Emerita augusta

BARCINO:

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August  amb un estatus de colònia al final del s. I aC, en territori de la tribu ibera dels laietans, que vivien en els turons (turó de Sant Honorat i turó de Sant Just i Pastor) que envolten el territori de Barcino (la trobada entre romans i laietans va ser pacífica); fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Barcino va ser un centre religiós i administratiu per controlar una zona més àmplia de nuclis urbans preexistents o de villa. El territori que l'envoltava, l'ager, era ric en recursos hídrics, cosa que afavoria l'agricultura: a les parcel·les de fora la ciutat es cultivaven cereals i vinya, i també l'olivera. El mar Mediterrani (est), li donava moltes possibilitats comercials. Els dos rius van tenir per a la ciutat dues funcions diferents: des del Besos (al nord) van portar l'aqüeducte a la ciutat; en canvi, el riu
Llobregat (al sud) era navegable i possibilitava el comerç amb l'interior. La serra de Collserola, situada a l'est, abastia la ciutat de fusta; i les canteres de Montjuïc van proporcionar gres a Barcino (a l’oest). Com que era una ciutat fundada ex novo, es construeix seguint l'esquema del traçat hipòdàmic amb el creuament de dos carrers, cardo maximus i decomanus maximus. La ciutat hauria de ser perfectament rectangular, però per raons de terreny els vèrtex s'escapcen, formant un octangle.

ILERDA

La ciutat d’Ilerda (és dubtós si el nom es corresponen amb la Iltirda o Ilirda dels ibers ilergetes) està situada sobre un petit promontori que dominava, i domina encara, el riu Sicoris(Segre) amb el recolzament del turó de Gardeny. No està clar si correspon a una antiga població ibèrica o és una creació romana ex nuovo . Fou un municipium d’època augustea. En qualsevol cas, la seva funció era garantir i dominar el pas del riu a través del pont i assegurar les vies de penetració cap a l’interior, en especial cap a Caesar Augusta i Osca . Entre les gestes històriques podem esmentar la lluita d'Indíbil i Mandoni contra Gneu Escipió, a finals del segle III aC, que acabà amb la mort dels dos caps ndígenes; en la guerra sertoriana (s.I aC) la ciutat es posà del costat de Sertori en front de Pompeu; i, finalment, en la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu (s. I aC), fou el primer lloc on els pompeians comandats per Afrani i Petreu es feren forts per barrar-li el pas a Cèsar, cosa que provocà l'enfrontament conegut com a la Campanya de Lleida, del Segre o de Les Garrigues, i que acabà amb la rendició de les tropes pompeianes després del seu intent frustrat de creuar l’Ebre i passar a la Celtibèria. L'ocupació continuada del territori i la política de rasa practicada pels musulmans en el seu moment ha fet difícil la troballa de restes arqueològiques; darrerament s’han identificat restes de muralla a la Suda, unes termes al carrer de Remolins, una necròpolis a la zona de l’estació i algunes domus en diversos indrets de la ciutat.

EMPORIAE:

Les  ciutats gregues i romanes d'Empúries estan situades al sud del golf de Roses en una zona de maresmes provocades per l'aportació de sediments fluvials dels rius Muga, Fluvià i Ter. El lloc va ser escollit per les millors comunicacions: és un lloc obert al mar, que permet una comunicació cap a l'interior gràcies a les vies fluvials: al nord el Fluvià i al sud el Ter.

Des del punt de vista geològic, les ciutats gregues i romanes es van fundar sobre una gran plataforma, que deriva del Montgrí, al nord de la ciutat. La plataforma està limitada al nord i al sud pels rius abans esmentats i a l'oest pel turó de les Corts. Al nord de la plataforma, hi havia un istme, actualment lligat a terra ferma, on es troba la població de Sant Martí d'Empúries.

1.Palaíàpolis (Sant Martí d'Empúries): fundada al 2n 1/4 del segle VIaC, és l'únic territori sempre habitat des de la fundació. (On hi havia els indigets).

2.Neàpolis , fundada entorn el 550aC, amb estructures visibles sobretot del segle II-IaC. (segon assentament després de veure que els indigets no són perillosos).

3. Ciutat romana (Emporiae): a partir del segle IIaC va ser un campament militar; la ciutat fundada cap a l'any 75aC, ex novo com una dípolis: incloïa Emporion (Palaíàpolis i Neàpolis) i la nova ciutat romana. August cap el 27aC li va donar un nou estatut jurídic, Municipium Emporia, que concedia la ciutadania als seus habitants.

Insulae:

Eren blocs de pisos que ocupaven una illa de cases, generalment entre 300 i 400 metres quadrats. Durant l’època d’August feien uns 21m de llargada i durant l’època de Trajà és va reduir a 18m. Les parets estaven fetes de maó o de parat opus craticum (carcasa de fusta amb morter), on s’obrien portes i finestres. La façana s’obria a uns pòrtics que protegien les tabernae. Si el carrer era prou ampli s’ho afegien balcons. Les insulae pertanyien a un propietari es pagava el lloguer tot i ser per una sola persona. A l’interior a vegades hi havia un pati interior.  Hi podia haver de dos o tres pisos fins a set. Com més amunt, menys serveis hi havia (no hi havia aigua corrent, etc). A baix hi solia viure gent que tenia una mica més diners com ara comerciants, als pisos superiors hi havia obrers, transportistes… i el preu dels pisos eren més econòmics.

