Època clàssica i les guerres mèdiques

Època clàssica

(500 – 328 aC) Clístenes, de família aristocràtica però d’idees moderades, porta a terme unes reformes, representaren l’inici de la democràcia atenesa, va ser elegit arcont l’any 508 aC. Va formar el Consell de cinc-cents membres a partir de les deu noves tribus (cinquanta dels quals eren escollits a sorteig), cada un d’aquests cinquanta homes actuava com a poder executiu del Consell (o “Bulé”), durant una dècima part de l’any. El grup s’anomenava pritania, i els membres “pritans”. El càrrec d’“epistates” es sortejava entre els cinquanta i s’encarregava de presidir les reunions del Consell. Els projectes del Consell es debatien en l’assemblea popular: Ekklesia, que assumia la sobirania de l’Estat.

Les guerres mèdiques:

conflicte entre perses (medes) i grecs, Atenes en va sortir enfortida políticament i econòmicament. Van tenir lloc durant la primera meitat del s. V aC. Les va iniciar el rei persa Darios amb la finalitat de castigar la revolta de Milet, ajudada per Atenes i Erètria. Darios va fer dues expedicions: la 1a fracassà a causa d’una forta tempesta (492 aC) i la 2a fou derrotada a la badia de Marató (490 aC). En morir Darios, el seu fill Xerxes va guanyar la batalla de les Termòpiles (perses i espartans, Leònides) i avançà per la Grècia central sense trobar resistència. Atenes va evacuar la població a Salamina i allà, el general atenès Temistocles, aconseguí la victòria (480 aC). A la batalla de Platea (479 aC), els perses foren expulsats de Grècia, la batalla la dirigí el rei espartà Pausànies. Causa més important: esperit de lluita per la llibertat grega (no volien ser sotmesos per un poble estranger).

Les reformes de Pèricles. Segle d’or atenès

època més rica de la història de Grècia (punt de vista cultural i artístic). El general Pèricles governà la polis atenesa a partir del 461 aC. Amb ell culminà la democràcia, ja que va donar plens poders a l’Assemblea (ekklesia) i al Consell (bulé) i va fer que un major nombre de ciutadans accedissin a les magistratures més altes. Votaven: el 25% de la població, ciutadans lliures de pares atenesos. 75% de la població eren esclaus, lliberts, dones, menors, estrangers, etc. Els metecs o estrangers, eren homes lliures domiciliats a l’Àtica que es dedicaven al comerç i a la indústria artesana, encara que hi havien que es dedicaven a professions liberals (Lísies, Protàgores o Aristòtil), no tenien dret a la ciutadania, ni ser propietaris ni casar-se amb els ciutadans. El grup més nombrós eren els esclaus, solien treballar dins la família o a l’exèrcit al costat dels homes lliures, podien comprar-se la llibertat amb el treball. Les dones tampoc podien votar, restaven a casa (en el gineceu) i no participaven en actes públics. Aspàsia de Milet, companya (“gueixa” a Japó, “hespàsia” a Grècia: dones cultes que t’acompanyen a canvi d’un pagament) de Pèricles, famosa per la seva intel·ligència i bellesa, envoltava les decisions de Pèricles. Dones importants a Grècia: Safo de Lesbos, Hipàtia d’Alexandria, Aspàsia de Milet. Intel·lectuals: Tucídides i Heròdot (historia), Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdia), Menandre (comèdia), Homer i Hesíode (èpica, època arcaica). Atenes, després de les guerres mèdiques, es convertí en la primera potència naval i fou el cap d’una coalició de ciutats anomenada lliga de Delos (o àtica): la lliga tenia com a finalitat defensar les ciutats aliades dels perses, cada ciutat pagava un tribut i Atenes hi contribuïa amb naus. Les despeses es carregaren en els tributs de la lliga, aquest fet, afegit d’altres abusos, provocà que algunes ciutats es separessin de la coalició; Atenes no ho va permetre i les reprimí amb duresa (punt negre en la història de la democràcia atenesa). Esparta i la resta d’estats grecs no van acceptar la superioritat atenesa i s’originà una gran rivalitat entre Atenes i Esparta.

Les guerres del Peloponès.

Un conflicte sorgit a l’illa de Corcira (Corfú) va originar la guerra del Peloponès entre dos blocs: els atenesos (i els seus aliats) i els espartans (i els seus aliats). Atenes era superior navalment a Esparta i disposava de recursos humans i monetaris suficients. La Guerra es divideix en 3 parts: La primera part: es desenvolupa a l’Àtica, resultat favorable a Atenes, que era dirigida per Pèricles, que va morir l’any 429 aC víctima de la epidèmia (pesta). La segona part: mort Pèricles, es posà en evidència l’esperit de lluita dels atenesos. L’escenari de la guerra es va traslladar a Sicília, el general atenès Alcibíades, va fracassar en la seva estratègia militar (flota atenesa queda bloquejada a la badia de Siracusa) i Esparta va ser-ne la gran vencedora. La tercera part: les ciutats jòniques es van rebel·lar contra Atenes (amb el suport d’Esparta), sota el comandament del generals Lisandre, i obligaren a Atenes a rendir-se. Conseqüències: els atenesos van haver d’enderrocar les llargues muralles del Pireu, lliurar la flota als espartans, permetre el retorn dels desterrats polítics, pactar una aliança amb Esparta i acceptar-ne el domini. A Atenes es va instal·lar un govern oligàrquic (govern dels Trenta Tirans), amb la finalitat de revisar la constitució, però va fracassar per la seva duresa i l’any 403 aC la democràcia es va restaurar a causa d’una guerra civil.