Erectèon d'Atenes: Anàlisi Arquitectònica i Històrica

Erectèon

Catalogació

• Títol: Erectèon
• Autor: Mnèsicles
• Cronologia: Segle V aC (421-405 aC)
• Estil: Grec Clàssic
• Tipologia: Temple
• Materials: Marbre del Pantel·lic
• Sistema de construcció: Arquitravat
• Localització: Acròpoli d'Atenes

Context Històric

Ens trobem en el context de les guerres del Peloponès (431-404 aC), un conflicte civil entre Atenes i Esparta amb els seus aliats. La derrota d'Atenes va suposar la fi de la seva hegemonia i la substitució de la democràcia per la tirania. Malgrat la decadència, Atenes va continuar atraient els millors arquitectes i escultors de l'època. Aquest edifici és un clar exemple del període clàssic, fins i tot més que el Partenó.

Anàlisi Formal

Elements de Suport

Els elements de suport principals són les columnes jòniques i els murs. La columna jònica, a diferència de la dòrica, té base. El fust és més esvelt i té estries acanalades. El capitell consta d'uns coixinets ondulats que acaben en volutes.

Les cariàtides del pòrtic situat a la façana sud fan la funció de columnes, sostenint l'arquitrau, però en comptes de ser columnes cilíndriques, estan esculpides amb formes femenines.

Elements Suportats

A causa del desnivell del terreny, la planta de l'Erectèon és irregular.

L'entaulament de l'edifici consta d'un arquitrau de tres franges amb relleus, d'una tècnica inferior a la del Partenó, i finalment la cornisa. També tenia una coberta a dues aigües, de la qual no en queda res, tot i que els dos pòrtics annexos presenten una coberta plana amb llinda.

Espai Exterior i Integració Urbanística

L'Erectèon està situat en un penya-segat que limita l'Acròpoli pel nord. Les diverses dependències i els pòrtics creen un joc visual de volums que contrasta amb els altres edificis. És un edifici que es caracteritza per l'adaptació a la irregularitat del terreny.

Està format per quatre façanes amb pòrtics i columnes. La cambra central està precedida per un pòrtic hexàstil, mentre que la façana occidental és tetràstil. A la part nord s'afegeix un pòrtic amb sis columnes jòniques frontals i una més als costats, i a l'altra banda hi ha el famós pòrtic de les Cariàtides. Aquest pòrtic tenia unes escales que conduïen a una tomba on estava enterrat l'heroi Cècrops.

Espai Interior

Té una planta irregular que s'adapta al desnivell del terreny. Era un temple dedicat a la deessa Atena, però també a altres déus i herois: Posidó, Erecteu i Cècrops.

Per això, cada déu tenia la seva dependència. A l'estança número 1 hi ha un altar dedicat a la deessa Atena.

Estil

Aquest temple és considerat un dels més complexos i refinats de l'arquitectura religiosa grega. Comparat amb el Partenó, no té la mateixa unitat, però també té molt de mèrit. El fris té relleus, però tenen poc interès. No obstant això, l'Erectèon té una petita joia, que és el petit pòrtic de les Cariàtides. El que més crida l'atenció són les columnes en forma femenina, esculpides amb la tècnica dels draps molls.

Interpretació

Funció: Religiosa. Va ser edificat amb la intenció de donar culte als déus mítics fundadors de la ciutat d'Atenes.

Símbols: Es creu que als braços de les Cariàtides hi lluïen braçalets i joies de gran bellesa, i que s'aguantaven les vestimentes amb les mans. Al vestit s'observa la tècnica dels draps molls. També trobem detalls sensuals com els cabells, les trenes, etc. Es pot dir que són d'un gran naturalisme i presenten un lleu moviment de cames, per tant, no són figures hieràtiques.

Explicacions: És un homenatge als fundadors de la ciutat. Sembla ser que Erecteu va ser el primer rei d'Atenes, i el nom de Cariàtides prové d'una ciutat anomenada Cària, aliada dels perses. Quan els grecs van guanyar la guerra, es van emportar les noies de Cària i les van utilitzar per al culte a la deessa Atena.

Encàrrec i Recepció: Va ser el mateix Pèricles qui el va encarregar per a la ciutat d'Atenes després de les Guerres Mèdiques. Es va acabar de construir durant les Guerres del Peloponès.