TARRACO

La Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco va rebre aquest nom al segle I aC, quan fou distingida amb la categoria administrativa de colònia. 

Segons la tradició, Publi Corneli Escipió Africà va instal·lar, sobre un antic poblat iber, un assentament ROMà a la part alta del turó l’any 217 aC (per això es diu que Tàrraco és Scipionum opus). Aquest assentament va ser el centre de les operacions militars romanes contra els cartaginesos i llurs aliats durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC).  Acabada aquesta guerra, l’assentament ROMà es va anar engrandint estenent-se cap a la plana i va ser dotat de les grans construccions públiques pròpies d’una ciutat romana; d’aquesta manera s’arribaria a convertir en la capital de la província de la

Hispania Citerior i, més tard, de la Tarraconensis (ca. 27 aC).

Un altre fet històric important relacionat amb la ciutat fou la presència en ella d’August, que s’hi va instal·lar, amb motiu de les guerres càntabres, durant tres anys (27-24 aC), de manera que, durant aquell període de temps, Tàrraco va ser de facto la capital de l’Imperi ROMà. Aleshores es va iniciar un gran projecte urbanístic que volia donar a la ciutat el caràcter monumental adient a la seva categoria, projecte que va culminar amb la construcció de l’amfiteatre (segle II dC).

La topografia de la zona, però, va provocar que l’estructura urbanística de Tàrraco no fos la típica de les ciutats romanes, ja que que va ser necessari esglaonar-la en una sèrie de grans terrasses, envoltades per una muralla: a la terrassa superior es va edificar un temple dedicat a August (se’n conserven restes sota la catedral), la plaça de representació i el fòrum provincial; més avall, el circ (edificat dins la ciutat) ocupava tota una terrassa dividint la ciutat en una part alta i una part baixa; a les terrasses inferiors hi havia les termes i el fòrum de la colònia. A la part més baixa, ja fora de la muralla, hi havia el teatre (del qual es conserven poques restes), el port (molt poc estudiat), l’amfiteatre, tres aqüeductes (dels quals resta en peu el de Les Ferreres) i la Via Augusta (antiga Via Hercúlea).

EMERITA AUGUSTA:

El nom de la Mèrida romana era Augusta Emerita i fou fundada vers l’any 23 aC per Publi Carisi, llegat d’August, com a colònia per a assentar-hi els soldats llicenciats de les guerres càntabres. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que serviria per a romanitzar el sudoest peninsular: s’erigí en un gual del riu Guadiana (i prop de la confluència d’altres dos rius), fou un nus de comunicacions important en l’Occident peninsular (s’hi creuaven dues vies: una de nord a sud –la Via de la plata–, i una altra d’est a oest) i l’any 15 aC esdevingué la capital de la nova província de Lusitània.

Arran d’aquest nou estatus jurídic es va anar enriquint econòmicament, urbanística i

monumental, procés que es va veure accelerat a començament del segle II dC per la

influència dels emperadors hispans Trajà i Hadrià. L’any 305 dC, amb les reformes

administratives de l’emperador Dioclecià, es convertí en metròpolis (de facto, capital

d’Hispània) i en una de les ciutats més importants del món ROMà (s’hi va afincar gent

procedent de tot l’Imperi). Entre les construccions públiques conservades trobem

un fòrum provincial porticat (amb una porta d’accés coneguda com a Arc de Trajà) i un fòrum municipal (amb un temple de Diana – en realitat, dedicat al culte imperial–), un teatre i un amfiteatre ubicats en un mateix turó, un circ, un gran pont sobre el riu Guadiana, aqüeductes (com el de Los milagros), embassaments (com el de rosèrpina –però sembla que potser són d’època posterior–) i restes de la muralla. 

TARRACO I EMERITA AUGUSTA:

Les dues ciutats van ser capitals provincial s: Tàrraco, de tota la Hispània Citerior; Emèrita

Augusta, en el segle I aC, de la Lusitània. El fet de ser totes dues capitals provincials explica alguna coincidència urbanística, com ara el fet de tenir dos fòrums, un per a les activitats provincials i un altre per a les de la colònia; a més, totes dues ciutats estaven ben comunicades: Tàrraco, per la Via Augusta; Emèrita, per l’encreuament de dues vies (de nord a sud era la Via de la Plata). D’altra banda, també es conserven en ambdues ciutats restes dels aqüeductes que les proveïen d’aigua (en bon estat de conservació, el de Les Ferreres a Tàrraco, i el de Los milagros a Emèrita).

Diferent era, però, la seva situació geogràfica: Tàrraco es troba a la vora del mar i s’alça en terrasses sobre un petit turó ; Emèrita és a l’interior i s’alça en terreny més pla. Malgrat que totes dues són a la vora d’un riu, el d’Emèrita (Guadiana) té un cabal més regular i abundant i, potser per això, es conserven encara bones restes d’un gran pont sobre el riu.

L’alt grau de monumentalització de les dues ciutats també les fa comparables; podem veure que totes dues posseïen un circ, un amfiteatre i un teatre, la situació i la conservació dels quals, però, és diferent en cada ciutat: el circ de Tàrraco es troba a l’interior de les muralles, fent de separació física entre la part baixa de la ciutat i la terrassa superior, on estaven el fòrum provincial i el recinte de culte (a Emèrita Augusta el circ es troba fora de les muralles); l’amfiteatre es troba fora de les muralles, al costat del mar. En canvi, a Emèrita Augusta, tant el teatre com l’amfiteatre es troben al mateix turó, dins del traçat de les muralles.