L'Erectèon i el Teatre d'Epidaure: Joies de l'Arquitectura Grega

L'Erectèon

Arquitecte: Mnesicles. Cronologia: 421-406 aC. Localització: Acròpolis d'Atenes. Material: Marbre. Sistema: Arquitravat.

Elements de Suport i Suportats

Els elements de suport són els murs, les columnes jòniques i les cariàtides. Les columnes jòniques tenen base, un fust més esvelt i el seu capitell té un coixinet ondulat que acaba en volutes que s'obren cap enfora i s'enrotllen sobre el fust. Les cariàtides del pòrtic sud fan funció de columnes i sostenen l'arquitrau. L'entaulament de l'edifici té arquitrau, fris i cornisa. Damunt de l'entaulament s'alça el frontó amb el timpà i els acroteris respectius.

Espai Exterior i Interior

Construït prop del penya-segat que limita l'Acròpolis. Té una planta poc ortodoxa per les irregularitats topogràfiques del terreny. L'estança central incloïa l'altar a Atena i era precedida per un pòrtic hexàstil (sis columnes). Al costat nord, a un nivell inferior, hi ha un pòrtic amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques. Al costat sud es troba el famós Pòrtic de les Cariàtides, on hi ha l'escala que duia a la tomba de l'heroi mític Cècrops.

Les cariàtides lluïen braçalets i joies de gran bellesa i eren esculpides amb gran naturalisme.

Estil Arquitectònic

És considerat un dels temples més complexos i refinats de l'art grec. És de dimensions reduïdes i de caràcter poc unitari, en contraposició a la unitat tan pròpia de l'arquitectura grega clàssica.

Contingut i Significació

Era un temple dedicat a diversos déus i herois locals. La llegenda principal associada és la disputa entre Atena i Posidó per la protecció de l'Àtica: Zeus va prometre la regió a aquell déu que li oferís el bé més gran. Posidó va clavar el seu trident i va fer brollar una font d'aigua salada; Atena va plantar la primera olivera. Va guanyar Atena i la ciutat va rebre el seu nom. El nom de les cariàtides prové, segons Vitruvi, de les dones de Cària (Àsia Menor) que van ser esclavitzades pels grecs després de les Guerres Mèdiques, tot i que és una etimologia discutida.

Funció Original

Va ser construït per acollir diversos cultes antics que havien quedat sense santuari propi després de la destrucció persa, especialment el culte a Atena Polias (protectora de la ciutat) i a Posidó Erecteu.

Teatre d'Epidaure

Arquitecte: Policlet el Jove. Cronologia: Cap al 330 aC. Estil: Hel·lenístic. Material: Pedra. Sistema: Arquitravat (per a l'escena).

Elements de Suport i Suportats

Es van aprofitar els pendents naturals dels turons per construir les graderies (càvea). S'hi van construir murs laterals de contenció per estabilitzar el terreny.

Espai Interior i Exterior

Estava organitzat al voltant de l'orquestra, de forma circular. La càvea (graderia) envoltava aproximadament dues terceres parts de l'orquestra, i la part restant era tancada per l'edifici de l'escena (skené). L'orquestra era l'espai on el cor cantava i ballava, i on hi havia l'altar dedicat a Dionís. El prosceni (proskenion), la plataforma elevada davant de l'escena, tenia probablement un teló rudimentari per poder variar els decorats o fer canvis d'acte. El nivell superior de l'edifici de l'escena, que al principi era on els actors es canviaven i es guardaven les màscares, sovint servia de plataforma elevada (theologeion) perquè apareguessin els déus.

El teatre d'Epidaure no tenia una façana monumental tancada; s'hi entrava a través de dos accessos laterals (parodoi) que donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena i que permetia el pas del públic cap a la càvea. Podien cabre-hi fins a 14.000 espectadors. El semicercle que formava la càvea estava dividit verticalment per escales en tretze sectors (cunei) que convergien radialment cap a l'orquestra.

Estil i Construcció

La construcció es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos per garantir la visibilitat i, sobretot, l'acústica. Els teatres grecs sempre estaven formats per tres parts clarament diferenciades:

• L'orquestra: Espai circular central.
• L'escenari (skené i proskenion): Edifici i plataforma per als actors.
• La càvea: Graderia per als espectadors.

Contingut i Significació

Les obres de teatre (tragèdies i comèdies) formaven part de les festes religioses en honor a Dionís (les Dionisíaques). Al principi, els teatres tenien una finalitat principalment religiosa, i a l'orquestra es feien ofrenes al déu. El d'Epidaure és considerat un dels teatres grecs millor conservats i construïts, amb una acústica immillorable i integrat harmònicament en el paisatge, oferint una vista magnífica. Hi havia dos tipus de seients: els de pedra per al poble en general, i els seients d'honor (proedria) a les primeres files, sovint de marbre i amb braços i respatllers, reservats per a sacerdots i magistrats.

Funció Original

La ciutat d'Epidaure es va fer famosa a l'antiguitat pel seu santuari d'Asclepi, déu de la medicina. El santuari era un important centre de pelegrinatge i curació, molt visitat. Per això, es va construir un gran teatre, per entretenir els visitants i per a les celebracions religioses associades al culte d'Asclepi i Dionís.