Edat Mitjana: Població, Comerç, Art Gòtic i Història de Catalunya

L'Edat Mitjana: Població, Comerç, Art Gòtic i Història de Catalunya

Fases de l'Edat Mitjana

• Fase de creixement (XI-XIII): Augment de la població, creixement de les ciutats, accés al comerç i la nova classe social: burgesia, grans coronades, l'estil gòtic.
• Fase de crisi (XIV-XV): Males collites: fam, epidèmies: pesta negra (1347-1720), descens geogràfic espectacular, guerres llargues (Guerra dels Cent Anys 1339-1453). Van trigar 200 anys per recuperar la xifra de la població perduda.

Monarquies Medievals

• França: Extensió de la dinastia dels Capets (1328), Guerra dels Cent Anys (França vs Anglaterra), instal·lació de la dinastia dels Valois.
• Anglaterra: Guerra dels Cent Anys (vs França), Guerra de les Dues Roses (1455-1485) enfrontament entre les cases de York i Lancaster.
• Espanya: 1479: Casament de Ferran II (Aragó) i Isabel de Castella = unió del regne de Castella i Aragó.
• Itàlia: Dividida fins al s. XIX. Nord: Domini de les repúbliques ciutats independents Venècia i Gènova. Centre: Dominat per l'Església (Papa). Sud: Regne de Nàpols i Sicília.
• Alemanya (Imperi Germànic): Divisió del poder i domini creixent de la família dels Habsburgs.

Població, Ciutats i Comerç

Millora l'agricultura = augment de la població = creixement de les ciutats = artesans en gremis = augment de qualitat = comerç que forma una nova classe social rica: la burgesia = inversions en noves construccions: gòtic (religiós, civil i privat), noves necessitats de coneixements (universitats s. XIII) i suport econòmic a les monarquies. Fires i mercats nous, noves rutes comercials, Orient (ruta de la seda i espècies), Occident (Amèrica s. XVI).

L'Art Gòtic

Es va crear a meitats del s. XII-XV. El naixement coincideix amb el declivi de Cluny i l'auge de l'ordre del Cister. Es va difondre des de l'Illa de França. El gòtic implica un retorn a la realitat percebuda pels sentits.

Arquitectura Gòtica

Tendència vertical i la màxima reducció possible dels murs. Elements:

• Volta de creueria: alleugeriment dels murs.
• Arcbotant: suport i per projectar l'aigua de pluja lluny de l'edifici.
• Pinacles: coronen els acobrats.
• Arc apuntat o ogival: arc acabat en punta.
• Vitralls: que fan que les catedrals s'inundin de llum.

Es construeix més la catedral, però també edificis civils i militars (castells, palaus, fortaleses, llotges, etc.). Es localitza més a les ciutats que no pas el romànic, aquesta tendència es deu a l'ascens d'una burgesia juntament amb una aristocràcia que s'anava refinant.

Història de Catalunya Medieval

• 870: Carles el Calb (rei dels francs) va nomenar Guifré el Pelós comte d'Urgell i de Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona. Ell es considerava fundador del casal d'avis de Barcelona i va ampliar els seus dominis i va estimular la repoblació d'extenses zones inhabitades.
• 987: Hug Capet (rei de França) va demanar al seu vassall Borrell II (comte de Barcelona) la renovació del jurament de fidelitat i ell s'hi va negar perquè els francs no van ajudar als comtes catalans.
• 1137: Es va produir un pacte polític entre Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) i Peronella (filla del rei d'Aragó, Ramir II el Monjo). Es van unir en matrimoni i van originar la Corona d'Aragó, amb la qual va néixer un estat confederal.
• 1213: Es forma la Batalla de Muret, que és francs contra catalans, amb la derrota catalanoaragonesa i mort del rei davant de l'exèrcit.
• 1258: Se signa el Tractat de Corbeil amb Jaume I el Conqueridor (fill de Pere el Catòlic) i el rei de França Lluís IX, el qual Jaume desistia definitivament d'ampliar els seus dominis a Occitània i a canvi el rei renuncia als drets que pogués tenir sobre els comptats catalans.
• 1229-1235: Van conquerir les Balears amb objectiu comercial perquè volien eliminar els pirates. València: els hi va costar més que les Balears perquè València és més extensa i per últim van conquerir Múrcia.
• 1282: Pere II el Gran va voler seguir l'expansió mediterrània que va iniciar el seu pare i va ocupar Sicília.
• 1311-1319: Els almogàvers que s'havien desplaçat a Bizanci per lluitar contra els turcs, van establir-se als ducats d'Atenes i Neopàtria.
• 1410: El rei Martí I l'Humà mor sense descendència (l'únic fill legítim que tenia havia mort poc abans).

La Pagesia Medieval

El 90% d'europeus són pagesos, eren analfabets i autosuficients. La seva vida era dura i miserable, vivien en cases molt rudimentàries, tenien una habitació amb dos espais (estable + habitatge). El conreu era rotació biennal i els tipus que es plantaven eren: cereals, llegums, arbres fruiters, etc. Utilitzaven l'aixada, la falç, la dalla i l'arada. Els homes feien les feines més dures i les dones ajudaven a segar i veremar i tenien cura de l'hort i l'aviram.

Expansió Agrària

Al segle XI a Europa Occidental es fan innovacions noves: cavalls com a animals de tir i molins de vent. Entre els segles XII-XIV les tècniques produeixen un gran augment de productivitat, aquest augment permet que la població estigui més ben alimentada i alguns pagesos emigren cap a noves ciutats.