Enric Valor i Quim Monzó: Vida i Obra d'Escriptors Catalans

Enric Valor

Enric Valor va nàixer a Castalla, a Alacant, l'any 1911 i va morir a València l'any 2000. Fou un dels principals promotors de la normativització del català al País Valencià.

En les seues obres, Valor escriu amb molta minuciositat, precisió i exactitud. Utilitza el narrador omniscient i d'una forma subjectiva. El seu domini de la llengua és molt ample i utilitza un model de la llengua equilibrat, amb el qual el lector pot identificar-se plenament.

La seua producció literària consta de tres blocs molt importants:

1. Les Rondalles Valencianes

   Les rondalles estan confegides a partir de l'oralitat. Les seues estructures, situacions i personatges són transformats, mitjançant una escriptura millorada, al relat escrit, creant així uns contes cultes.

2. Els relats breus

   Són pròxims a l'estil del segle XIX. Destaquen per la varietat i riquesa de la llengua i no pel temps dedicat a aquestos. Els seus temes principals són l'amor i els sentiments, mentre que la seua grandària és petita.

3. Les novel·les

   En quant al seu estil i la llengua, tenen les mateixes característiques que les Rondalles. En les seues novel·les, Valor reflecteix les seues experiències i els seus coneixements sobre la terra i també fa crònica del període històric que va viure. En l'obra Sense la Terra Promesa relata sobre la Primera Guerra Mundial i en Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó, sobre la Guerra Civil; totes aquestes narrades en primera persona, mentre que el seu espai literari és Cassana.

Enric Valor és l'escriptor que millor representa la tradició lingüística i literària durant el període de la Guerra Civil.

Quim Monzó

Quim Monzó va néixer a Barcelona l'any 1952, és un escriptor català. Conrea els gèneres de la novel·la, els contes i és columnista en el diari La Vanguardia. Els seus contes són excepcionals, per la seua manera tan peculiar i personal de descriure'ls amb humor i ironia. La millor referència que tenim de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999).

En els seus contes rebutja la simplificació lingüística, ja que no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarnat. Les seues frases no són gens tòpiques, ja que vol aconseguir un valor original d'aquestes. És impossible aconseguir imitar la seua prosa.

Un dels temes més importants dels seus contes són els conflictes sentimentals, on narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.

Uns altres temes conreats en els seus contes són la solitud, la desesperança, l'avorriment. Aquests sentiments es centren en les grans ciutats, on els seus personatges no mostren cap mena d'il·lusió. Són un camí de la bogeria i la desolació.

Algunes de les seues obres més importants són: El perquè de tot plegat (1993), Tres Nadals (2003) i El millor dels mons (2001).

Ha guanyat el Premi Nacional de Literatura, el de Narrativa Ciutat de Barcelona, el de Novel·la Prudenci Bertrana, el de Novel·la El Temps, el Lletra d'Or, el dels Escriptors Catalans, el Maria Àngels Anglada, el Trajectòria i, quatre vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d'Or.