Empúries: Història Viva de Grecs i Romans

Empúries: Un Testimoni Viu del Passat

Les restes arqueològiques d'Empúries són un testimoni de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània, on s'hi pot visitar l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica.

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Aquesta zona estava habitada des de l'edat del bronze per unes tribus indígenes, els indigets, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre els aiguamolls. Aquest substrat indígena evolucionà cap al que es coneix amb el nom de cultura ibèrica.

L'Emporion Grega

El 575 aC arriba a la península els últims colonitzadors grecs, els foceus, experts en el comerç de llarga distància. Els foceus no creaven colònies de poblament, sinó que llur objectiu era sobretot comercial. La pròpia metròpoli, Focea, està erigida amb aquest fi. S'estableix la Palaiàpolis, "ciutat antiga", com un simple port comercial illenc on es pot fer escala a la desembocadura del riu Fluvià. Amb l'arribada dels grecs, els indígenes es tornen productors de béns de consum que intercanvien amb els hel·lens per mercaderies més preuades com el vi. Al començament, depèn de Massàlia, com es pot observar en el gran quantitat d'àmfores trobades d'aquella època. El 550 aC, segons Estrabó, s'estableix una segona fundació, ara a terra ferma, en detriment de la Paliàpolis, que experimenta un gran desenvolupament urbanístic.

El jaciment, excavat només parcialment, es pot dividir en quatre parts, d'ocupacions successives, situades entorn d'un port natural:

• La primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Palaiàpolis (ciutat vella).
• La ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova).
• La ciutat romana, situada a l'oest de la Neàpolis.
• Restes d'un poblat ibèric dels indigets fins avui encara no localitzat arqueològicament.

La ciutat estava emmurallada i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora. Només es conserva una porta d'accés a la ciutat, al sud, flanquejada per dues torres quadrades. Els carrers eren irregulars i adaptats al terreny natural. Al costat de la plaça hi havia una estoa (edifici per a transaccions mercantils). La ciutat tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi. La ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça, el fòrum porticat, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. Fora la muralla hi havia un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Al sud de la Neàpolis s'han trobat diverses restes d'usos industrials i, en especial, relacionades amb treballs metal·lúrgics. Es coneixen diverses necròpolis al voltant de la ciutat.

La Ciutat Romana d'Empúries

La ciutat d'Empúries va ser projectada ex novo en gran part seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes: a partir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada.

La Muralla

Conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble tècnica constructiva:

• La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra.
• El cos superior està construïda amb formigó (opus caementicium), a la qual es va donar forma per mitjà d'un encofrat. El buit de l'interior s'omplia amb materials com terra i pedres.

Muralla meridional de la ciutat romana d'Empúries. En la foto superior, el tram corresponent a la porta que dóna al Cardo.

El Fòrum

Ocupa quatre illes i s'articula en dues parts dividides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera de tabernae. El cantó septentrional estava presidit pel temple, del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrere seu, el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma d'U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques, i la septentrional per a les religioses.

En època d'August el fòrum va ser objecte d'una reforma total, d'acord amb la recent categoria de municipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en forma d'U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacent d'una sola nau amb tribunal (aedes Augusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablement dedicats al culte imperial. Finalment, tot el recinte es va tancar amb tres portes.

Edificis Públics i Zona Residencial

Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits el segle I dC, extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud. L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un oval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. La palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena.

De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial, se n'ha excavat una petita part. Tot i això, s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants. A banda d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domus excavades il·lustra sobre el terreny l'enriquiment d'algunes famílies. Dues de les domus, les núm. 1 i 2B, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. La domus 1 fins i tot va ocupar part del carrer i va saltar l'antiga muralla. Aquesta mansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es dedueix dels mosaics conservats, i una vista magnífica.

Museus, Mosaics i Muses

Una de les peces que podem trobar en un museu arqueològic són els mosaics, que també es relacionen amb les muses com a expressió d'art i bellesa. Els mosaics eren un element decoratiu molt apreciat. Estaven fets amb tessel·les, que eren peces petites fetes de roca calcària o de material de vidre o ceràmica de diferents mides. Es disposaven com un puzle sobre una superfície llisa de ciment força líquid. En funció dels tipus de tessel·la, hi ha diferents tipus de mosaics. Un dels més apreciats era l'Opus vermiculatum, que recordaven els moviments ondulats dels cucs. Un altre tipus de paviment era l'Opus signum, amb relació a la regió del Laci. També podem trobar als museus altres elements decoratius com un Hermes bàquic de marbre, que fa referència a Hermes i Bacus. Era un pilar prismàtic de pedra que indicava els camins.