Empirisme de Hume: Percepcions i Associació d'Idees

1. Tots els continguts de la ment provenen de l'experiència sensible

La nostra ment neix buida, sense cap equipatge ni cap arquitectura cognitiva.

El nostre coneixement del món comença en el moment que els nostres sentits es desperten i ens permeten elaborar les primeres percepcions de la realitat. No existeixen les idees innates (Plató, Descartes) ni abstractes (Aristòtil).

2. Les percepcions: Impressions i Idees

Les percepcions poden ser immediates (impressions) o debilitades (idees).

Les impressions són vives i reals, però fugisseres (posar el dit al foc i cremar-se). Les idees, en canvi, són records de les nostres impressions (el record de la cremada). En aquest sentit, són menys autèntiques, però tendeixen a ser permanents en la memòria.

3. Tipus d'impressions

• Sensacions simples (una taca blava) o complexes (la visió d'un paisatge, l'audició d'una simfonia, etc.).
• Emocions (plorar, riure, frustrar-se).
• Passions (estimar, odiar, sentir gelosia).

Associació d'idees (Associacionisme)

Les idees no apareixen en la nostra ment de forma aïllada, es relacionen amb les altres, formant una xarxa d'associacions d'idees (idees complexes) que conformen el nostre pensament.

Influït per les lleis físiques d'atracció dels cossos descobertes per Newton, Hume creu que, igual que els cossos s'atrauen, les idees també es relacionen, a través de les següents lleis d'associació de les idees:

• Semblança: una pintura mena els nostres pensaments cap a l'original.
• Contigüitat en el temps: si veig un llamp, immediatament penso en el tro.
• Contigüitat en l'espai: quan penso en la Maria, em ve a la ment l'Helena, ja que seuen juntes a classe.
• Causa i efecte: "si penso en una ferida, és gairebé impossible de no considerar el dolor que se'n segueix".

Una impressió simple (una taca blava) ens proporciona una idea simple (el color blau), mentre que una impressió complexa (la visió d'una ciutat des d'un turó) ens proporciona una idea complexa (la imatge que recordem d'aquesta visió de la ciutat).

Així doncs, una idea o concepte només té significat si es pot derivar directa o indirectament d'una impressió sensible. Per exemple, un cec de naixement no pot tenir en la seva ment la idea de "blau", perquè no n'ha tingut la impressió sensible primària.

Crítica a les idees (Reduccionisme Empirista)

De la mateixa manera, Hume rebutjarà tots aquells conceptes de la filosofia i la metafísica que no tinguin un correlat empíric, és a dir, que no es puguin derivar ni directa ni indirectament de cap impressió sensible: "jo", "substància", "essència", "Déu", "ànima", "causalitat", etc.

Hume distingeix entre les qüestions de fet (fruit de l'experiència, per exemple, "la taula és de fusta") i el coneixement de les relacions d'idees, fruit del raonament (per exemple, "la suma de dos i dos és igual a quatre").

Qüestions de fet

• Són contingents (no hi ha cap necessitat que els fets siguin com són ni que es relacionin d'aquesta manera o de l'altra).
• S'obtenen prenent com a referent l'experiència sensible, és a dir, a partir de les impressions. Per exemple: "el sol surt al matí" o "el sistema solar té nou planetes".
• La veritat dels coneixements obtinguts amb les qüestions de fet ha d'ésser comprovada experimentalment.

Relacions d'idees

• Són necessàries. La seva veritat deriva del fet que el seu contrari és una contradicció, però no ens informen de res real (per exemple, en el món real no podem "tocar" el número 2).
• S'obtenen amb independència de l'experiència sensible. Per exemple: "el tot és major que les parts" o "un solter és un no–casat".
• Per descobrir la veritat d'aquestes afirmacions no cal recórrer a l'experiència sensible.
• La informació obtinguda amb les relacions d'idees és indubtable, certa, necessària i universal. Tot i això, no podem saber si descriuen realment el món percebut pels sentits.