L'Edat Mitjana: Cristiandat, Economia i Cultura Urbana

La Cristiandat a l'Edat Mitjana

La Cristiandat és el conjunt de territoris en què l'Església sempre hi estava present. Els principals ritus, com ara un matrimoni, bateig, etc., eren considerats molt importants.

Poder i influència de l'Església

L'Església tenia molt poder social i econòmic. Gran part de les terres era propietat dels monestirs i bisbats.

• Delme: Era la dècima part de la collita que es pagava a l'Església.
• Treva de Déu: Període en què estava prohibit lluitar, imposat per l'Església.
• Croades: Intervencions militars organitzades pel papa i els reis europeus per recuperar Terra Santa.

L'art religiós: el Romànic

L'art religiós d'aquesta època l'anomenem romànic perquè ens recorda a l'art romà. La seva característica més important era la religiositat.

Elements arquitectònics i escultòrics

• Catedral: Església on té la seu el bisbe.
• Pilar: Element arquitectònic de suport, de forma quadrada o poligonal, que fa la mateixa funció que una columna.
• Planta de creu llatina: Tipus de planta composta per dos braços, un més llarg que l'altre, que s'entrecreuen formant una creu.

L'escultura romànica tenia una funció principalment educativa i religiosa, ja que la majoria de gent no sabia ni escriure ni llegir; l'escultura romànica l'entenia tothom perquè era visual (amb "dibuixos"). Les escultures romàniques s'adaptaven a l'arquitectura, les figures humanes no eren naturalistes i les escultures estaven pintades amb colors vius.

Millora Econòmica i Creixement Demogràfic (s. XII)

A partir del segle XII, la producció agrícola va augmentar significativament. Va augmentar la superfície cultivada: es van talar boscos i es van dessecar pantans. També es van introduir noves tècniques que van facilitar la feina agrícola; es va començar a utilitzar l'arada normanda (o de pala). Com a conseqüència de tot això, la producció d'aliments va augmentar, fet que va permetre allunyar el fantasma de la fam i un creixement de la població.

Desenvolupament del Comerç

El comerç també va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle XII perquè el creixement de la població va augmentar les necessitats de productes. Van destacar dues grans rutes comercials:

• La ruta del Mediterrani: Relacionava les ciutats de la costa mediterrània (com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona). Els europeus importaven productes de luxe (espècies, seda) d'Orient i exportaven teixits i armes.
• La ruta de l'Atlàntic i el Bàltic: Estava dominada per una associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports portuguesos i del Cantàbric amb els de les ciutats flamenques, alemanyes i fins i tot russes. S'hi intercanviaven les llanes castellanes i angleses, vins, fusta, blat, pells, etc.

Renaixement de les Ciutats

A Europa, les ciutats havien entrat en una època de decadència després de la crisi de l'Imperi Romà. A partir del segle XII, van renéixer:

• Ciutats antigues: Ciutats d'origen romà que es recuperaven de la decadència.
• Ciutats de nova creació: Sorgides al costat d'un castell o monestir, en una cruïlla de camins o en un port.

L'Auge de l'Artesania i els Gremis

L'augment general de la població i el creixement de les ciutats van comportar una demanda de productes artesanals més elevada. Per això, es produí un gran desenvolupament de l'artesania i va augmentar el nombre d'artesans.

• Els Gremis: A partir del segle XII, tots els artesans d'un mateix ofici (sabaters, fusters, teixidors, etc.) es van associar formant gremis. Cada gremi elaborava un estatut que havien de jurar tots els membres, on es regulava la producció, la qualitat, els preus i els horaris.

La composició dels oficis

Cada ofici estava dividit en tres categories d'artesans:

• Mestre: Era el propietari del taller, les eines i les matèries primeres. Era la persona que obtenia els beneficis (o patia les pèrdues) del negoci. Els mestres controlaven el gremi.
• Oficial: Era el treballador expert del taller que rebia un salari per la feina que feia.
• Aprenent: Era un jove que volia aprendre l'ofici i treballava durant uns quants anys al taller sense cobrar salari, a canvi de l'ensenyament i la manutenció.

Reforçament de les Monarquies

A partir del segle XII, els reis van enfortir el seu poder i van engrandir els seus regnes. Com que l'economia va millorar, els reis van recaptar més impostos. Amb els ingressos monàrquics van crear exèrcits propis (pagats pel rei) i van enfortir l'administració del seu regne contractant juristes i experts formats a les universitats.

La creació dels parlaments

Al final del segle XII i durant el segle XIII, els reis europeus van començar a convocar corts o parlaments. Als parlaments medievals hi eren representats el rei, la noblesa, el clergat i, de vegades, representants de les ciutats (burgesia). Es reunien únicament quan el rei ho considerava oportú i tenien com a funció principal aprovar nous impostos o lleis importants. Els parlaments van assolir diferents graus de poder segons el regne.

Una Cultura Urbana Emergent (s. XII-XIII)

Entre els segles XII i XIII, Europa va viure un renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Això provocà un gran furor arquitectònic (construcció de catedrals gòtiques, palaus, llotges) i també canvis culturals i religiosos.

Naixement de les Universitats

Amb el renaixement urbà, van sorgir les primeres escoles urbanes (catedrals o municipals) i, més tard, les universitats. Les escoles urbanes podien dependre dels bisbes (escoles catedralícies) o dels ajuntaments. Les universitats van sorgir quan els mestres i els estudiants van voler escapar del control estricte de l'Església i van decidir organitzar-se com a corporació o universitat (associació autònoma). Cada universitat fixava el seu horari de classes, els llibres de text i els ensenyaments que s'hi impartien (Teologia, Dret, Medicina, Arts).

Estudis Universitaris

La base dels estudis eren les arts liberals, dividides en:

• Trivium: Gramàtica, retòrica i dialèctica.
• Quadrivium: Música, aritmètica, astronomia i geometria.