Educació del Salvatge: Principis i Necessitats Educatives Especials

Itard divideix l’educació del salvatge en dues parts:

1. Introduir el nin en la vida social.
2. Educació intel·lectual de l’idiota.

Séguin. Mètode destinat al desenvolupament de les nocions, per propiciar l’activitat intel·lectual a partir d’ells. Principis de: contrast, progressió de la dificultat i els tres temps implicats en tot aprenentatge no espontani.

1. Associació (de la percepció del nom).
2. Reconeixement (de l’objecte que correspon al nom).
3. Evocació o repetició (recordar el nom que correspon a l’objecte).

Bank-Mikelsen: Normalització. Reconèixer els subjectes amb dèficit els mateixos drets que a la resta de persones de la seva mateixa edat i del seu mateix context vital. Cal destacar:

• a) La societat ha d’oferir a les persones amb deficiències tots els serveis de la comunitat per tal que desenvolupin al màxim les seves potencialitats.
• b) Aquests serveis han d’estar a l’abast de tothom.
• c) La societat ha d’acceptar les diferències.

Quan es parla de normalitzar no s’està fent referència a les persones, sinó als serveis que ofereix la societat. No se centra en la situació de les persones amb dèficit, sinó en el seu entorn i en la relació entre aquestes persones i les altres. Principi de sectorització dels serveis és l’aplicació de normalització a la realitat geogràfica on resideixen les persones discapacitades, amb l’objectiu de prestar serveis a qui ho necessita i on es necessiten. Es tracta de respondre a les necessitats dels individus en l’entorn en què viuen. El principi de normalització condueix a un altre: L’integració. Aquesta ha de comprendre la globalitat de la persona:

• - Integració física, reduint les barreres i distàncies entre les persones amb problemes i les que no en tenen.
• - Integració funcional ens du a la utilització per part de tots dels mateixos mitjans i recursos socials.
• - Integració social, que afecta a les interaccions socials espontànies.
• - Integració institucional, que afecta a les lleis i condicions de vida en general.

Integració escolar. Principi a través del qual s’ofereixen els serveis educatius i una varietat d’alternatives instructives per tal que l’alumne amb un dèficit, en l’entorn menys restrictiu possible, pugui accedir als mateixos objectius educatius que la resta d’alumnes d’un context determinat. Principi d’individualització pretén assegurar que cada individu rebi precisament l’educació que requereix i que necessita a cada moment del seu desenvolupament. Filosofia de la normalització:

• - Tenir ple convenciment que tota persona és capaç d’aprendre i enriquir-se en el seu desenvolupament humà.
• - Tota persona té els mateixos drets humans i legals que la resta de ciutadans.
• - L’integració social en un grup passa, necessàriament, per l’integració física.
• - És necessari descentralitzar els serveis per aplicar-los allà on són les persones amb dèficit.
• - Per seleccionar els mitjans i alternatives escollirem les menys restrictives d’entre les que siguin possibles.

L’informe Warnock. 1978 introdueix el concepte de necessitats educatives especials. Posicionament pel que fa a les finalitats de l’educació, les quals afirma, són les mateixes per a tots els infants. Per accedir a aquestes finalitats, parteix de què tothom necessita ajudes pedagògiques, i hi ha alumnes que necessiten altres ajudes menys usuals. Aquestes ajudes que no són necessàries per a la majoria d’alumnes, reben el nom d’especials o específics. Un determinat alumne presenta necessitats educatives especials ve a significar que, per accedir a les finalitats de l’educació, necessita disposar d’ajudes o serveis específics. L’informe defineix com a necessitat educativa especial aquella que requereix:

• a) La dotació de mitjans especials d’accés al currículum mitjançant un equipament, unes instal·lacions o uns recursos especials, la modificació del medi físic o unes tècniques d’ensenyament especialitzat.
• b) Dotació d’un currículum especial o modificat.
• c) Particular atenció a l’estructura social i al clima emocional en els quals té lloc l’educació.

Seguint l’informe Warnock podem definir Necessitat educativa especial com quan una deficiència afecta l’aprenentatge fins al punt que són necessaris algun o tots els accessos especials al currículum, al currículum especial o modificat, o a algunes condicions d’aprenentatge especialment adaptades perquè l’alumne sigui educat adequadament i amb eficàcia. Educació especial: és la disciplina que ofereix recursos, ajudes, serveis i estratègies a qualsevol alumne com a resposta a les necessitats educatives especials per adaptar-li els processos d’ensenyament-aprenentatge, amb la finalitat d’aconseguir el màxim desenvolupament personal i social.