L'Enterrament del senyor d'Orgaz: Anàlisi i Context

Fitxa Tècnica

• Nom de l’obra: L’Enterrament del senyor d’Orgaz
• Autor: Dóminikos Theotokopulos, El Greco
• Estil: Manierista
• Cronologia: 1586-1588
• Tècnica i suport: oli sobre tela
• Localització: església de Santo Tomé, Toledo
• Dimensions: 4’80 x 3’60m

Context Històric i Artístic

Època

A Europa, en el segle XVI, va sorgir la Contrareforma, que fou la resposta del catolicisme a la separació provocada per Luter i les esglésies protestants. Aquesta resposta consistia en una sèrie de canvis a l’església catòlica per enfortir-se i fer front a les crítiques que s’estaven fent a l’església catòlica. Aquest moviment comportà un canvi en la trajectòria de la història de l’art. Sobretot es podia observar en les representacions iconogràfiques ja que les esglésies eren els principals clients dels artistes, i els van influir. El manierisme va ser l’estil que millor va reflectir la Contrareforma.

Al mateix temps a Espanya s’estava introduint el Renaixement, que era la influència que rebia Espanya del moviment científic i artístic originat a Itàlia en el segle XIV. En l’àmbit artístic s’hi troba la pintura, que va ser introduïda a partir dels primers anys del segle XVI, on els artistes prenien com a model l’estil flamenc i l’italià. I a partir d’allà, es desenvoluparà la pintura flamenca, més propera a la pintura gòtica, que s’introdueix per l’arribada d’artistes flamencs.

Estil

El manierisme és una nova estètica que va sorgir a Itàlia en el període de transició entre la crisi del final del Cinquecento i els principis del Barroc. Aquest període té lloc entre el 1530 fins a finals del segle XVI. Es creu que aquesta crisi va ser causada per les morts de Leonardo i Rafael, i l’aparició de la Contrareforma.

Es caracteritza per una sensibilitat que ja no accepta l’equilibri renaixentista, sinó que prefereix la tensió; i, rebutja el predomini de línies rectes, ja que els agrada més l’ús de la línia corba. Tenen una obsessió per la profunditat. Rebutgen el classicisme i la rigidesa de les seues normes, i es decanten més per emprar lliurement les formes, arribant, fins i tot, a deformar la realitat. Aquesta estètica es veu representada en obres d’alguns autors renaixentistes, sobretot, Miquel Àngel, en obres de les seues últimes etapes (Judici Final).

Autor

Doménikus Theotokopulos (Creta, 1541 – Toledo, 1614), conegut com El Greco, fou pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Va ser un home molt culte i erudit. Va rebre una formació pictòrica lligada la tradició bizantina, tot i que, més endavant, es va transformar en un pintor renaixentista a Itàlia. També va estudiar el manierisme de Miquel Àngel, que acabarà essent l’estil que més el definirà.

Temps després, es va establir a Toledo, on va enlairar la seua obra quan li va confiar multitud d’encàrrecs religiosos (retaule de Santo Domingo el Antiguo, col·legi de Doña María de Aragón) i hi va residir fins a la fi dels seus dies. Es caracteritza pels seus quadres de gran devoció per la religió, tot i que també destaquen els seus retrats (Féliz de Paravicino, Cardenal Fernando Niño de Guevara). En els seus quadres, tractava les figures de manera manierista, extraordinàriament allargades amb formes helicoïdals, amb il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, en ambients indefinits i una gamma de colors freds que marcava una tendència molt personal. El seu estil s’identificava amb l’esperit de la Contrareforma, que en els seus últims anys s’anava extremant. Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental, tot i que abans es va arribar a considerar com un pintor excèntric i marginal dins la història de l’art. Altres obres d’aquest autor són El cavaller de la mà en el pit (1584), Coronació de la Verge (1591), Laoconte (1608).

