L'Èpica Romana: Virgili i l'Eneida

L'Èpica: Un Gènere Narratiu d'Herois i Deïtats

L'èpica és un gènere narratiu que relata llegendes, les quals poden ser fictícies o històriques. Els protagonistes solen ser herois i deïtats, i l'objectiu principal és exaltar la pàtria d'un poble, país o regió. L'etimologia del propi gènere prové de la paraula grega έπος, que significa "discurs" o "paraula". El seu inici rau en el Poema de Gilgamesh, escrit en l'idioma acadi (originari de Mesopotàmia) al voltant de l'any 2000 a.C. A més, té arrels pròpies de les obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, les quals van ser la influència principal d'aquest gènere.

Èpica Romana

• Livi Andrònic, Odussia (250 a.C). No és una obra amb una qualitat literària específica, ja que és una traducció de l'Odissea en llatí. Tot i això, segueix totes les pautes de l'èpica.
• Enni, Annales (primer en utilitzar l'hexàmetre dactílic, que és un tipus de vers de l'èpica).
• Nevi, Bellum Poenicum (va explicar una guerra històrica: la Segona Guerra Púnica).

Virgili: El Poeta Nacional de Roma

Virgili Maró va néixer prop de Màntua l'any 70 a.C. El seu pare era un pagès amb prou recursos per enviar-lo a estudiar a Milà i després a Roma. Va aconseguir reconeixement públic amb les seves Èglogues, de tema pastoril, seguint el model del grec Teòcrit. Va ser acollit al cercle de Mecenes i va tenir relació amb August i el seu programa polític. Malgrat que se li va regalar una casa a Roma, va preferir viure al camp. Les Geòrgiques, la seva següent obra, també reflecteixen el seu amor per la vida rural. Va dedicar onze anys a l'Eneida, el seu poema més ambiciós, que va deixar inacabat a la seva mort el 19 a.C. Va intentar destruir l'original del poema en el seu llit de mort, però August ho va impedir. L'Eneida es va convertir en el poema nacional de Roma.

La Poesia Didàctica: Les Geòrgiques de Virgili

Les Geòrgiques, un tractat d'agricultura en hexàmetres, consta de quatre llibres:

1. El primer sobre conreus.
2. El segon sobre cultiu d'arbres.
3. El tercer sobre ramaderia.
4. El quart sobre apicultura.

Malgrat semblar una obra didàctica, el vertader objectiu de Virgili és exaltar el treball i la vida dels camperols romans, subratllant-los com a fonament de la grandesa de Roma, en resposta als canvis socials provocats per grans latifundis i guerres civils. S'inspira en Hesíode i Lucreci, amb influències epicúries i inclinació cap a l'estoïcisme, presentant la moral de l'esforç on el camperol representa l'home que troba la seva joia en el treball.

L'Eneida de Virgili: Un Viatge Èpic

L'Eneida es divideix en tres parts:

Llibres I-IV: La Tragèdia de Dido

Eneas, príncep troià, dirigit per Venus i Anquises, viatja cap a Itàlia per fundar una nova ciutat. Desviat cap a Cartago per Juno, Eneas explica la caiguda de Troia a Dido, qui s'enamora apassionadament d'ell per obra de Venus. Després d'una intervenció de Mercuri, que recorda a Eneas la seva missió enviada per Júpiter, Eneas parteix, i Dido se suïcida després de demanar al seu poble que guardi un odi etern als romans.

Llibres V-VIII: El Destí d'Eneas

Eneas continua el viatge cap a Itàlia i arriba a Cumes, on la Sibil·la el guia al món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Eneas aprèn que el seu fill fundarà Alba Longa, i d'aquesta dinastia naixeran els bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma. El rei Lati els acull i ofereix a Eneas la seva filla Lavínia en matrimoni. Però l'acció de Juno provoca que altres pobles del Laci, encapçalats per Turn, emprenguin una guerra contra ells.

Llibres VIII-XII: La Fundació de Roma

Narra les lluites entre els troians i els llatins, amb una intervenció de Juno que provoca enfrontaments. Finalment, en un duel, Eneas venç i mata Turn, i es compleix el destí dels troians d'establir-se al Laci.

Influències i Significat de l'Eneida

Virgili s'inspira en Homer, especialment en l'Odissea i la Ilíada. L'Eneida mostra similituds amb la guerra de Troia i el retorn dels herois, amb un tractament més profund dels personatges. També és influïda pels Annals d'Enni, sobretot en mètrica. Inclou referències homèriques, com episodis com la baixada als inferns, característiques estilístiques com els epítets i les fórmules, així com paral·lelismes entre personatges com Hèctor i Eneas, Turn i Aquil·les. Virgili ofereix un tractament més profund i diferenciat dels personatges, amb semblances estructurals entre les dues obres èpiques.

El poema de Virgili, l'Eneida, no es limita a l'època heroica, sinó que abasta tota la història de Roma, mostrant el període d'August com la culminació de les seves glòries i destacant l'origen diví de la gens Júlia, a la qual pertany August, descendent de Venus. Utilitza diversos mitjans, com al·lusions i anticipacions a través de somnis i profecies, per passar de la llegenda a la història. També empra referències simbòliques indirectes a personatges contemporanis, com Dido, relacionada amb Cleòpatra, Eneas amb August i Turn amb Marc Antoni. El tema del destí, representat per les decisions, guia l'acció del poema, diferenciant a Eneas dels herois homèrics al no guiar-se pels seus interessos personals, mostrant així la seva pietas.