EXAMEN HISTÒRIA DE L’ART. Inicis de la ruptura

Març HISTÒRIC I CULTURAL 

• Ruptura amb les formes artístiques del passat à Formes independents
  
• Colonialisme arriba la seu punt màxim à Intercanvi de cultures
• Apareixen nous materials constructius i noves fonts d’energia
• Procés de urbanització à Replantejament de les ciutats
• Aparició de moviments nacionalistes
  
• Domini de la burgesia à Eclipsi dels poders estatals i eclesiàstic
• París es consolida. EEUU agafa importància (comprador d’obres)
• Artista busca innovar à Exclusivitat 

ARQUITECTURA 

• Revolució Industrial à Restauració de les ciutats (Barcelona à Cerdà)
• Debat entre arquitectura i enginyeria à Aparició de l’arquitectura exòtica
  
• Tipus d’arquitectura
  • Eclèctica à Barreja de cultures
  • Neogòtica à Reivindicació de l’art medieval
• Aplicació del ferro en construccions
• Autors importants:
  • Henri Labrouste
  • Henry Sullivan (Escola de Chicago)

Modernisme

• Els artistes busquen trencar amb la dicotomia de l’arquitectura-enginyeria i intentaven aplicar nous avenços
  
• Edifici era una obra global à Dissenyaven tots els elements
• Es distingeixen dues línies principals
  • Predomini de la línia sinuosa (Bèlgica, França, Catalunya)

Destaca à Horta, Guimnard, Domènech i Montaner i Puig i Calafalch (catalans)

Antoní Gaudí va anar més enllà amb el disseny de noves formes i avançant-se al seu temps

• Predomini de la geometria

Destaca à Mackintosh, van der Velde, Wagner i Olbrich 

PINTURA 

• Aparició de la fotografia à Al artista se li demanava alguna cosa més que exposar la realitat, ja que això ja ho podia fer una màquina
• El gravat japonès adquireix importància à nous punts de vista

Impressionisme

• Precedents à Velázquez, Hals, pintors realistes, etc
• Pinzellada solta i lliure à Sensació de quadres inacabats
  
• Relació entre colors primaris
• Manteniment del paisatge
• Importància important a la incidència de la llum
  
• París com a punt de trobada
• Destaca
  • Manet (no era impressionista, però se’l considera pare del moviment
  • Monet, Renoir, Degas, Cassatt, Pissarro, Sisley i Morisot
• Apareixen els puntillistes, que treballaven amb punts petits.
• • Requeria un estudi del color i la composició
  • Destaca à Seurat i Signac 

Postimpressionisme

• Recerca de la llibertat plàstica
  
• Cada artista fa crear unes tendències per la seva banda à Origen de les avantguardes
  
• Van recuperar el color negre i la definició de les ombres per sobre la importància de la llum
  
• Influència de l’art primitiu, l’art japonès i els clàssics occidentals
• Destaquen à Cézzane, Lautrec, Gauguin i van Gogh 

Altres moviments pictòrics

• Simbolisme à Menyspreu per les coses materials i recerca de la fantasia
  • Destaca à Chavannes, Moreau, Redon i Rosseau
• Prerafaelites à Reivindicaven un món medieval per sobre del món industrialitzat del moment
• Modernisme à Aparició de figures de gran contingut simbòlic i un decorativisme formal
• • Destaca à Klimt, Russiñol i Ramón Cases 

ESCULTURA 

• S’inicia l’escultura contemporània, on s’intenta donar la sensació de figures inacabades à Expressivitat i força interior de les figures
• Predomini del marbre i bronze
• Moviment on Rodin acapara molta importància
• Altres autors à Rosso, Miquel Blay, etc

Història de l’art:

Ars: Paraula llatina que fa referència a la tècnica o habilitat, d’aquí prové la paraula art.                  

Art: Concepte que fa referència a l’ús d’un llenguatge plàstic per expressar conceptes, sensacions o emocions.

Arquitectura

Tècnica utilitzada dissenyar i crear un espai amb la finalitat de realitzar-hi una activitat.                 .Estructura constructiva: projecció de les obres a partir de les tècniques de les que es disposa. Pot ser innovadora.                                                                                                                       .Urbanisme: impacte que produeix un edifici dins l’entramat de construccions i espais contorns.

