Efectes Especials al Cinema: Història i Tècniques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,61 KB

Història dels Efectes Especials al Cinema

Orígens

  • La projecció cinematogràfica és, en si mateixa, un efecte òptic.
  • Fenomen de la persistència retiniana (16/24 fps).
  • L'audiència se sorprenia amb la fotografia en moviment (1895).

Georges Méliès

  • Tècniques teatrals aplicades al cinema.
  • Animació stop motion: aparentar moviment a través d'una successió d'imatges fixes.
  • Acceleració / ralentització.
  • Doble exposició.
  • Màscares i pantalla partida (split screen).

Robert W. Paul

  • The Haunted Curiosity Shop (1901).
  • The Motorist (1906).

George A. Smith

  • The Corsican Brothers (1909): dobles exposicions per crear fantasmes.
  • Productor d'Airship Destroyer (1909, de Walter R. Booth): maqueta de Londres.

Cecil Hepworth

  • Explosion of a Motor Car (1900).
  • How it Feels to be Run Over (1900): primers títols dins una pel·lícula.
  • Alice in Wonderland (1903).

Segundo de Chomón

  • The Electric Hotel (1908).
  • Cabiria (1914).
  • Napoleó (1927).

Il·lusions Òptiques

Trombone Shot

  • Vertigo (Alfred Hitchcock, 1958), Jaws (1975).
  • Vídeo travelling in + zoom out / o al revés.
  • El subjecte manté la seva mida malgrat ens apropem, i el fons augmenta de profunditat.
  • Ús: per donar sensació vertiginosa, paranoia, caos, etc.

Retroprojecció

  • Simulació d'exteriors dins l'estudi.
  • Projecció d'imatges al darrere d'una escena mentre s'enregistra.
  • Evolució de mides i materials de pantalla.
  • Distància i potència del projector.
  • Mateixa lent de rodatge i de projecció.

Exemple: Vertigo (first kiss).

Projecció Frontal

  • Similar a la projecció des del darrere.
  • Possible gràcies al material reflectant Scotchlite de 3M.
  • Càmera i projector a 90 graus, amb un vidre separador a 45 graus.
  • Amb la il·luminació adient, els mateixos actors i objectes tapen les seves ombres.
  • 2001: A Space Odyssey (1968): primera pel·lícula important.

Zoptics

  • Evolució de la projecció frontal.
  • Dissenyat pels vols llargs de Superman (1978).
  • Sincronització electrònica dels zooms dels objectius del projector i la càmera.
  • La proporció figura-fons no s'altera amb la variació de distància focal.

Introvision

  • Millora de la projecció frontal perquè situa els actors a l'interior de capes prefilmades.
  • Efecte de profunditat 3D.
  • Utilitza dues superfícies Scotchlite i dues pantalles-màscara (matte) mascle/femella.
  • Outland (1981), Under Siege (1992), Army of Darkness (1993), The Fugitive (1993).

Miniatures

  • Representen objectes o localitzacions que no existeixen.
  • Perquè filmar el real és molt car o difícil.
  • Models a escala.
  • Sovint per ser destruïts (incendis, terratrèmols, explosions, etc.).
  • Evolució: cada cop més detallistes i reals.
  • Millor integrats a la fotografia.
  • En desús per les CGI (Computer Generated Images).

Exemple: Star Wars.

Procés Shuftan

  • Creat per l'editor de fotografia alemany Eugene Shuftan el 1923.
  • Combinació de miniatures, miralls i decorats de mida real.
  • Avantatge respecte al digital: la integració es fa durant l'enregistrament, no cal postproducció.
  • Metropolis (1926), Planet of the Vampires (1965), Aliens (1986), The Lord of the Rings (2001).

Miniatures en Primer Pla

  • Per aparentar escenaris enormes amb pressupostos reduïts.
  • Combinació d'una miniatura davant de l'objectiu + escenari a escala real.
  • Cal tenir cura de la perspectiva.
  • Penjades d'una estructura.
  • Anys 30 i 40.
  • Ben-Hur (1925) i Star Wars: The Phantom Menace (1999).
  • Integració amb programari.

Miniatures de Ciutats i Paisatges

  • Des de Metropolis (Fritz Lang, 1926).
  • Mons reals o de fantasia, planetes, coves, ciutats com París, Nova York, etc.
  • S'ha de tenir clar com seran gravades.

Motion Control

  • Crear il·lusió de moviment amb una càmera robotitzada a maquetes estàtiques.
  • Càmera vinculada a un ordinador que pot repetir el mateix moviment.
  • Sobre fons chroma (blau o verd).
  • Integració amb programari.
  • També es poden moure les miniatures.

Efectes Especials de Maquillatge

  • Provinent del teatre > visibilitat audiència.
  • Transformar les proporcions del rostre.
  • Orígens > cera o col·lodió.
  • Procés de transformació: The Wolf Man (1941).
  • Joc de filtres a Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1931, B/N):
    • Dr. Jekyll > maquillatge verd.
    • Mr. Hyde > maquillatge vermell.
    • Aplicant a la càmera filtre verd/vermell, apareixia o desapareixia el maquillatge.
  • Revolució escuma de làtex > s'enganxa a la pell (The Wizard of Oz, 1939).
  • Ja no calia crear nous maquillatges cada dia, el làtex era consistent.
  • Anys 50 > cinema fantàstic, aliens, mutacions atòmiques, etc.
  • Vestits de làtex portats per especialistes > Invasion of the Saucer Men, 1957.

