Educació Integral i Física: Claus per al Desenvolupament Humà

Definició d'educació i què significa educar

Educar: sense conèixer l'ésser humà no podem educar. L'ésser humà té uns aspectes genètics que anomenem tendències i comportaments innats. El problema de les feines és gestionar éssers humans; hi ha un gran índex de suïcidis i malalties mentals. Les causes són:

• La necessitat de ser socials: necessitem habilitats socials per viure amb comunitat. La solitud mata. Educar és dotar d'actituds i valors perquè puguin viure en comunitat i crear amistats; rebre respecte dona sentit a la seva vida.
• La necessitat de rebre afecte: en casos extrems, afecta el seu desenvolupament i podrien haver-hi casos de mort.

L'educació, l'esport i l'ego

Educació és quan tens el coneixement i la maduresa per nodrir i enriquir el seu creixement; no és només donar informació o fer exercicis.

Pel que fa a l'esport i les necessitats humanes, hi trobem el reconeixement i el prestigi, superant l'altre (genètic), l'instint de competitivitat i el desig de ser valorat. La pràctica esportiva, per això, pot crear aspectes negatius. La base és el coneixement de l'ésser humà. Quan sempre aconseguim reconeixement, augmenta l'autoestima i l'orgull, i això no és l'ideal de l'ésser humà.

Les tendències de tenir ego i voler tenir el control i el poder (podria ser mentir també) cal controlar-les a partir de les disciplines, marcant límits a la persona. L'ésser humà vol ser el centre, però necessita no ser-ho. Un ésser humà admirat pot ser inaguantable i no sostenible; es corromp.

L'ideal de persona i valors

Un sistema de principis i valors absoluts: l'ideal de persona hauria de ser respectuosa amb els altres, benevolent, amb valors de relacions socials positives.

De la dependència a l'autonomia

L'educació ens ha de portar de la dependència a l'autonomia, a tenir habilitats i coneixements amb el propòsit de poder donar el que hem rebut. Cada individu hauria de ser educat per poder utilitzar les seves capacitats pel bé dels altres, tot això partint de la llibertat individual.

Respecte a la diferència individual

Un principi bàsic és la diferència i el respecte a les seves diferències, no comparar-los.

El problema de la uniformitat educativa

El problema educatiu és que volen que les persones siguin iguals. Som diferents i tenim talents diferents, per això no s'hauria d'educar tothom igual; malbaratem talents. A educació física podem ser hàbils motrius o no. Per què fem proves d'habilitats quan la gent té habilitats diferents? En una prova de velocitat, genèticament ja neixes amb un tipus de fibres.

Per què treballem les habilitats en l'educació física?

Per desenvolupar activitats, perquè les habilitats ens permeten les relacions, la seguretat, la confiança i la prevenció d'accidents.

L'avaluació individualitzada i basada en actituds

L'avaluació no ha de ser igual per a tots. La base de l'educació i l'avaluació hauria de ser individualitzada, i la valoració hauria de basar-se en les actituds, la capacitat d'esforç i la superació. Les actituds són la base de l'avaluació.

Avaluar és sinònim de coneixement. Per què volem avaluar? Per ajudar-los, veure les mancances i fer exercicis per ajudar-los. Valorar hauria de fonamentar-se en les actituds.

El factor dels pares en l'educació infantil

En el món del sector infantil, el tema d'establir uns ideals és crucial perquè no superin els límits. El més important ha de ser el comportament, i aquí entren també els pares. Si no compartim ideals, lògicament xoca.

Justificació de la definició i model d'Educació Física

A través de l'educació física, jo em centraria més en l'educació integral: no treballar només el físic, sinó treballar en la totalitat de la persona. Eduquem a través del moviment i utilitzem diferents manifestacions corporals i motrius (expressió corporal, joc, esport, activitats en el medi natural).

El currículum i la qualitat docent

El currículum és molt relatiu. La riquesa de l'educació està en l'educador; la qualitat dels docents és el més important. Perquè millori l'educació, hem de tenir bons educadors.

Moment històric clau: la LOGSE i l'Educació Física

En quin moment històric teníem l'ideal d'educació física i per primera vegada a la història es porten mestres? L'any 1990, amb la LOGSE, es va establir un model d'educació física considerat perfecte: el de la totalitat de la persona, una educació fonamentada a nivell d'actituds, valors i normes. Es valoraven el procés i els conceptes; adquiríem competències.