Anàlisi Formal

Descripció

És una pintura figurativa. Es poden diferenciar dues parts en el quadre: la terra, a la part inferior; i el cel, a la part superior; les quals representarien la existència humana: baix la mort, i dalt l’eternitat. Tot i que són dues parts separades, hi ha un nexe d’unió, com la creu de l’esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada exclamatòria al cel del sacerdot i l’àngel que porta l’ànima del difunt al centre.

A la part de baix els personatges estan pintats a la manera de fris. En un primer terme s’observa l’enterrament, assenyalat pel nen Jorge Manuel, el fill del pintor, que sosté una gran espelma encesa. En un segon terme, El Greco empra la perspectiva isocefàlia (superposició de caps), per així donar una sensació més gran de profunditat.

A la meitat divina, la composició forma un rombe, els vèrtexs dels quals són les figures de: Jesús, la Verge, l’àngel i sant Joan Baptista.

La diferència entre les parts són visibles en la representació dels personatges. Baix, les figures són tractades amb realisme, i surten múltiples personatges il·lustres de l’època. Dalt, en canvi, les figures es mostren lànguides i estilitzades, tal com correspon a l’espai sobrenatural que ocupen.

Explicació detallada

Baix de tot, a la dreta, el primer personatge es correspon amb el cura que celebra l’enterrament, i es diu que és Andrés Núñez, qui va encarregar aquesta obra. A la seua esquerra, es troba un cura amb roquet que està d’esquena. No fa cas de l’enterrament, sinó que està mirant com l’ànima s’introdueix en el cel. Se l’ha identificat com Pedro Ruiz Durón, l’ecònom de la parròquia. Seguidament, hi trobem Sant Agustí, que agafa el Senyor d’Orgaz. S’identifica com el Pare de l’Església. Duu una vestimenta rica, sobretot la seua capa, on es veu retractat San Pablo, Santiago el Major i Santa Catalina de Alejandría. El rostre de St Agustí correspon al Cardenal Quiroga.

Òbviament, l’enterrat és el senyor d’Orgaz. Realment era Gonzalo Ruiz de Toledo, que va néixer el segle XII. Està representat amb la seua armadura d’acer. Tot i que el cos està representat a la part inferior del quadre, la seua ànima s’introdueix al cel.

Qui agafa el senyor d’Orgaz per l’esquerra és Sant Esteve, qui va ser el primer màrtir de l’església. A la seua dalmàtica (túnica) hi porta bordada l’escena del martiri de St Esteve, el seu propi martiri. Contrasta el color amb la resta de roba dels cavallers.

El nen s’identifica com Jorge Manuel, el fill del Greco, quan tenia 10 anys, ja que en el seu mocador està indicada la data de naixement del fill. Senyala amb el seu dit al personatge central.

Finalment, a l’extrem esquerra, hi trobem el Frare Franciscà.

Seguidament, alguns dels personatges de darrere estan identificats com: El Frare Agustí, el Frare Dominic, un retrat d’El Greco. També hi ha un grup de cavallers. I hi trobem a Alfons de Covarrubias.

Entre la part celestial i terrenal, que estan ben definides, hi trobem detalls que uneixen ambdues parts. Per exemple, la creu que sobresurt a la part dreta del quadre. Un altre element és l’ànima immortal del senyor d’Orgaz, representat com un fetus. La mort és compara amb un part, és un trànsit dolorós però ple d’esperança.

A la part celestial, el pintor descriu el cel com una vida feliç dels benaventurats. Apareix Jesucrist com un jutge de vius i morts, ja que té la capacitat de jutjar els homes. Jutja el senyor d’Orgaz i li mana al apòstol Pere, el cap de la Església, que obri les portes del cel per l’ànima del senyor d’Orgaz.

La mare de Jesucrist acull l’ànima del senyor que arriba fins el cel. Té l’obligació de fer de mare en el camí cap a l’eternitat del senyor.

Elements plàstics

El Greco li va donar importància als aspectes cromàtics.