Envelliment

  • Un dels efectes més recurrents.
  • Pel·lícules que mostren diverses dècades.
  • Actors joves que envelleixen a pantalla.

Inicis: només una capa/màscara.

Dick Smith: tècniques teatrals, superposant capes, però més subtils.

Cinema: més temps per al disseny, proves, etc.

Little Big Man (1970).

  • The Godfather (1972) > més lleuger i simple.
  • Cabells i celles emblanquits.
  • Pròtesi a la mandíbula.
  • Dents pintades (nicotina).

Ulls

  • Importants per a l'expressivitat.
  • Inicis > tela interior d'ou per simular cataractes.
  • Lents de contacte, diferents dissenys.

Ferides

  • Versemblants.
  • Làtex i sang artificial.

Animatrònics

  • Inicis > Edwin S. Porter i Georges Méliès.
  • Anys 60, Disneyland > es crea el terme per a figures amb moviment electromecànic i àudio.
  • Evolució > progressiva miniaturització i gestos més subtils i expressius.
  • Integració animatrònics-actors reals.

Simis de 2001: A Space Odyssey (1968).

Yoda de The Empire Strikes Back (1980).

Jurassic Park (1993).

Efectes Físics

  • Nom provinent dels inicis del cinema, quan es feien efectes davant la càmera.
  • Max Sennett's Keystone Kops (accidents, salts, etc.), Buster Keaton.
  • Sovint, s'enregistraven a “càmera lenta” per projectar-los a velocitat normal.

Efectes Atmosfèrics

  • Pluja:
    • Triar localització seca i recrear-la (+ control).
    • Bombes hidràuliques.
    • Diferents tècniques: aixetes, vent, etc.
  • Vent > ventiladors de diferent potència.
  • Boira/fum:
    • Fonamental per a la il·luminació.
    • Màquines de fum > gel sec, oli escalfat...
    • Controlar la quantitat i qualitat.

També: neu i gel, trencament de vidres, pistoles i armes, cables, pirotècnia (explosions), foc, etc.

Els Efectes Visuals Digitals

El Chroma

  • Incrustació del senyal de càmera i l'entorn virtual actualitzat a temps real per adaptar-se als canvis del senyal de càmera.
  • Resultat d'imatge uniforme.

Elements de l'Escenografia Virtual

  • Foreground: imatge en primer pla / senyal de càmera.
  • Background: fons virtual normalment general. Informàticament, entorn virtual.
  • Backing: tela que s'utilitza, fons material del chroma. Pot ser de color blau cobalt o verd.
  • Chroma-key: clau de color que se substitueix per una altra imatge.
  • Tracking: moviments de càmera que l'entorn virtual actualitza a temps real.

La Il·luminació del Chroma

  • Ha de ser el més uniforme possible (fotòmetre).
  • No permet il·luminació amb color.
  • Per generar un senyal net, el backing s'ha d'il·luminar amb una llum intensa, brillant i uniformement repartida.

Problemes de la Il·luminació per Chroma

  • Escenes amb baixos nivells d'il·luminació donen problemes.
  • Les zones amb ombres fosques no produeixen senyals de clau netes.
  • El spill (desbordament).

Avenços en la Tècnica Chroma

Nou sistema Reflecmedia basat en un anell de LED de color verd o blau i un focus retroreflectant.

(Reflecmedia: chroma portàtil).

El Modelat 3D

  • Representació de qualsevol objecte en tres dimensions a través d'un programari de modelat.
  • Aquest objecte pot ser reproduït en un entorn 2D mitjançant un procés anomenat renderitzat 3D.

Programari de Modelat 3D

  • 3ds Max.
  • Cinema 4D.

Maya

  • Una de les eines més conegudes, però molt poc intuïtiva.

(Tutorial Maya 2014, Official Maya Show Reel 2014).

Altres Programes de Modelat 3D

  • Softimage XSI.
  • Lightwave.
  • Blender.

El Motion Tracking

  • O matchmoving.
  • Permet inserir gràfics creats per ordinador a un vídeo amb la posició, escala, orientació i moviment correctes en relació amb els objectes/subjectes presents a la presa.

Programari utilitzat:

  • Boujou.
  • PFTrack.
  • Syntheyes.

Exemple: Syntheyes.

El Matte Painting

  • Integració de diverses imatges i vídeos en una única imatge.
  • Elements importants perquè la composició sigui convincent:
    • Respectar la direcció de la llum.
    • Equiparar el color i la lluentor de les imatges.

La Rotoscòpia

  • Tècnica d'animació molt antiga que consisteix a redibuixar o calcar un fotograma tenint un altre com a referència.
  • S'utilitza per a redibuixar vídeos, fotograma a fotograma.
  • Primera rotoscòpia 1919, Max Fleischer: sèrie Koko the Clown.
  • També a Blancaneu i els set nans (1934).
  • I tècniques rotoscòpiques per a les espases de llum a la primera trilogia de Star Wars.
  • Actualment, s'utilitzen modernes tècniques de captura del moviment.
  • Els moviments de l'actor són capturats i guardats, i posteriorment s'apliquen a models 3D generats per ordinador.

(Avatar).

Programari de Creació d'Efectes (fum, sol)

  • Adobe After Effects.
  • Nuke.
  • Flame.

(Pel·lícula Hugo).

Programari de Correcció de Color (etalonatge)

  • Adobe SpeedGrade CC.

Exemple: vídeo Adobe Speedgrade.

  • Apple Color.

Entradas relacionadas: