Tot l'enyor de dema rima

Oda a EspanyaAutor:

Joan Maragall Poemari:
Visions i cants (1900)

Moviment:

ModernismeTema:
Diàleg entre Espanya i Catalunya, que simbolitza mare i fill.

Anàlisi Extern:

Vuit estrofes, versos octasíl·labs amb cesura (4+4). Versos d’art Menor. Rima -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos Blancs. Rima assonant.

Anàlisi intern:

Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya. Estrofes 2 i 4: referència a la visió Antiquada dels governants. Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels Soldats en batalla. Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la Possible independència catalana.

Figures Retòriques:

Epifonema: “Adéu Espanya!” Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya. Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te Satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals” Interrogació Retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?” Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...” Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?” Altres:
Vol tenir present El passat. La teoria de la paraula viva: Expressant tot el sentiment a L’instant. Moviment sentimental per una obra.

Tot L’enyor de demà Autor:

Joan Salvat-PapasseitPoemari:
Irradiador del Port i les gavines (1921)

Moviment:

Avantguardista Tema:
Enyorança del Demà perquè està malalt i sap que morirà.

Anàlisi Extern:

No té rima Altres:
Visió Optimista del poeta davant la mort. Descriu l’urbanisme amb admiració.

Vinyes verdes vora el mar Autor:

Josep María De Sagarra Poemari:
Cançons de rem i De vela (1923)

Moviment:

Neucentisme Tema:
Cicle de la vida d'unes Vinyes, desde el punt en que començan a créixer les primeras fulles verdes, Fins la collita dels seus fruits ja madurs, el raïm, ja llest per començar a Fer vi, juntament amb la remor del mar que l'acompanya.

Altres:

Poema inspirat en el paisatge costaner de la Costa Brava.

Súnion, t’evocaré de lluny… Autor:

Carles RibaPoemari:
Les Elegies de Bierville (1943)

Moviment:

NoucentismeTema:
El tema del poema és l’antic temple de Súnion. Vetlla per l’exiliat i li fa conèixer la força de La llibertat que l’obre a l’esperança.

Anàlisi Extern:

Sonet (dos quartets y dos tercets) de 14 versos alexandrins. Rima Lliure: ABAB CDCD EFE GHG.

Anàlisi intern:

Primer Quartet: Situació del temple, sentiments que té cap a ell i comparació de les Seves situacions.Segon quartet: Deteriorament Del temple, li dona el símbol del far per guiar als mariners i per a ell mateix I Súnion es torna un far vital per el jo poètic.Primer Tercet: El temple li dona noves forçes al poeta per seguir lluitant i figura de L’exiliat, estava perdut i no veu bé el camí cap a la seva pàtria.Segon tercet: Veu el temple com un bon Recolzament però borrós, la veu poètica destaca el temple.

Altres:

El temple de Súnion el reconforta. Poema melancòlic.

No em Preguntis, amor, per què t’estimo: Autor:

Rosa LeveroniPoemari:
Presència i record (1952)

Moviment:

PostsimbolistaTema:
Incomprensibilitat de l’amor inefable Perquè l’amor no obeeix a raons. No se sap perquè s’estima. No tot es Explicable.

Anàlisis extern:

Una sola Estrofa de setze versos decasíl·labs i d’art major, exceptuant l’últim vers què és hexasíl·lab i d’art menor. Els versos no tenen rima regular, són versos Blancs.

Figures retòriques:

Interrogació Retòrica: vers 2-10Personificació: vers 5Polisíndeton: vers 9Encavallament: Present en tot el poemaAnàfora: Vers 1 i 11Hipèrbaton: vers 3Antítesi: vers 15i 16Altres:
Poesia medieval, tradicional. Màxim exponent i punt de referència Carles Riba. Recorda a Ausiàs March.

A Mallorca davant La Guerra Civil Autor:

Bartomeu Rosselló-PòrcelPoemari:
Imitació del foc (1938)

Moviment:

AvantguardistaTema:
Enyora la seva terra, Mallorca, i ho fa descrivint de forma sentimental Passatges mallorquins.

Figures retòriques:

Comparació: “Tota la teva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca”. Se sent Unit a la seva terra igual que la nit a les flames del foc.

Altres:

Passió per el foc. Poema undístic (2 versos). Rima lliure.

La ciutat llunyana Autor:

Màrius TorresPoemari:
Poesies i altres escrits (1947)

Moviment:

Noucentisme i simbolisme Tema:
Expressar el dolor per la Destrucció dels somnis projectats dels noucentistes Anàlisi extern:
És un sonet amb versos alexandrins (12 versos amb Cesura al mig) i d’art major. Rima: ABAB CDCD GHH.La rima als quartets es Encadenada i els tercets creuada.

Figures Retòriques:

Metonímia: “una veu de bronze”, es refereix a totes les Campanes de Catalunya. Personificació: “una veu de bronze” = campana.

Altres:

El somni era construir una Ciutat ideal que fos exemple de civisme i refinament cultural. S’escriu quan Les tropes franquistes entren a Catalunya. Fúries: deesses encarregades de la Venjança, amb això és refereix que el franquisme ha arribat. Frase: “per sobre d'aquest temps presoner, batecs D'aire i de fe” Oda a Catalunya des dels tròpics Autor:
Agustí BartraPoemari:
L’arbre de foc (1946)

Moviment:

Postsimbolista.

Tema:

És la tristesa que sent l’autor per la seva separació de la pàtria catalana Però és resigna l’enyorança i vol ser positiu. Es nega a viure d’enyorança. Té Esperança a un futur lluminós.

Altres:

És La resposta al poema Corrandes D’exili.