilització grega, especialment en l'art grec. Un cop derrotats els perses a les Guerres Mèdiques, l'Atenes de Pèricles es converteix en la més gran de totes les «polis» gregues i on s'instaurà la democràcia. Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes començà un programa de reconstrucció molt ambiciós per tal de restituir a l'Acròpolis el seu esplendor anterior i demostrar el seu poder i seguir liderant la lliga de Delos. Aquesta reconstrucció va ser objecte d'una important monumentalització durant els anys de l'anomenada “edat d'or” de la polis d'Atenes (460-430 aC). L'Erecteón és l'últim temple grec que es va erigir sobre l'Acròpolis, en plena guerra del Peloponès, on Atenes serà derrotada i perdrà poder polític però no intel·lectual. Tot i que Pèricles tingué la idea de realitzar l'Erecteón, la seva construcció fou posterior al seu mandat. Aquest període històric es circumscriu en el període dels gran noms de l'estatutària grega, com Policet, Fídies o Miró. També és una etapa en que destaca la filosofia de Sòcrates, Plató i els sofistes, historiadors com Tucídides i Heròdot, dramaturgs com Sòfocles i Eurípides o científics com Hipòcrates.

Consta de quatre façanes amb diferents pòrtics de columnes i amb l'entrada principal orientada cap a l'est. Al pòrtic est hi ha sis columnes d'ordre jònic, igual que les quatre columnes adossades del pòrtic oest. I les sis (quatre en la vista frontal i les altres als laterals) pòrtic nord. Pòrtic sud, el fust de les columnes és substituït per sis figures femenines (cariàtides) de gran bellesa i naturalisme, tant en els rostres (molt deteriorat) com en els plecs dels vestits. Les columnes suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau de tres franges i amb un fris i la cornisa corresponent. El santuari d'Atenea originàriament tenia un frontó i coberta de dos aiguavesos, mentre que el pòrtic nord i el de les cariàtides presenten coberta plana amb llinda.

La planta del temple s'adapta al terreny i a la necessitat de respectar antics recintes de culte. L'eix principal el conforma un espai rectangular creat per la unió del santuari d'Atenea (1) amb el temple dedicat a Posidó i Erecteu (4 i 5). El santuari consta d'un pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar; el temple de Posidó i Erecteu consta d'un vestíbul (3) que distribueix les dues cel·les destinades al culte; el pòrtic tetrastil d'aquest temple està desplaçat a la façana lateral (2), al nord, per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària olivera d'Atenea. Finalment, i perpendicular al pòrtic nord, hi ha el pòrtic presidit per la cariàtides (6), pel qual s'accedeix a una escala que baixa fins a la tomba de Cècrops, primer rei d'Àtica.

L'Erectèon és un temple dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu (mític rei ateneu de qui pren el nom), considerat aquest últim el fundador de les Panateneses, les festivitats més importants d'Atenes, que se celebraven en honor de la deessa Atena. La funció es honorar a la deessa Atena. Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició per escollir el déu protector de la ciutat d'Atenes, en què van participar Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i va fer brollar aigua salada, i Atena, que va fer néixer d'entre les roques una olivera. Cècrops, primer rei de l'Àtica, va donar com a vencedora la deessa, i la polis va adoptar el nom d'Atenes en honor seu. Les figures femenines del pòrtic sud reben el nom de cariàtides, en memòria de les dones de Cària (a l'Àsia Menor), agafades com esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques (499-449 aC) i guarden el lloc on es troba la tomba de Cècrops.

L'Erectèon està construït al costat nord el Partenó, sobre l'indret en el qual, segons la llegenda, es troba la roca on Posidó va fer brollar un font d'aigua salada. El temple s'adapta perfectament al cingle irregular de l'Acròpolis d'Atenes i es relaciona harmònicament amb els altre edificis.

L'Erectèon segueix la tipologia i la praxi constructiva típica dels temples grecs i és el màxim exponent de l'arquitectura d'ordre jònic. No obstant, la seva particularitat morfològica el converteix en un edifici singular en l'arquitectura grega.

Les cariàtides es van inspirar en una columna coronada per un grup de tres dones trobades prop del santuari de Delfos i atribuïda a l'escultor àtic Cal·límac al segle V aC.

Nombroses estàtues, tant d'època romana com renaixentistes i neoclàssiques, han seguit el model de les cariàtides de l'Erectèon.