ESQUEMA D’ANÀLISIS PER DEFINIR UNA OBRA.

• Dades: Títol- autor- cronologia- funció- estil- escola/país- ubicació
• Descripció: espais interiors( anàlisis a través de plantes seguint un eix)- elements tècnics i estructurals( materials, suport, cobertura, il·luminació)- elements decoratius- espais exteriors- urbanisme
• Simbolisme de la obra.
• Antecedents i influències posteriors ( inspiració i transcendència)
• Relacions amb obres similars de l’autor/ escola.
• Context històric i artístic.

Escultura

Creació de la figura tridimensional però en un espai no habitable, sinó que té un fi decoratiu.                                                                                                                                                       .Relleu: forma que presenta una superfície.                                                                                  .Tècniques de creació:                                                                                                                                               àtècnica de talla: extracció de la matèria fins a donar la forma desitjada a un material dur mitjançant una eina de tall.                                                                                                                            àtècnica de la fosa/ cera perduda: llarg procés on per crear l’escultura a partir d’un material fos es crea un model amb cera es recobreix d’aquest. Se’n poden fer varies copies.                   àtècnica del ferro forjat/ soldat: s XX per crear escultures amb finalitat artística.                      à Tècnica del repujat: a base de làmines molt fines donar forma al metall.                                 àModelatge: a partir de materials tous ( fang) donar la forma desitjada a la obra.

ESQUEMA D’ANÀLISIS D’UNA ESCULTURA

• Dades: títol-  autor- cronologia- format(exempta, pla volum, relleu)- materials i tècniques- mides- estil- escola/ país- ubicació
• Iconologia (tema de l’obra)
• Elements formals i compositius: visió- ritmes- composició- perspectiva- línia d’horitzó- simetria/asimetria- geometria- cromatisme.
• Relació amb l’entorn arquitectònic o urbanístic.
• Característiques de l’estil i relació amb altres obres.
• Antecedents i influencies posteriors
• Funció i significat de l’obra                              8à
• Context històric i artístic.

Pintura

Art que treballa sense manipulacions mecàniques la representació bidimensional sobre un espai pla.                                                                                                                                   .Tècniques :                                                                                                                                                                     à al tremp/ a l’ou: sobre fusta (taula) on l’ou és l’aglutinant.                                                                à al oli: sobre fusta i després sobre tela o llenç i per facilitar la transportació, muntat sobre un bastidor.                                                                                                                                                                              àacrílica: més flexible i resistent que a l’oli, aglutinants químics.                                                          à dibuix:
pintura sobre paper.                                                                                                                            à miniatura: pintura sobre pergamí                                                                                                                   à mosaic: conjunt de petites pedres de diferents colors que formen en el seu conjunt una obra. Típic de l’època clàssica.                                                                                                                                       à vitrall: conjunt de vidres policromats majoritàriament units per una bastida de plom que decora finestres. La grisalla acaba de perfilar els detalls.                                                                               à esmalts:
NIDEA                                                                                                                                                     àcollage: obra que incorpora a la pintura materials tridimensionals o matèrics.                      ànaïf: tècnica de pintura ingènua i infantil on de manera involuntària s’utilitzen uns colors plans.                    

ESQUEMA D’ANÀLISIS DE LA PINTURA.

• Classificació de l’obra: títol- autor- cronologia- elements de suport- elements tècnics- mides- estil- escola/ país- ubicació.
• Iconografia
• Elements formals i compositius: forma-(oberta o tancada)- composició( oberta o tancada)-perspectiva(lineal, aèria, teològica)- línia horitzó- simetria/ asimetria- geometria- línies compositives- llum- cromatisme.
• Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
• Característiques d’estil i diferència entre obres.
• Antecedents i influencies posteriors.
• Funció i iconologia.
• Context històric i geogràfic.

Arc

Estructura arquitectònica que cobreix un espai entre dos murs amb una obertura.

Formals ( 12 tipus) estructurals (6 tipus) decoratius( 7)

Volta

Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai i provoca que les pressions siguin suportades per contraforts o murs. (10 tipus)