Educació a Roma: Família, Escola i Etapes

L'Educació a l'Antiga Roma

Els romans creien que l'objectiu de l'educació era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les institucions polítiques i la tradició; la base essencial d'un bon ciutadà romà.

Educació Familiar: Els Primers Anys

Fins als 7 anys, l'educació era responsabilitat de la mare, la qual, personalment o amb l'ajuda d'una altra dona, els ensenyava a parlar, a fer els seus primers passos i els acompanyava en els seus jocs. A partir d'aquesta edat, i en una societat amb una clara diferenciació de sexes, els nens passaven a dependre del pare. Era el pater familias qui ensenyava a llegir i escriure als seus fills. El principal objectiu era la formació moral, civil i religiosa, sense deixar de banda la física i esportiva.

El pare procurava inculcar valors que constituïen el fonament de la societat romana:

• El culte a la família i als avantpassats.
• El respecte envers les institucions religioses i polítiques.
• La tradició.

S'aprenia a partir de l'exemple i l'experiència del pare, i era freqüent que el nen acompanyés el seu pare en l'exercici dels deures religiosos i civils. En canvi, les filles depenien de la mare, que les educava bàsicament en les tasques domèstiques per convertir-les en mestresses de casa. Aprenien a filar i a teixir.

Les Tres Etapes de l'Ensenyament a Roma

A partir del segle II aC, hi va haver un canvi en el sistema tradicional d'ensenyament. Els romans van descobrir que l'educació familiar resultava insuficient i van començar a confiar l'educació dels seus fills a uns preceptors (esclaus o lliberts grecs amb una bona formació). Les famílies que no podien pagar-ho, els enviaven a les escoles públiques. Així doncs, apareix el mestre d'escola, l'educador dels infants de les famílies més humils.

Amb l'obertura de la primera escola a Roma (segle III aC), es va començar a perfilar el que seria el sistema educatiu romà, que comprenia les tres etapes següents:

Ensenyament Primari (Ludus Litterarius)

Hi assistien infants d'entre 7 i 12 anys. Les classes es feien en locals molt humils: en galeries (pergulae), sota els porxos del fòrum o en botigues llogades, separades del carrer per una cortina (velum), o fins i tot podien fer-se a l'aire lliure. No hi havia taules i els alumnes s'asseien en bancs sense respatller o bé en tamborets (subsellia). Solien agrupar-se entorn del mestre (magister), que seia en una cadira amb respatller (cathedra).

Aquest els ensenyava, de manera maquinal, a llegir (legere), a escriure (scribere) i a comptar (calculare). Els mètodes eren molt passius i l'aprenentatge consistia a repetir, copiar i memoritzar. Aprenien a llegir primer les lletres, després les síl·labes i, finalment, les paraules i frases. Aprenien a comptar amb els dits o, més endavant, amb l'àbac (abacus), un tauler amb pedretes.