El desprestigi de l'EF abans de la LOGSE

Per què l'educació física abans de la LOGSE estava molt desprestigiada, juntament amb la plàstica i la música? Perquè no hi havia formació. Gràcies al fet que es construeix com a ciència, crea un prestigi. La gimnàstica i l'educació física surten al segle XIX amb les escoles gimnàstiques. Instructors militars donaven les classes; no eren mestres, eren instructors que no tenien res a veure amb l'educació. L'any 90 es formen els centres de magisteri i els mestres.

Educació formal, no formal i informal

El millor és una barreja de les tres: té tanta importància la no formal i la informal com la formal. Ja sigui en l'àmbit escolar, familiar, social o esportiu, necessitem una bona educació basada en el respecte.

A l'escola, sovint no et donen una educació de creixement i aprenentatge, sinó d'anar aprovant. És a dir, tenen més pes les altres educacions (no formal i informal) en alguns aspectes que la formal/escolar. El que ens ha enriquit és on tenim relacions i vivències que podem aplicar. L'educació formal ens la carreguem si només anem a aprovar un examen. A nivell no formal (amb el club esportiu) o informal (amb la família i l'entorn social) hem après més.

Impacte de mitjans i tecnologies

Els mitjans i les tecnologies han tingut una transferència negativa, com podria ser la violència (guanyador i perdedors), la por a perdre. Els ideals que es creen són erronis. Per això hem d'educar persones crítiques.

Quina és la millor metodologia?

Quina és la millor metodologia? Exemple: en un mecànic i un cotxe, quina és la millor eina? Depèn de la fallada, utilitzaré una eina o una altra. Passa el mateix amb les metodologies: depenent de les mancances, utilitzaré una o una altra. És a dir, no n'hi ha una de millor; l'important és saber aplicar la més adient en cada cas.

Concepte d'educació integral

El concepte d'educació integral vol dir una educació que complementa la totalitat de la persona: aspectes cognitius, psicològics, socials, físics, etc.

La desaparició del joc lliure

Sense adults que organitzin els jocs, quan els infants tenen el privilegi de jugar de manera lliure, sense cap adult, desenvolupen:

• Capacitat creativa per divertir-nos
• Imaginació
• Autonomia i responsabilitat (conscients dels perills)
• Millora de la comunicació (necessitat de comunicar-nos amb l'altre per poder jugar)
• Empatia

Quan no creem aquests vincles, perdem tots aquests conceptes. Tot ve de la mania de fer que el nen es diverteixi. El joc deixa de ser joc quan no és lliure. Ha sigut una necessitat a totes les cultures al llarg de la història.

La gimnàstica i l'àmbit militar

En els seus orígens, es feien en acadèmies militars. A l'escola no acceptaven l'activitat física perquè la vinculaven a l'àmbit militar. La pràctica física per educar va aparèixer més tard; l'important era saber llegir, escriure i matemàtiques. Quan això està superat i hi ha temps lliure i millors condicions socials, va aparèixer el tema dels valors i la salut.

Tots els beneficis ja se sabien. Què ha passat perquè no s'hagin desenvolupat actualment? Perquè ara donem més importància als coneixements vinculats a les ciències, llengües i matemàtiques. I el gran problema de l'educació física ha sigut la mala qualitat dels professionals. Jo crec que la diferència entre un metge i un educador físic és que amb un metge pots observar els resultats (per exemple, d'una operació) al moment; en canvi, a l'educació física, tots els beneficis no es veuen a simple vista.

De què depèn la qualitat de l'educació?

Depèn de l'educador. Ampliem...

Què fa que tinguem la capacitat d'innovar o progressar a nivell educatiu?

• La creativitat (motivació)
• Els coneixements adquirits amb l'educació (el nen ens dona les eines per ensenyar, i si aprenem dels infants que tenim, millorem)
• La capacitat d'aprendre per nosaltres mateixos.

Què és la psicomotricitat?

Com a disciplina diferent de l'educació física, no té cap sentit que sigui una disciplina diferent quan l'educació física ja incorpora dins del programa els treballs cognitius, socials i de psicomotricitat.

Com s'aprèn a desenvolupar el llenguatge?

Jugant. El joc, en educació infantil, és importantíssim, així com la llibertat en el joc.