En el nivell terrenal s’aprecia una gamma de colors càlids, vistosos i contrastats. La part superior és més freda amb colors més obscurs. Aquesta combinació de colors o contrasts reforça la visió d’ambdues parts.

Per accentuar el dramatisme de l’escena destaquen els grocs daurats de les vestimentes dels dos sants, el vermell de la túnica de la Verge i les creus de Santiago.

Composició

La composició és simètrica (pes dels objectes representats equilibrats) i tancada (té un eix central). Predominen les línies corbes. Línia de l’horitzó(????). Té perspectiva geomètrica gràcies a l’ús de la perspectiva escalonada o isocefàlia.

En el quadre hi ha agrupacions equilibrades. Una, es representa amb un rombe, els vèrtexs del qual es corresponen amb les figures de Jesús, la Verge, l’àngel i sant Joan Baptista. Una altra agrupació equilibrada és la del grup que mira l’enterrament.

Ritme

A la part de baix la escena es representa el repòs, que contrasta amb el gran dinamisme que es troba a la part de dalt gràcies a l’allargament de les figures.

Temps

Té voluntat d’eternitat ja que es reprodueix la Glòria celestial en l’escena terrenal.

Interpretació

Temàtica i Iconografia

El tema d’aquesta obra és religiós i representa un miracle. Segons conta la llegenda el 1323, Gonzalo Ruiz (señor de Orgaz), anava a ser enterrat quan van baixar del cel Sant Esteve i Sant Agustí per enterrar-lo ells mateixos.

La causa d’açò va tenir lloc ja que el Senyor d’Orgaz va ser protector de l’ordre dels agustins de San Esteban, motiu pel qual fou dignat amb tan gran honor.

Aquest quadre ens vol transmetre la importància de la caritat de l’església i la oració als sants, ja que aquestes virtuts es recompensen amb la vida eterna.

Significat

A partir d’aquesta obra, El Greco vol transmetre que la caritat era molt important ja que es podia arribar a l’eternitat mitjançant aquesta. En segon lloc, l’autor volia transmetre un significat contrareformista, volia fer recuperar, o bé mantenir, la fe en el catolicisme; i ja que la gent d’aquell temps s’informava, majoritàriament, a partir de la cultura, aquesta obra els ho feia entendre. A més a més, en l’obra surten retractats personatges actuals del moment, que la gent d’aquella època coneixia (Felip II =Tiziano a la gloria). Per tant, açò apropava el missatge al públic.

També era una manera de fer culte als sants, ja que segons les creences catòliques, els sants intercedien pels homes a Déu, era la connexió entre la divinitat i el poble.

Funció

Propaganda contrareformista

Encàrrec

L’impulsor de l’obra va ser Andrés Núñez, un cura de l’església de Santo Tomé , que volia immortalitzar la llegenda del senyor d’Orgaz, qui mereixia ser enterrat per Sant Esteve i Sant Agustí. Va pagar 1200 ducats per aquesta obra.

Influències

Aquesta pintura ha estat influïda per la formació bizantina de l’autor, que es pot apreciar en el misticisme de l’obra; per Miquel Àngel, amb el seu dinamisme compositiu i el cànon allargat; i, finalment, per la pintura veneciana (Ticià i el Tintoretto, pel cromatisme.

També, per altra banda, aquesta obra ha influït en obres com la de Coubert, en L’enterrament d’Ornans, tot i que no hi ha una referència al món diví. És a dir, només s’aprecia la influència a partir de la part terrenal de L’enterrament del senyor d’Orgaz.

Dades d’interès

Aquest any, el 2014, es celebra el IV centenari de la mort d’El Greco. Aquesta celebració té com a objectiu, a partir d’una exposició on hi col·laboren certes institucions, com el Museo del Prado (Madrid); donar a conèixer la influència que ha tingut El Greco com a artista, concretament, pintor. Per exemple, podem veure el seu rastre en obres de Pablo Picasso, Jackson Pollock, Paul Cézzane, etc.