Envelliment: factors, teories i canvis associats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,06 KB

La vellesa i l’envelliment

L’envelliment és un procés natural, continu i inevitable de deterioració de les funcions fisiològiques que acabarà amb la mort.

Factors de l’experiència subjectiva de l’envelliment:

  • L’existència de malalties cròniques

  • La qualitat de l’ambient com a estímul

  • La capacitat d’adaptació

  • L’autoestima

  • L’afrontament del cessament de l’activitat laboral

  • L’estat anímic

  • El suport familiar

Envelliment i esperança de vida

Envelliment progressiu

L’esperança de vida va augmentar i això va implicar un increment de la població gran que viu de manera autònoma i l’augment de persones grans.

Entre homes i dones existeix una bretxa de gènere (diferència d’edat de mort entre els sexes) en l’esperança de vida.

  • L’índex d’esperança de vida en bona salut o esperança de vida lliure de discapacitat son els anys que s’esperen que una persona visqui en absència de discapacitat, com a referència s’agafa l’estat de salut d’una població. Espanya: dones 64,1 i homes 63,9

  • L’envelliment de l’envelliment és el grup de persones que superen els 80 anys, són persones amb major incidència de malaltia i dependència, a més requereixen molts recursos sanitaris i socials.

Teories explicatives de l’envelliment

  • Teoria del rellotge biològic: Existeix un “gen de l’envelliment”, quan s’activa desencadena els processos degeneratius

  • Teoria de l’esgotament del material genètic: El material genètic (ADN) es desgasta amb el temps.

  • Teoria dels radicals lliures: l’envelliment provoca un desgast en l’eliminació dels radicals lliures.

  • Teoria autoinmune: l’edat perjudica els sistemes de defensa de l’organisme, al mateix temps, no es reconeixen substàncies pròpies i l’organisme reacciona davant elles. (el cos no es eficient i no és defensa bé, finalment l’organisme actua contra si mateix)

  • Teoria del col.làgen: La deterioració del col.làgen és la causa de la involució carcaterística de l’envelliment. (a causa de falta de col.làgen ens envellim)

Canvis que comporta l’envelliment

(canvis biològics)

Capacitats sensorials

  • Vista: es perd agudesa visual i visió nocturna, vista cansada, etc..

  • Oïda: Disminueix la capacitat auditiva i es generen alteracions en l’equilibri

  • Olfacte i gust: disminueix la sensibilitat, la qual cosa perjudica la nutrició

  • Tacte: Es perceben menys intensament les sensacions tèrmiques i el dolor.

Capacitats orgàniques i canvis:

  • Canvis en la funció cardiorespiratòria: Les parets de les artèries s’endureixen, augmenta la pressió arterial, disminueix la freqüència cardíaca i augmenten les arítmies, etc

  • Canvis en la digestió: Disminueix la producció de saliva, es perden peces dentals, etc. Ens deshidratem.

  • Canvis en la funció urinària i sexual: els ronyons es redueixen (funcionen malament i perden aigua), augmenten la incontinència urinària i les infeccions associades, canvia la producció d’hormones sexuals.

  • Canvis en la funció neurològica: es produeix pèrdua neuronal, els reflexos disminueixen, etc.

Capacitats físiques i motrius i canvis:

  • La massa muscular i el líquid corporal total disminueixen

  • El greix disminueix en cara i coll, i augmenta en malucs i abdomen

  • La pell aprima i apareixen arrugues, pal.lidesa i cabells blancs. Es perd cabell.

  • Disminueix l’alçada per desgast de les articulacions

  • El sistema osteomuscular s’afebleix, causant limitacions psicomotrius

  • Augmenta el risc de patir caigudes, la qual cosa fa que moltes persones s’aïllin en la seva llar.

(Característiques i canvis psicosocials)

  • Pèrdua de persones estimades: provoca solitud i disminució del nombre de contactes socials

  • Pèrdua d’activitat (la jubilació): pot generar estrés, falta d’autoestima, desorientació i incapacitat

  • Pèrdua d’independència: la vulnerabilitat augmenta, la qual cosa pot causar sensació d’inutilitat

(Canvis en les capacitats cognitives)

  • Atenció i memòria

  • Es produeix pèrdua de memòria

  • L’atenció i la recepció d’estímuls es veuen afectades per alteracions en la percepció

  • El processament de la informació empitjora.

  • Intel·ligència i aprenentatge

  • La intel·ligència fluida disminueix, però millora la intel·ligència

  • Major lentitud per solucionar problemes però millora el pensament reflexiu

  • La creativitat roman intacta

  • L’aprenentatge és més lent i presenta algunes dificultats.

  • Llenguatge

  • El vocabulari i l'expressió es mantenen.

  • Pot disminuir la comprensió del llenguatge oral per pèrdues perceptives.

  • L’escriptura pot tornar-se insegura

  • Pot disminuir la rapidesa articulatoria de la parla.

L’edat avançada no és sinònim d’incapacitat intel·lectual.

Moltes persones grans conserven i fins tot augmenten les seves capacitats.

(Canvis en la personalitat)

  • Trets de personalitat associats a l’envelliment

  • Rigidesa de caràcter

  • Inflexibilitat mental

  • Augment del sedentarisme

  • Augment de la impaciència

  • Rebuig als canvis

  • Augment de la introversió

  • Exageració de les necessitats pròpies en detriment de les alienes

  • Agudització de les característiques de personalitat prèvies

  • Canvis en l’autoconcepte i l’autoestima

  • Irritabilitat i tendència a queixar-se

L’envelliment actiu

Procés en el qual les persones grans optimitzen les oportunitats de la salut, participació i seguretat, per millorar o mantenir la seva qualitat de vida a mesura que envelleixen.

Implica el manteniment d’aspectes psicològics i socials. Les persones grans tenen la percepció de que poden fer moltes coses i moltes d’elles tenen casa en propietat i certa comoditat econòmica.

Les maneres d’envellir activament

  • Afrontar en positiu la nova situació: Prioritzar les noves oportunitats sobre les pèrdues.

  • Mantenir una vida social activa: Conservar les relacions socials i crear altres noves.

  • Cuidar de la pròpia salut: adoptar estils de vida saludables (dieta sana, exercici físic, etc.)

  • Fer d’àvia o avi: col·laborar amb els fills cuidant als nets, sempre que això no suposi una obligació a temps complet. Això pot provocar el síndrome d’àvia esclava.

  • La situació econòmica: l’estat del benestar garanteix el cobrament d’una pensió.

  • L’habitatge: les persones grans solen disposar d’habitatge propi o d’un pis de lloguer de renda antiga

  • L’accés a recursos d’oci i ocupació de temps lliure: Centres de jubilats, programes de turisme social, programes de termalisme social.

Entradas relacionadas: