Emèrita Augusta: Capital de Lusitània amb un ric patrimoni romà

Emèrita Augusta

, capital de província (actual Mèrida). Fundada l’any 25 aC per l’emperador August. Tenia l’estatus de colònia. La seva etimologia prové de l’adjectiu emeriti vol dir ‘retirat amb honor’. Tenia una posició geogràfica molt bona, al marge del riu Guadiana (Anas a l’època), on es va construir un llarg pont que esdevindria l’eix principal d’entrada a la ciutat; per aquest riu passava la ruta de la Plata que l’unia amb la ciutat Asturica Augusta (actual Astorga). Estava envoltada de turons que servien com una mena de protecció natural. Va esdevenir la capital de Lusitània, una de les tres províncies en què estava dividida la Hispània. Model de planta hipodàmica amb hi havia dos carrers principals. Estava envoltada per una muralla de tram irregular per raons topogràfiques, amb torres de defensa de planta circular, car estava envoltada de pobles indígenes que no acceptaven la romanització. La ciutat tenia dos fòrums:

el provincial

: S’hi accedia per l’arc de Trajà. Hi havien els edificis destinats a l’administració de la província. S’hi van trobar restes d’un temple dedicat al culte imperial, datat a la segona meitat del s. I aC.

El municipal

: es resolien els assumptes locals. Aquest fòrum es trobava a l’encreuament dels dos carrers principals. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i també un temple erròniament anomenat temple de Diana, perquè es creu que era dedicat al culte imperial. Hi ha restes de domus senyorials de grans dimensions. Un exemple és la casa de l’Amfiteatre, al principi del s IV dC aquesta casa va ser abandonada i va passar a ser una necròpoli. Situada fora de les muralles hi ha la casa del Mitreu. Emèrita Augusta tenia un teatre, un amfiteatre i un circ (últim extramurs).

El teatre

: és el teatre romà més ben conservat de la península, amb un aforament per a 6000 persones. La part més espectacular és la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai que hi havia l’escenari pulpitum estava recobert de fusta, sota el qual es guardaven els elements propis d’escena. En la part posterior de l’escena hi havia les cambres, utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial. Els espectadors es distribuïen a les grades, la cavea. Els senadors i les màximes autoritats ocupaven el lloc de màxima preferència, l’orchestra, espai semicircular pavimentat amb marbres blaus i blancs. El teatre va caure en desús pel cristianisme.

L’amfiteatre

: tenia una capacitat per 15.000 espectadors i va ser inaugurat l’any 8 aC. L’edifici tenia una pista central l’arena, de forma el·líptica, al centre hi havia una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem; l’arena estava envoltada per unes grades. De les tres zones que formaven la cavea, només es conserva l’inferior.

El circ

: edifici més gran destinat a les curses de cavalls. Construït al segle I dC, tenia unes dimensions de 400 metres de llargada per 100 metres d’amplada; estava fora del recinte emmurallat. La spina central dividia la pista en dues parts iguals. Hi havien tres aqüeductes.

L’aqüeducte de Sant Llàtzer

: canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. Només queden tres columnes.

L’aqüeducte d’Aqua Augusta

: portava aigua a la ciutat, tenia una extensió de 16 quilòmetres. No s’ha conservat.

L’aqüeducte dels Miracles

: construït al segle I dC, transportava aigua de l’embassament de Prosèrpina. Subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs. L’aqüeducte finalitzava al castellum aquae, on distribuïa aigua per tota la ciutat. El pont romà de Mèrida sobre el riu Guadiana va ser el segon pont més llarg de l’imperi, tenia un quilòmetre de llarg i era la gran porta a la ciutat, era la prolongació del decumanus. El clavegueram era un sistema per evacuar totes les aigües brutes que generava la ciutat, desembocava al riu Guadiana. També tenia la seva pròpia Necròpolis.