Elements radioactius de la taula periodica

La radioactivitat Natural és el fenomen en què el nucli d’un isòtop inestable emet partícules Subatòmiques i energia de forma espontània. Tres tipus de Radiacions possible: Alfa: és l’emissió de partícules amb càrrega positiva formades per 2 protons i 2 Neutrons, és a dir, de nuclis d’heli. Quan un isòtop radioactiu Emet una partícula alfa, el seu nombre atòmic es redueix en dos unitats i el Seu nombre màssic en quatre. Beta: és l’emissió d’electrons originats per la desintegració d’un neutró en un protó I un electró. Quan un isòtop Radioactiu emet una partícula beta, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat –el nou protó es queda al nucli- i el seu nombre màssic no es veu alterat. Rajos Gamma: l’emissió de partícules alfa i beta acostuma a anar acompanyada de l’emissió D’ones electromagnètiques de molt alta energia. Las radiacions Gamma no comporten l’emissió de nucleons ni la seva transformació. Per això, no Modifiquen el nombre màssic ni el nombre atòmic de l’isòtop que les emet.   Després d’emetre Radiació alfa o beta, un isòtop inestable es transforma en un isòtop d’un element Diferent.  
Radioactivitat artificial: l’any 1934, van comprovar Que era possible produir radioactivitat artificial a partir de nuclis estables Si es bombardejaven amb les partícules adequades. La radioactivitat sorgeix A partir de nuclis d’isòtops inestables. Ajuda a permetre investigar en Reaccions nuclears. Entre aquestes reaccions destaquem: Fissió nuclear:
consisteix en la divisió d’un àtom pesat en àtoms més lleugers. Generalment, quan Un nucli es divideix, produeix partícules lliures que poden bombardejar altres nuclis. Aquest procés s’anomena reacció en cadena i produeix enormes quantitats d’energia.Fusió Nuclear: consisteix en la uníó de dos àtoms lleugers en un àtom més pesat. Generalment, la Fusió d’àtoms més lleugers que el ferro allibera energia, mentre que la fusió d’àtoms Més pesats requereix energia per produir-se. Aplicacions: Datació: La datació radiomètrica és un procediment tècnic utilitzat per determinar l’edat Absoluta de roques, minerals i restes orgàniques paleontològiques. Producció D’electricitat: a les centrals nuclears es produeixen fissions controlades amb L’objectiu d’alliberar energia i transformar-la en energia elèctrica. Aplicacions Mèdiques: en els hospitals estan senyalats i l’accés hi està restringit. La radioteràpia és un tractament per a cert tipus de càncer que consisteix a irradiar i Destruir les cèl·lules canceroses. Per estudiar alguns òrgans interns s’utilitzen Gammagrafies, que consisteix a introduir al cos una petita quantitat d’isòtops Radioactius d’un element. Usos Industrials i agrícoles: algunes aplicacions agrícoles i industrials de la Tecnologia nuclear són la irradiació d’aliments, que consisteix a exposar-los a Radiació controlada per esterilitzar-los i conservar-los; l’ús d’indicadors Radioactius en la construcció, per trobar fugues en canalitzacions i determinar Les característiques del terra, i la fabricació de detectors de fum, que contenen Isòtops radioactius.Usos Militars: els submarins nuclears i les bombes atòmiques són dos exemples de l’aplicació De la tecnologia nuclear en l’àmbit militar. 

Els elements químics s’ordenen A la taula períòdica o sistema períòdic seguint diferents patrons. Aquests Patrons fan referència a les seves propietats fisicoquímiques.

A la taula períòdica hi Distingim:

18 columnes, anomenades Grups.

7 files, anomenades Períodes.

Les propietats físiques d’un Element són les que es poden mesurar quantitativament.

Les propietats físiques d’un Element i la seva facilitat per cedir electrons determinen els seu caràcter Metàl·lic. Segons aquest caràcter, podem classificar el elements en metalls, No-metalls i metal·loides.

Dins de cada període, el Caràcter metàl·lic d’un element és més elevat com més a l’esquerra es trobi. Dins de cada grup, el caràcter metàl·lic d’un element é més elevat com més Avall es trobi.

Les propietats químiques D’un element són les que es fan evidents amb reaccions químiques. Les Propietats químiques ens permeten definir diverses famílies d’elements en Diferents regions de la taula períòdica.

Alcalins: hidrogen, liti, Sodi, potassi, rubidi, cesi franci.

Alcalinoterris: beril·li, Magnesi, calci, estronci, bari, radi.

Metalls de transició.

Grups 13, 14 i 15: bor, Alumini, Gal·li, indi, tal·li, carboni, silici, germani, estany, plom, Nitrogen, fòsfor, arsènic, antimoni, bismut.

Calcògens: oxigen, sofre, Seleni, tel·luri, poloni.

Halògens: fluor, clor, Brom, iode, àstat.

Gasos nobles: heli, neó, Argó, criptó, xenó, radó.

Lantànids i actínids.