Els elements estructurals del grup: normes, rols, estatus i funcions

Elements estructurals del grup

La classificació més acceptada pels components de l’estructura grupal és la de Shaw (1981), que assenyala com a elements fonamentals de l’estructura dels grups les normes, l’estatus, els rols i el poder i liderat.

Les normes del grup

Les normes del grup, compartides en menor o major grau pels membres del grup, indiquen el tipus de comportament que s’espera, i permeten preveure les accions dels altres i, per tant, posar en marxa respostes adients. Normalment, tot i que no sempre, tenen una formulació explícita.

• Desig de mantenir l’estabilitat del grup
• Augment de l’eficàcia de les accions conjuntes
• Aprofitar el temps destinat al treball grupal
• Consolidar el procés de socialització
• Regular el comportament dels membres del grup

Els rols

Per Shaw, el rol és el conjunt de conductes esperades que es vinculen a una determinada posició en el grup.

Segons Brown (1988), els rols compleixen les següents funcions:

1. Constitueixen una base per a la comunicació entre els membres del grup
2. Funcionen com a instància mediadora entre l’individu i el grup
3. El bon funcionament grupal es relaciona amb el fet que els rols s’adeqüin a les expectatives que s’originen en el grup
4. La diferenciació de rols implica una divisió en la tasca entre els diversos membres del grup, que pot facilitar la satisfacció dels objectius grupals.

L'estatus

L’estatus ens indica la valoració adjudicada a aquesta posició, amb un major o menor prestigi, i seria la posició d'un individu en la jerarquia de prestigi del grup. Els diferents factors que determinen l'estatus dins el grup tenen a veure amb les qualitats i característiques de personalitat externes relacionades amb el sexe, l'edat, la classe social, etc.

Nivell de funcionament dels grups

Els grups tenen dos nivells de funcionament:

• Un nivell socio-afectiu
• Un nivell organitzatiu

Per tal que el grup funcioni de manera òptima i aconsegueixi la cohesió, cal plantejar les tasques de conducció i dinamització grupal segons aquesta doble dimensió; si només es fa incidència en l’àmbit organitzatiu, probablement els seus membres produiran, però es trobaran permanentment insatisfets i descontents.

Etapes del desenvolupament grupal

Pallarés (1990) defensa que el desenvolupament d’un grup passa per unes determinades etapes, en les quals els seus membres hauran de desenvolupar noves habilitats i actituds. Aquest desenvolupament no es produeix de manera espontània, sinó que suposa una intervenció adient per part de l’animador. A través d'aquest model parlem de 5 etapes.

Etapa I. Orientació

En aquesta fase es dóna al començament de la vida del grup i és el moment en que apareixen interrogants com aquests: com es desenvoluparà la nova situació?, què és allò que hem de fer?, Com serem qualificats? Com encaixaré en aquest grup?, etc.

El desenvolupament grupal en aquesta etapa exigeix dues intervencions per part de l’animador-educador: per una part, deixar ben clar què és allò que s’espera dels participants i la forma com es desenvoluparà la classe; i, per l’altra, facilitar el coneixement entre els membres del grup.

Establiment de normes

En els dies successius caldrà anar establint les normes que regularan la conducta del grup. Les intervencions de l’educador hauran d’assegurar que siguin normes el més eficaces possible. Les més significatives serien:

• La responsabilitat grupal
• Respondre als altres
• La cooperació
• La presa de decisions a través de l’acord
• Enfrontar-se als propis problemes

Etapa III. Solució de conflictes

Quan el grup arriba a una comunicació més oberta i directa, és molt comú que augmentin els conflictes interpersonals. La tasca de l’educador s’haurà de centrar ara en facilitar que el grup aprengui a afrontar el desacord i que els membres del grup comprenguin els sentiments i les motivacions de l’altre, per tal d’anar descobrint maneres positives de resolució dels propis conflictes.

Etapa IV. Eficàcia

En aquest moment en el grup ja existeix un profund sentiment d’identitat grupal. Es donen grans avanços quant a creativitat i eficàcia, tant pel que fa a realització de tasques, com a satisfacció de les necessitats afectives dels individus. El grau de cohesió augmenta: es comencen a sentir realment grup. el grup aprèn a afrontar els problemes satisfactòriament.

Etapa V. Final

Qualsevol grup, i més encara el grup escolar, sap que la seva vida és limitada. Amb aquesta etapa arriba el moment de la separació que, en els grups, deficientment dinamitzats, es viurà aquesta fase amb indiferència o potser amb una certa sensació d’alleugeriment. Els grups que han aconseguit cohesionar-se, al contrari, poden tenir dificultats arribada l’hora de la separació. El paper de l’educador ara és ajudar els alumnes perquè es sentin animats i confiats per viure noves experiències un cop la vida del grup acabi.